La closca de la poma

Jump to Comments

Hi ha series de televisió que marquen molt a una generació. La nostre generació, els que tenim entre 20 i 30 anys estem marcats per una sèrie que va triomfa a TV3: Bola de Drac? Doncs jo crec que no, crec que realment estem molt més marcats per l’altre sèrie del mateix geni japonès: El Doctor Slump!!

Tots recordem la sèrie de la nena d’ulleres grosses, cabell lila, força descomunal que tot sovint deia: Oio! Arale Norimaki, un robot de ment innocent que volia ser una bona miñona. També recordem amb simpatia els dos petits de cabells verds que menjaven ferralla anomenats les Gatxans. I amb una mica més de picardia recordem la fantàstica professora Yamabuki (la Midori) la qual tenia el cor robat del Sembei (Dr. Slump).

I com oblidar les caquetes? Aquelles caques amb boca i ulls de color rosa! Estic molt convençut que aquelles caques van canviar part de l’imaginari col·lectiu de tots els catalans. A partir d’aquell moment tots reconeixem perfectament el dibuix de la caca amb forma espiral, enroscada cap amunt.

Penso i penso, i em surtem mil noms, el Taro, el Pisuke, la Akane, l’avia de les galetes, en Suprunaman (menjo prunes confitades), el Obokaman, el Rei Nikochan, el seu ajudant amb ulleres, els porquets que deien bon dia a la Vila del pingüí, els policies que sempre acabaven amb el cotxe partit, el malvat doctor Mashirito, el sol que portava ulleres de sol i per descomptat els corbs que deien: BABAU BABAU!

Quina gran sèrie!! Crec, sense cap tipus de dubte, que es el treball més imaginatiu que han produït la indústria dels dibuixos animats.

I vosaltres que recordeu d’aquesta genial part del nostre passat? Quins personatges m’he deixat que encara perdurin en la vostre ment?