Reies

Hola!!
Jo també he conegut l’escola el Martinet. Vaig anar per primera vegada a finals del 2005 amb la meva parella (jesús) i amb el meu fill (Unai). De fet he anat tres vegades més i finalment he matriculat al meu fill a l’escola, a P3. He tingut molta sort ja que sóc de Cerdanyola i l’escola és de Ripollet. Tant la meva parella com jo vam quedar molt sorpresos la primera vegada que vam anar i ens van explicar el seu projecte. Vam veure de seguida que això era el que volíem pel nostre fill. Jo sóc mestra i a la meva escola no li puc oferir allò. Tinc moltes ganes d’aprendre coses d’elles i poder anar aplicant alguna coseta a la meva escola. Cal lluitar per allò que penses que és important i cal canviar certes metodologies que responen més a l’època de Franco que a l’època actual.
Mònica.

A la persona que va escriure meravelles del Martinet, volia contactar-la per si li faria gràcia treballar en un projecte així però “alternatiu”. Posa’t en contacte a l’e-mail. gràcies

Bones!!

Sóc estudiant de magisteri de la UdG(tot i que en dos mesos ja seré titulada), vaig assistir a les segones jornades que el CEIP Martinet oferia i em va semblar espectacular.
Crec que s’està fent una feina magnifica i que s’hauria de fer extensiva a tot arreu. Sens dubte, la realitat d’escola ha de canviar, és impermissible que els infants es passin els dies emplenant fitxes sense cap sentit!!
L’any que vé exerciré com a mestra i la por més gran que tinc, és anar a parar a una escola amb poques ganes de fer i amb una metodologia desfasada.
És així, que agraeixo a tot l’equip del CEIP Martinet la feina que està realitzant, i esperem, que algun dia podem retrobar-nos.

Una abraçada!

Hola,

Me encanta encontrar gente que se preocupa en el tema de educación y sobretodo de los más pequeños, soy una de las muchas mamas de El Martinet y me alegra saber que os ha gustado el método pedagógico que afortunadamente se imparte.

Entiendo tu ansiedad, dado que después de haber realizado magisterio, pensar que tendrás que ejercer en un centro cerrado o un sistema tan drástico como el tradicional, es un poco deprimente, no obstante yo confío en que nuestra escuela dará paso a la creación de otras escuelas con proyectos si no iguales, por lo menos más creativos, activos y desde la sensibilidad de acompañar a los pequeños con el respeto que se merecen.

Ánimo mucha suerte y quien sabe? igual dentro de un tiempo te tenemos de maestra en El Martinet.

Estem amoïnats per l’escola dels nostres fills i ens n’han parlat molt bé del Martinet. Veig pel que diu la Mònica que potser encara tindriem possibilitats tot i que som de Cerdanyola. Algú em pot dir què caldria fer per a aconseguir plaça? Es convenient i possible anar a visitar-lo? Agrairiem una mica d’ informació, la veritat és que ens sentim una mica perduts.
Esther i Siscu

Hola! jo també sóc mestra i sentit-ho molt no estic dacord amb moltes de les coses que s’han dit en comentaris anteriors. Penso que abans de posar en pràctica un mètode nou s’ha d’estudiar molt les conseqüències que pogui tenir a llar plaç i hi ha paissos que ho han intentat fer així i s’han empenedit tornant un mètode més tradicional. No ens podem comparar amb els Paissos Nòrdics on la cultura és diferent a la nostra, les relacions familiars són diferents i sobretot els recursos que tenen les escoles (econòmics i humans) són infinitament diferents. Realment m’agradaria dir a les famílies que es poguin amoinar perquè porten als seus fills a escoles tradicionals que no tot és tant perfecta com sembla i que aquestes escoles amb tots els meus respectes el que saben fer molt bé és vendre un producte. Els nens són feliços a totes les escoles, sempre que se’ls respecti, que se’ls acompanyi en el seu creixement i se’ls ajudi a crear bons hàbits personals de relació i d’autonomia independenment de si després fan més o menys fitxes i de si juguen per ambients jo a la classe. Un cosa més: a la vida real has de fer coses que t’agraden més o menys i no tot ho pots decidir tu i això ho han de saber els nens des de petits.

