El mussol i la lluna

Ara ha sorgit el “problema” dels controladors. Al principi em vaig sentir com si algú tingués molt més poder del que em pensava, però després he reflexionat i he arribat a la “conclusió” que és un pas més en aquest desmesurat afany de voler matar la gallina dels ous d’or.

Aquest estat sempre ha estat marcat per la “picaresca” que tan bé van descriure escriptors de fa 4 segles.

El turisme, la principal industria, que és la responsable de molta ocupació i la responsable de molta desocupació, ningú li ha marcat uns límits i una forma sana d’actuar. Mireu si no els preus de un cafè, un aigua, no diguem un entrepà, en un lloc turístic o en els aeroports. La qualitat de les begudes (els celebres sangries infectes a preu de vi de reserva). Tot son petits cops de martell a la gallina, que al final, per desídia d’uns i desmesurat afany de guanys ràpids d’altres, petarà aviat. Llavors serà una crisi dintre de la crisi general i tots a l’atur, menys uns quants que hauran de treballar fins els 80, com a mínim.

Entretant les comunicacions ràpides i fàcils amb Europa, via tren per exemple, aparcades per un luxe asiàtic de comunicació amb la capital del regne, no fos cas. Les facilitats per estudiar, investigar, etc. en mans de qui?.

Per tan, lo dels controlador només és un punt més en la carrera de la mort de la gallina.

La sort serà que, fins que no tanquin, els hotels ens faran unes ofertes sensacionals. El fotut serà que no tindrem un duro, perdó, ni un euro per aprofitar-les.

Voldria aclarir que la “fiesta” la trobo una cosa del passat i com a tal “ha passat”.Es pot estudiar com historia i llestos.

Sempre m’ha agradat l’animal, però com a representant d’una espècie que, com els búfals, hauria de ser protegida i màxim fer-ne cria de carn, una carn especial.

Encara que prefereixo que no existeixin les “corrides”, pensava que a un moribund, se l’ha de respectar i pot ser que hagués preferit augmentar-li els impostos, restringir l’entrada de menors, etc. I poc a poc s’hagués mort sola.

Però si fins ara pensava així, després d’escoltar alguns defensors de la corrida i les “tradicions” NACIONALS (els mateixos que insulten dient “nacionalistas”), penso que està molt bé haver-ho prohibit.

Tot, en aquest món, te la part bona i la dolenta. La bona és que, en el món civilitzat, ha brillat una nova estrelleta. I el món ho ha vist i està bé.

La part dolenta és que els impresentables han surat com les bombolles de podrit en un llac corromput. Ara resulta que es fa bandera anti-catalana, d’una cosa que fa una dècada es va prohibir en una altra part de la Patria única i ningú en va fer bandera, ni tan sols se’n va parlar més del que calia. Ara si, ara aniran al Parlamento i faran bullir l’olla que dona redits a costa de la ignorància i la mala fe. Però,que us he de dir?…el de sempre pels de sempre.

Els canaris deuen estar molt contents. Si el Parlamento prohibeix la prohibició, ¿que faran? Anar a imposar una plaça a Tenerife i fer “corrides” dia si, dia també?

Com som, ara resulta que els hi hem complicat la vida, fins i tots als amics canaris que ni els anava, ni els venia. I que ja fa una dècada van deixar el vandalisme per la civilització. Per algun motiu ens diuen godos…..Fins ara no ho havia entés.

Què som? Això és el que em pregunto. No tinc ni idea de lleis, però sé el que és correcte i el que no ho és. O al menys creia que ho sabia.

Ignorant de mi, em pensava que, en una democràcia, el que el poble vota és el que val. Doncs no….Al menys sembla que si, però no, o amb matisos.

Vaig votar a uns per tal que em representin, al Parlamento, Senado, Parlament de Catalunya, etc. Vaig votar lleis, Constitució, Estatuts, etc. I ara venen uns molt honorable i respectables senyors, que no han estat votats per ningú i em diuen que tot el que he votat i no votat, no serveix de res, que ells en saben més i saben “interpretar” millor que ningú el que jo he votat, encara que estiguin en condicions també “interpretables” com a mínim Això si, els ha costat Deu i ajuda….però cada mes cauen les morterades i qui dies passa anys empeny…oi?

