Parlar a cau d'orella

Doncs bé, ja hem passat el 12 d’Octubre, la festa del Pilar per a uns , la hispanidad per altres o el dia  de la raza encara per uns altres. I és que teòricament el 12 d’Octubre és la celebració del descobriment d’Amèrica, però no oblidem que aquest descobriment va significar un genocidi cultural i humà. Així doncs cada any veiem desfilar aquest exèrcit espanyol que teòricament i segons la Constitució podria intervenir en cas que perillés l'”unidad de España“.

Per aquestes dates alguns partits aprofiten per remarcar encara més que ells “no són nacionalistes”, així per exemple el PP demana a l’Ajuntament de Barcelona més presència de banderes espanyoles, i Ciutadans es desperta amb que portarà al defensor del pueblo la llei del cinema perquè diu que vulnera els drets de les majors, i com és que no defensa el meu dret a veure cinema en català?

I per si no en teníem prou amb tot aquest guirigall, el President de la Generalitat decideix anar a la desfilada de l’exèrcit a Madrid, tothom diu que per recuperar cert vot espanyolista. En fi , que si vol celebrar un genocidi, allà ell, però amb mi que no hi comptin.

Segons la Viquipèdia l’Aranès és una varietat de l’occità , dialecte del gascó. Aquesta llengua que és pròpia de la Vall d’Aran, és oficial en aquesta zona del nostre país conjuntament amb el català i el castellà desde l’aplicació del nou Estatut. Al ser la Vall d’Aran un territori tant petit i ple de muntanyes i no tenir gaires habitants fa que aquesta llengua no tingui gaires parlants, i com tota llengua , és una riquesa cultural poder-la mantenir.

Just ahir , al parlament , es va aprovar la llei que fa que aquesta llengua sigui oficial al seu territori. La llei protegirà i promourà aquesta llengua , i farà que les institucions araneses usin aquesta llengua a partir d’ara. Així doncs l’Aranès serà la llengua preferent a la Vall d’Aran tal i com indica la llei.

Gairebé tots els grups de la cambra van votar a favor d’aquesta llei, evidenment tots no, i ja us podeu imaginar quins , el PP i Ciutadans hi van votar en contra. Es veu que no els agradava això que fos la llengua “prefent” … ja sabem que aquests dos partits només en voldrien una de llengua i no cal que us digui quina.

Si no es protegeixen, mitjançant lleis, les llengües més febles de les més fortes, passarà que les més febles aniran desapareixen.

Però deixant de banda aquesta experiència, i a jutjar per la meva, crec que amb això dels taxistes de Madrid, hi ha més mite que realitat, perquè molts d’ells sempre m’han tractat amb educació, respecte i fins i tot dient frases en català per acontentar el client. Pensaran el que pensaran, però eren educats i fins i tot me’n vaig trobar que tenia família al carrer Verdi, que em va dir “Gracia es un barrio distinto” … i tant i tant! ,vaig pensar.

Tot i que encara no ha arribat el dia 24 , per mi, ja s’ha acabat la meva participació a la Mercè del 2008, el passat dissabte vaig estar al correfoc amb la meva colla de diables, la Vella de Gràcia, i diumenge vaig baixar a veure una estona l’actuació castellera. El dimecres , els castellers , actuen a la jornada de colles “locals”, però com que estic treballant en un projecte fora de Barcelona, jo no faig festa, i per tant no hi podré ser.

El model de la Mercè cada vegada m’agrada menys, actes excessivament massificats, excessivament comercials i amb una participació veïnal passiva , ja que la Mercè no és una festa dissenyada pels ciutadans i ciutadanes sinó per l’administració, crec que això la fa una festa artificial i comercial, amb grans pressupostos per a grans espectacles i poc pressupost per la cultura popular i tradicional. Algun dia potser valdria la pena comparar el que cobra qualsevol dels grups que actuen al BAM amb el que cobren les colles castelleres de la ciutat.

Crec que ja ho he dit en moltes ocasions, i potser em faig pesat i tot, però segueixo sense entendre perquè existiesen festes alternatives a la festa major de Gràcia, a la de Sants, que si són festes veïnals i no existeixen festes alternatives a la Mercè, paradigma de la festa comercial i institucional.

Demà és 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, com ja es prou sabut els actes commemoratius es realitzen a Barcelona, a Gràcia, i des de fa uns anys els actes es fan el dia anterior. L’any passat el govern municipal gracienc , del socialistes i iniciativa, va decidir silenciar els actes i fer-los tancats només per representants d’entitats a l’interior del Districte.

Aquest any, hi ha hagut acord de totes les parts i l’acte serà al carrer, en concret a les 19:30h a la plaça de la Vila — antigament coneguda com Rius i Taulet – , és el moment doncs de commemoració de la Diada per part de tots els graciencs i gracienques. Us animo a participar-hi duent-hi estelades, el símbol de la llibertat del nostre país, que enguany compleix 100 anys.

I és precisament , en aquest centenari , que l’estelada lluirà al balcó de l’ajuntament, amb l’oposició dels grups que formen el govern. El cert és que hem fa una il.lusió especial veure lluir l’estelada al balcó de la meva Vila.

Finalment, animar-vos a participar demà als actes de la Diada a Barcelona, a l’ofrena floral de les entitats gracienques i després a la tarda a la manifestació, aneu-hi amb els convocants que vulgueu, però l’important és la independència.

Ahir va ser Sant Jordi, patró de Catalunya i el que en diuen el dia del llibre i de la rosa. Per sort o per desgracia, crec que té els seus avantatges i inconvenients, el dia de Sant Jordi és laborable, i per tant vaig estar treballant tot el dia.