A mí em sembla una escola tan patètica com els col·lectius de feixistes o de feministes. Els extrems mai han sigut un bon lloc on romandre. Son mes papistes que el papa.

Es cierto que cuando tienes que inscribir a tu hijo en un colegio se te crean dudas acerca del lugar y del equipo al que confias su formación,pero cuando empiezas a visitar centros y visitas el Martinet,muchas de esas dudas se desvanecen y despues de un año de estar escolarizado no solo se desvanecen,si no que empiezas a creer en ello,en el proyecto y sobre todo,y para mi lo mas importante,en el equipo docente,porque son eso,un equipo y no personas individuales que se encargan de enseñar una materia.En resumen,que a pesar de todo se puede formar a un niño y que encima disfrute con ello.

jo també sóc mestra i, sense voler entrar en aquest debat sobre l’escola Martinet(que em sembla, d’altra banda, prou interessant), només volia dir-li a l’Ari que si de debò és mestra i exerceix com a tal, hauria de posar-se les piles amb l’ortografia catalana, ja que ha de ser exemple de nens que estan aprenent…fa una mica de mal d’ulls veure parules com “paissos”, “plaç” o “empenedit”. tinguem cura de la llengua, siusplau, sigui quina sigui.

Em sembla bé que existeixin escoles con el CEIP Martinet. El que no em sembla tan bé és que els pares no puguin escollir si porten al seu fill a aquella escola o no… Potser tothm no creu en un projecte com aquest. També hauria de pasar igual amb els treballadors. No s’ha de forçar a ningú a treballar d’una manera tan diferent si no creu en ella. Com heu dit anteriorment penso que els extrems no son bons. Els nens han de jugar, experiemtar, contactar amb el medi,… però també han de saber mates, han de llegir, escriure,… Penso que no té res de dolent que s’ensenyi a fer-ho fent algunes fiches.una barreja de tot plegat pot estar bé.

A la persona que critica les faltes d’ortografia volia dir-li que enlloc de ser tan desagradable miri els defectes que deu tenir ella com a professional i deixi a la gent que opini en pau!

hola a tots, soc de mataro i ara fa un any, han obert una escola infantil i primaria co el Martinet. em sembla fantastica i diferent per el meu fill, pero em vaig preguntar si aquest metodologia al finalitzar sise el meu fill tindria algun problema d´adaptacio o coneixemnts als estudis secundaris. ja ser que es dificil pq encara cap de les dues escoles no han experimentat. gracies per tots espero que m´ajudeu i crec que no soc la unica que s´ho d plantajat. una ABRAÇADA I ESPERO RESPOSTAS

