Ara ha sorgit el “problema” dels controladors. Al principi em vaig sentir com si algú tingués molt més poder del que em pensava, però després he reflexionat i he arribat a la “conclusió” que és un pas més en aquest desmesurat afany de voler matar la gallina dels ous d’or.
Aquest estat sempre ha estat marcat per la “picaresca” que tan bé van descriure escriptors de fa 4 segles.
El turisme, la principal industria, que és la responsable de molta ocupació i la responsable de molta desocupació, ningú li ha marcat uns límits i una forma sana d’actuar. Mireu si no els preus de un cafè, un aigua, no diguem un entrepà, en un lloc turístic o en els aeroports. La qualitat de les begudes (els celebres sangries infectes a preu de vi de reserva). Tot son petits cops de martell a la gallina, que al final, per desídia d’uns i desmesurat afany de guanys ràpids d’altres, petarà aviat. Llavors serà una crisi dintre de la crisi general i tots a l’atur, menys uns quants que hauran de treballar fins els 80, com a mínim.
Entretant les comunicacions ràpides i fàcils amb Europa, via tren per exemple, aparcades per un luxe asiàtic de comunicació amb la capital del regne, no fos cas. Les facilitats per estudiar, investigar, etc. en mans de qui?.
Per tan, lo dels controlador només és un punt més en la carrera de la mort de la gallina.
La sort serà que, fins que no tanquin, els hotels ens faran unes ofertes sensacionals. El fotut serà que no tindrem un duro, perdó, ni un euro per aprofitar-les.