De que serveix escollir a tants representants si no fan la seva feina? O la fan malament, que és en definitiva el que diu l’alt tribunal. O no? Ens ha rectificat coses…a tots, per tan som una colla de someres que no sabem on pengem el barret. Al menys en matèria de lleis. No val que alguns siguin neuro-cirugians, físics, matemàtics, biòlegs, advocats, economistes, doctors en tota mena de matèries….res val.

Doncs bé, si en saben tan, que s’ho facin. Però vaja papereta han fet fer als molt honorable membres del Parlamento, Parlament, Senado, a tots els que van anar a votar ( i el poble sobirà? mande?) i també, al nostre bon Rei i Senyor, que va firmà la llei….

Tots fent el paperot i la riota nacional, internacional, etc…..i per això quatre anys….Si senyor, con dos…. com deia un important ministre.

A mi aquest tipus de democràcia no em mola gens, dins la meva gran ignorància penso que no és això companys, no és això. A partir d’ara hauré d’estudiar més i molt més, per arribar a treure tanta ignorància i poder entendre-ho. Però de què em servirà?…….I si passo de tot i jugo a la Loto?

Es va despertar sobtadament, era negre nit. Notava com el seu cos s’enfonsava en el matalàs i el cap al coixí. Els llençols feien aquella olor de casa que ja quasi no recordava. Va mirar per la finestra i pensà “Quanta llum”. Feia molt que no era en aquell petit espai de casa. Tan just va arribar aquella mateixa tarda d’un viatge llarg, molt més llarg que qualsevol altre home havia fet. Havia arribat a Mart, i no sols això, havia explorat el gran cercle d’asteroides…Molts anys fora de casa, amb unes rutines molt clares, molt de sacrifici personal, no veure els seus, no poder respirar sense sentir aquella olor de desinfectant. Quan va arribar va sentir les mil i una olors que s’havien quedat a la seva memòria com en un vell record.

Es va llevar i va voler sortir a fer coses tan simples com comprar el diari. Segur que ell o algú dels seus companys aparexeria en primera pàgina per celebrar l’esdeveniment.

Va agafar el diari i una tremolosa suó freda el va cubrir….a la primera pàgina del diari, un diari del 2145, posava exactament “El TC no arriba a un acord sobre l’Estatut”

“ van gravar sense permís en el meu bar i em van denunciar per tenir un televisor”

“El jutge ha donat la raó a la SGAE i diu que tenir un televisor al bar dona la possibilitat que doni música i altres als clients”

Segons l’amo del bar, només l’endolla per donar noticies o Canals de noticies.

Raonament. L’amo del bar menteix.

Lògica del raonament. Si l’amo del bar no menteix podrien passar moltes coses com:

La SGAE va gravar en un recinte (bar) sense el permís i per tant hauria de ser invalidada la prova.

Si tenir una televisió en un lloc públic, pot ser motiu de sanció o de pagar drets per “presumpte” exhibició d’obres amb dret d’autor. També es podría condemnar l’amo del bar per tenir ganivets que “possiblement” podrien assassinar a algú, per exemple a totes les dones del bar (crim de masclisme indecent) als estrangers (xenofòbia rabiosa), etc. Tot molt condemnable.

O sigui que he de creure que l’amo del bar menteix, o si no…………no podria creure més en la justícia…..¿o no?

De totes maneres, i tornant a reflexionar, jo també pago un recàrrec a tots els CD’s que faig servir i no copio música ni pelis. O sigui pago per “presumpció d’estafa” i per tant……

Un bon embolic, no creieu?

Ll – Ai, que ja hi som….

M- Em sembla que no hi som…

Ll- Ara va d’allò que el culpable és l’administració, que ho fa sempre malament, etc. O no?

M – Veig que em coneixes. Sempre em queixo de l’administració, ja que sempre hem de queixar-nos del servei que rebem per uns diners, o digues esforç de guanyar-los, que mai estan del tot aprofitats. Però avui no….

