dimarts, gener 22nd, 2008...11:53 pm
Cafè i alegria
La Marga i en Pau, mare i fill, surten del portal, ella li posa be la bufanda, l'acaricia i somriu. La Delfina, la fadrina de la vila, es al balco, xerra amb els geranis, els cuida i somriu. El bo d'en Mario, el carter, perd les cartes que sobresurten del seu carretó groc, les recull, les ordena i somriu. En Quim i la Remei discuteixen com cada mati, sempre les mateixes cantarelles, l'home cansat de sentir-la se li acosta a la galta, li fa un peto i somriu. La Conxita, la peixatera, crida als quatre vent que avui te sardineta de nuvi, l' Anselm, el peixater se la mira mentrestant que descarrega les caixes de llagostins i somriu. En Julià, com cada mati em serveix el cafè recent fet, m'acosta el diari i em somriu. M'embadaleixo amb les formes i siluetes que fa el fum del despertador líquid i somric… A la radio una veu amb d'eix balear canta: Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida …
Escrit per Roger Giménez Tomeo – 01/2008
2 Comments
gener 23rd, 2008 at 6:55 pm
Aquest relat curt m’agradat mès que l’altre. egueix aixi. €ts bo.
gener 23rd, 2008 at 9:52 pm
Si senyor, un altre cop d’ull amb sentit.
Llegit és descobreix el teu gust pel café…El moment del café és un moment màgic. Si el café és bo, s’enten.
Deixa un comentari