La closca de la poma

Jump to Comments

Estem a finals d’agost de 2005 i encara no tenim el tan esperatestatut. Aquell escrit que ens ha de dir qui som, que volem i que hem de volersense ofendre al veïns opressors. Potser jo tinc idees d’aquelles qui titllende massa radicals, però segons el meupunt de vista només demano una obvietat, el dret a ser d’on sóc, i el dret dela no espoliació del meu país.

Però tinc la sensació que hi ha gent que ja s’ha acostumat a viuredins d’aquesta presó, ja tenen pintades les parets de colors vius, i hanaconseguit carcellers simpàtics (fins i tot tenen els collons de demanar-nos si tenim sueltoper a convidar-los a esmorzar).

Però al cap i a la fi continuem allí dins, gairebé 30 anys de falsesllibertats untades amb vaselina. I el pitjor de tot es quan algú (com jo)reclama llibertat, sempre apareix el típic acomodat que prefereix que tot segueixiigual, no fos cas que en el camí cap endavant donéssim alguna passà enrera per talde donar-nos impuls.

Tornem a la pregunta d’actualitat, aconseguiren fer un estatut ambicióso simplement canviarem les tapes de l’antic fet a Sau?

Ja n’hi ha prou de baixar-nos els pantalons. Ara toca treure pit, prémerels punys i escapar de la timidesa. Demanem la lluna i oblidem el vertigenalhora que anem col·locant els trams de l’escala infinita que ens portarà apetar dins els nostres somnis.