Ll- No em diràs que ho han gestionat bé? No és propi de tu…

M- Possiblement és podia gestionar molt, molt millor. Però la culpa no va ser del tot de l’administració. Alguna culpa hem de repetir entre empreses, col·legis, etc.

Ll- O sigui la culpa de l’altre.

M- No, però si sabem que tindrem una situació que pot degenerar en excepcional, hem d’actuar, ho faci o no l’administració. Sempre he pensat que si la carretera és molla o amb gel, per més que posi que la velocitat màxima és 120, no hi aniré ni boig, he d’actuar jo i fer la meva velocitat, molt més reduïda i pensant en el que pot passar. S’ha de ser responsable.

Ll- I aquests que dius, no ho van ser….

M- Si hagués estat a la meva empresa dilluns, a mig matí, quan veia que començava a posar-se malament la cosa. Tots a plegar.

Ll- I si no?

M- O plegues o quan cau la neu, no surts. Et quedes amb el risc de no tenir menjar, calefacció, no poder dormir, etc. Perque no oblidem que de informació en teniem.

Ll – Llavors els pares haurien d’haver anat a buscar els nanos….

M- A la que va caure el primer floc de neu….I no hagués passat ni una quarta part de tot.

Ll – Llavors la culpa és de la gent, en general.

M – No tota, però si una bona proporció. Per exemple el caos circulatori. Encara que el problema del caos a les autopistes, és culpa de l’autopista, que cobra i s’ha de fer responsable del servei que dona, ha donat i donarà. Així també les electriques, l’aigua, etc. El funcionament dels hospitals és de l’administració, etc.

Ll- Vaig que avui reperteixes.

M- Doncs si. Jo també en soc culpable, en la meva mida.

Ll- Petita….

M- Potser no tan petita…ja veus. També hagués pogut fer alguna cosa més i no vaig fer….

Ll – A veure si ara m’han canviat el mussolet….

M- Quan tinc la culpa, intento fer autocrítica….i aquest cop, potser també en vaig tenir una part…..

Ll – Ara si que em deixes glassada….

M – Si que fa fred, si……

Lluna – Quin paisatge tan bonic!

Mussol – Sí, molt bonic, per a tu que no pateixes aquest fred.

Ll – Però tu estarrufant les plomes ho soluciones.

M – Quin remei. Deu ser perquè soc una empresa privada…je,je,

Ll – Què vols dir?

M- Alguns, sempre s’omplen la boca dient que l’empresa privada és molt millor que la pública, i altres raons….

Ll – Home, més eficient….

M – Mira ara mateix. Les autopistes anaven cobrant i ja es veia que tot allò era una ratera. Han quedat atrapats igual que a les carreteres. Però pagant, naturalment.

Ll- Home, és una força major….

M – I la llum? Que és una empresa pública, la llum?

Ll- Què vols que facin si ha estat una tempesta tan brutal?

M- Si hagués estat una empresa pública dirien que era natural, que bla,bla,bla…..

Ll – Què vols que et digui?

M – Que una autopista de pagament, pagues per un servei. Si el servei no el reps, ¿perquè pagues? Si estàs abonat a una companyia i et deixa a l’estacada, ¿perquè has de pagar?

Ll- Em sembla que pixes fora del test…..

M – Potser si. Com que soc un mussol, no hi entenc massa d’aquestes coses ¿oi?

Ll – Ni massa, ni gens.

M – No m’agradaria pas ser ara en aquestes tessitures….

Ll – Caram, quin llenguatge….

M – Es que soc una mica llegit….quan tinc llum, clar….

Ll – Au, va, passa cap el cau, que aquí fora et fotràs de fred…Bona nit.

M – Bona nit…..

A l’entrar a casa ens hem creuat amb un veí que sortia. És estranger i fa poc que és a la finca. Sortia tot arreglat, pentinat amb clenxa, una mica de tupè (la onda que en deia abans), amb les sabates llustrades, un tresquarts de pell negre cenyit i amb el posat d’anar “mudat”. Al veure’l m’ha vingut com un flash una paraula “trempa-xeringues” i la imatge del meu avi que és qui va ensenyar-me-la. Feia anys i fins i tot dècades que no l’havia sentit, ni fet servir.

