El Miracle de l’embotit
Calitxons juliol 18th, 2006Avui començo una nova secció del bloc. Es podria anomenar monòlegs hotelerofestius, cròniques calitxones, diari d’un aborigen calitxenc o la llebre de Molló.
Potser el millor és no posar-li cap nom. En aquesta secció explicaré les aventures, cotilleos i mil històries que passen a l’Hotel Calitxó, l’hotel on treballo. Segur que heu vist a la tele algunes series com Hotel Europa, 3 estrelles, etc… Doncs com s’acostuma a dir la realitat supera la ficció.
Aquest cap de setmana hi havia un vintena de persones que participaven en un curs de meditació i que s’allotjaven a l’hotel. A part de fer ioga i xerrades buscaven el contacte amb la natura. Concretament un dia van baixar al riu per trobar l’energia dels peixos, i tant que la van trobar. Van tornar xops a causa del xàfec que van enganxar.
Però la millor historia del grup va ser el miracle de l’embotit de Can Parruc (una carnisseria de Molló que fan molt bons embotits). Per esmorzar a l’hotel hi ha un bufet lliure, on entre altres coses hi ha pastes, fruita, embotits, formatge, cereals, torrades etc…
Doncs el grup en qüestió era tot vegetarià, el pobre cuiner estava desesperat perquè li posaven pegues a tots els plats que proposaven. L’esmorzar el vàrem carregar amb més fruita, pastes iogurts, etc… Però aleshores es va produir un miracle, el grup de vegetarians va caure en la temptació dels embotits i se’ls van acabar tots. Fins i tot en van haver de comprar més…
Quin vegetarià es pot resistir a un bull de Can Parruc…
juliol 18th, 2006 at 12:04 pm
jejeje on estigui el bull que es treguin les ideologies!!…la carn és dèbil, ja ho deia jo 😉
juliol 18th, 2006 at 12:40 pm
Hi després la gent, ignorants, riuen de les energies ocultes. Mira si fa riure. Van anar a buscar l’energia dels peixos, van quedar com idems i al cap de poc veuen la llum, es tiran en planxa sobre els embotits i no deixen ni rastre. Millor demostració de les forces ocultes? Aneu rien, aneu. Per cert ¿em podries enviar un bull? Jo també he vist la llum fa temps. 🙂
juliol 18th, 2006 at 1:50 pm
A aquests vegetas de postal se’ls hauria de portar a pasturar amb les vaques de Molló.
Home, és que té delicte anar-te’n al Pirineu i no tastar unes bones botifarres i llonganisses… 😉
juliol 18th, 2006 at 5:11 pm
Porta un bon carragament d’embotits, que segur que gracianet trobara l’ocasió de fer quelcom, amb qualsevulla excusa, per crospir-los.
juliol 18th, 2006 at 6:11 pm
El proxim sopar podem fer una taula d’embotits no vegetarians de Molló
Ja veureu com són de bons…
juliol 18th, 2006 at 8:17 pm
anem per feina, que ve festa major i ja tindrem prou “feina”n a endrepar.
Per tant dia i hora, i que el maurici, no es deixi el recollidor de croquetes.
juliol 18th, 2006 at 9:58 pm
He apretat el botó de l’ordinyador i he sentit la paraula màgica. Croquetes. Jo en vull, i si tenim embutit també.