A la tarda, però, tal i com mana la tradició un petit passeig per allò que se’n diu “veure l’ambient” , primer per la Vila , i després una baixada a Barcelona, que de tant en tant tampoc fa mal, o si perquè l’acumulació de gent realment és una mica agobiant.

En alguna ocasió he sentit critiques del dia de Sant Jordi ,dient que és excessivament comercial, que de foment de la lectura res de res i d’altres arguments. És cert que molta gent segurament només compra llibres per Sant Jordi, i que segurament és el best-seller del moment, però en tot cas si un dia com el d’ahir ha de fomentar que es llegeixi un llibre ni que sigui un cop a l’any, doncs endavant, que segur que no fa mal. Segur que serveix perquè molta gent s’adoni de la quantitat d’edicions de llibres de temàtiques variades que s’arriben a fer. I és que es llegeix poc i la lectura és una de les vies fonamentals d’accés al coneixement,per exemple la novel·la històrica, de la qual en sóc lector habitual, et permet aprendre història d’una manera amena i seguint una trama que encara que no fos real et porta a situacions que si que es van produir i que et fan entendre el perquè van passar determinats fets.

Però en tot cas, l’important és que hi hagi accions que fomentin la lectura, no només un dia a l’any, sinó tot l’any, per això siguin benvinguts plans de foment de la lectura com el que ha impulsat la conselleria de cultura amb en Juan Manuel Tresseras al capdavant, un programa enfocat a diverses edats i a tota la societat civil.

Ahir en Bono va deixar que si és president del Congreso de Diputados no deixarà que es parli català ni cap altra llengua oficial de l’estat espanyol que no sigui el castellà. I que no permetrà llicències en aquest aspecte. Ha dit a més que no li té mania al català, sinó que és una qüestió del reglament. Ha parlat del català como lengua espanyola. Doncs bé, si és una lengua espanyola , perquè no la deixarà parlar al congrés de Diputats Espanyol? En tot cas és una mostra més que això de l’estat plurinacional no s’ho creu ningú, ni els espanyols ni els que no ens hi sentim.

Està prevista una renovació del reglament del congrés,  en aquest aspecte, el PSOE i el PP segur que ràpidament es posen d’acord, per una banda perquè sigui impossible parlar amb català al Congrés, això seria un xoc massa gran per ells. A la seva Espanya hi voldrien només dos partits , i els demés , clarament  a pastar fang, no només els partits nacionalistes o independentistes de nacions que es troben a l’estat espanyol i que de moment no tenen estat , sinó també partits d’àmbit espanyol, però que tinguin poca  representació.

En fi, … és només una mostra més d’aquesta Espanya , que ens vol fer creure moltes coses que no són.

El passat dia 29 es va celebrar el partit de la selecció catalana contra la selecció basca. Aquests partits estan molt bé, suposo que més val això que res i almenys una vegada a l’any podem cantar els Segadors a un camp de futbol per animar la nostra selecció, però evidenment cal anar més enllà. Hi ha gent treballant per aconseguir l’oficialitat de les nostres seleccions, però com ja s’ha escrit a molts llocs, el tema encara està molt lluny d’aconseguir-se.

Per això cal aprofitar els moments en que qualsevol selecció catalana de qualsevol esport jugui un partit per reivindicar el nostre dret a tenir una selecció nacional, cal que aquests partits es converteixen en moments de reivindicació – ei, pacífica sempre! -. Per això em molesta quan als mitjans de comunicació es parla de “la festa del futbol” o la “festa de l’esport català”, no he sentit en lloc que quan jugui una selecció de futbol sigui una “festa” , ni que sigui un partit amistós. Malauradament no hi ha res a celebrar i si a reivindicar, fem-ho amb pancartes , amb recollida de signatures i amb el que faci falta , i els nostres dirigents ja s’encarregaran de la part política.

Espero que la vinguda del nou any ens porti l’oficialitat de noves seleccions, diuen que la de fútbol serà de les més complicades … , bé , que hi farem , entre tant ens haurem de conformar en veure un partit a l’any. Ara , esperem que no es compliqui la participació oficial de les que ja tenim, com ara la de Pitch & Putt, un esport que cada dia té més adeptes a Catalunya , un esport que del poc que en se res té a veure amb les federacions de golf, però que això si , la Federació Espanyola de Golf, ja se’l vol apropiar per evitar que existeixi la selecció catalana.

Bé, que hi farem , amb la vinguda del nou any caldrà seguir cridant allò de : “Una nació, una selecció”.

Aquests dies en que la canalla mira els anuncis de joguines per veure que demaran als reis ( els d’Orient clar, els únics que reconec 😉 ), veiem que com passa amb molt d’altres productes , molt poques de les joguines estan etiquetades en català o diguem fan coses en català.

Permeteu-me doncs que en faci una mica de publicitat, no perquè en tingui cap comissió, sinó perquè en el món de la joguina el català també hauria de ser quelcom normal. Així , de moment, he trobat que la casa Drim té dues nines, una que canta (la nina Mireia) i un nino que parla en català, a la web de Productes de la Terra, també podeu trobar joguines en català. No em deixo els Tres Tombs, que sempre n’ha tingut i l’Abacus.

De moment no he trobat res més, però em trobo que he de fer alguns regals a canalla, i si ho puc fer amb una mica de militància nacional … doncs molt millor, així que si teniu coneixement d’alguna joguina més en català us animo a que m’ho deixeu en forma de comentari al bloc.