El meu avi tenia aquesta particularitat, de la gent de poble, de batejar a tothom, tan si sabia el nom, com si no. Ho feia sense mala intenció, inclòs alguna de les seves batejades deixaven entreveure una certa falta de coneixements, com una vegada que va batejar a una senyora francesa amb el nom de “senyora madam”.

Trempa-xeringues (no sé, ni tan sols, si ho escric bé) no l’he trobat a cap diccionari, ni a Internet, o al menys no l’he sabut trobar.

El significat que tinc al cap és més una paraula semblant a la castellana de “petrimetre”, però tampoc. És un home, això ho tinc clar, que va molt arreglat, un xic massa arreglat per ser un home com antes es creia. ¿en podriem dir un metrosexual? Potser si que és una bona definició, però espero trobar-ne una altra menys “moderna”.

Si algú n’ha tingut noticia, agrairia em digués el què. Realment voldria saber si també aquesta és invenció del meu avi. Pura curiositat.

Mussol – Lluna tinc molts dubtes…..

Lluna – Es natural, sempre es tenen dubtes.

M- Els meus son molt de com comptabilitzar les coses.

Ll – Pel compte de la vella…primer un , després dos, etc.Perquè ho dius?

M- Estic llegint que els accidents de circulació han baixat……

Ll- Si, i és una bona dada….suposo hi estaràs d’acord?

M – Si, però penso que si l’atur ha crecut tan i la gent diuen que estalviem més per por. Llavors viatgem ménys, o sigui que si circulen menys cotxes, la possibilitat d’accident és menor.

Ll- Si, per això baixen els accidents.

M- Llavors el mérit és de la crisi, no de les mesures preses….no?

Ll – Home….una part….si….

M- Llavors els accidents s’haurien de mesurar segons el número de cotxes en circulació….no?

Ll – Doncs, ara que ho dius….sembla raonable….

M- Llavors dir que els accidents han baixat pot ser una mica demagógic….ja que en xifres reals si, però realment el percentatge d’accidents per vehicles en circulació….

Ll- L’important és que han baixat.

M- No baixarien molt més si prohibisin circular tots els cotxes un dia determinat?

Ll- Aixó és una bajanada….

M- Potser si, però encara tinc el dubte……

Ll- Pensa en altres coses…..

M- En la circulació?

Ll- No, amb la cavalcada que será dintre de res….¿Que et portaran els Reis?

M- A mi res….que ja no soc cap nen….i això si que és una llàstima……

Ll- Per una vegada estic d’acord amb tu……

Mussol– Ets aquí?

Lluna – Soc aquí.

M – Has vist que aviat em tocat de sobte amb la realitat?

Ll – Ho dius…?

M – Per l’afer dels pirates. Aqui presumint de fotos amb tots els grans, que si som decisius, que si patatim que si patatam….i de sobte, plaf! La realitat…..

Ll – Si no t’expliques millor….

M – Em pregunto si aquets pirates s’haguessin comportat igual amb un baixell francés, per exemple, o israelià, per dir un estat més petit…

Ll – Segur que s’ho pensen dues vegades avans d’assaltar un d’aquets baixells.

M- Ho veus? Aquí molts jutges intervenint, molt de soroll, però al final….passi per caixa.

Ll- Vols dir que els francesos no haguessin fet el mateix?

M- D’entrada no hagués durat tan de temps. Segon, no haguessin sortit tan ben parats.

Ll- Però els haguessin portat als tribunals, no?

M- Si, possiblement, però al final. Quan els atrapes a tots, no quan n’agafes dos i la resta te els mariners teus sota amenaça.

Ll- Però ha acabat bé.

M- No sé que dir-te. Per sort no han matat a cap mariner, que és el més important.

Ll- Doncs?

M- Però s’ha vist que les medalles eren de llautó. Com ja suspitavem.

Ll- La realitat és sempre molt obstinada.