Hola

Jo també vaig anar a visitar l’escola El Martinet . Sóc mestra des de fa molts anys i lluito dia a dia per poder canviar l’educació. El principal problema per avançar sempre són els propis mestres que es tanquen en allò que han fet sempre i els fa pànic enfrontar-se a noves maneres d’enfocar l’educació . He intentat iniciar projectes , però sempre he hagut de desistir .La única manera és començar un petit grup de persones en una escola nova ; com El Martinet o alguna que altra que també ho està fent.
Havia sentit tot tipus d’opinió d’aquesta escola . Els que estan més en contra són els propis mestres que ho qualifiquen de “locura”.Els pares estan més oberts a noves pedagogies que els propis mestres.
A mi em va semblar una bona part del meu somni fet realitat.Sobretot recordo una frase d’una de les mestres ” Els nens neixen amb un instint de curiositat per aprendre , experimentar i conèixer. Què passa pel cami que quan arriben a secundària , o abans i tot , no els interessa res? “
Hi ha idees semblants a la pedagogia Waldorf , idees de Pestalozzi , de Reggio Emilia ,…
Jo sempre havia pensat que , si algún inspector recolçava projectes d’aquest tipus no caldria que totes les iniciatives de “escoles lliures ” siguin privades.
Haig de dir també , que sóc molt crítica i veig aspectes a millorar; sobretot el fet de no fer nens tan especials que siguin un bolet estrany a la societat i que quan sortin a la vida real s’estabellin i no puguin avançar. Cal pensar en tot.
Ens venen que els nens que sortiran d’aquest projecte seran persones segures i amb les idees clares i com que han estat educats en el respecte podran adaptar-se a qualsevol situació nova . Una mare va comentar que coneixia a un noi que havia estudiat a la Warldorf i que era tímid, insegur … i que no sabia ni com anar a buscar feina . Jo no conec ningú que ara sigui adult que hagi estudiat en una escola lliure , però m’agradaria coneixe’n i parlar-hi.

També hi ha una part de “espectacular” i “molt estètic ” en tot el projecte “Martinet” que em fa pensar que a vegades estan més pendents d’ensenyar coses espectaculars a pares que no pas de millorar la realitat ( que segur que hi ha coses que no funcionen i que necessiten nous replantejso) . Cap projecte que s’inicia és perfecte . S’ha d’anar modificant en el procés .

Tot i el que comento , em sembla genial que existeixin projectes així . És la manera d’avançar fent un pas gegant . Els petits passos i els ” apaños” no arriben enlloc . L’educació està massa lluny de la realitat.

Hola
Només volia preguntar si algú en sap de projectes similars pel baix llobregat
Gràcies

hola!
estoy muy interesada en conectarme y unirme a algun proyecto similar al de martinet,donyets,el roure…
Soy psicoterapeuta y docente y de adolescente he leido sumerhill quedando impactada.
Conozco la pedagogía waldorf y estoy formada en orientación reichiana.(reich)-
Además soy docente de un master en danza movimiento terapia.
Tengo ganas e impulso de sumarme y aportar mis conocimientos relacionados a este área.

SILVINA GIMPELEWICZ
castelldefels (barcelona)

Jo Sóc de Montornès del vallès, Sóc mestra treballo en una escola pública. Tinc dos fills i quan veig aquestes escoles em fa pena no poder compartir un projecte educatiu d’aquestes característiques.

Hola!
Últimament sento comentaris sobre el Martinet allà on vaig…
La veritat, encara no he visitat l’escola, però he vist fotografies i he parlat directament amb gent que la coneix.
Personalment crec, que és un molt bon projecte, un lloc on molts mestres voldriem treballar, però la meva pregunta és la següent: Si es una escola pública, perquè gaudeix d’un pressupost diferent de les altres?(el mobiliari no es el típic, espais molt decorats, exteriors molt ben cuidats…)
Pot ser es una mica d’enbeja, ho reconeixo, però crec que son uns “mimats del Departament”.
Jo treballo en un centre de nova creació (públic) enjegant un projecte en el que el nostre equip i jo estem molt orgulloses, però la meitat dels esforços els dediquem a lluitar per un bon pressupost que ens ajudi a tirar endevant.
Això és just?

Demà anem de visita al CEIP Martinet i podré explicar les meves impressions. De totes maneres, crec que és necessari crear nous projectes d’aquesta magnitud i risc per revolucionar l’educació. Els nous projectes comporten riscos però si no els assumim ens estanquem i, al final, els perjudicats són els infants. Crec que un projecte que parteix de les inquietuts i els interessos dels infants no pot perjudicar el seu desenvolupament, hem d’aprofitar la curiositat innata dels infants per experimentar i així acompanyar-los en el seu aprenentatge. L’educació tradicional mata la curiositat perquè imposa la paraula adulta per sobre de la dels infants, crec que hem de preocupar-nos per cuidar aquesta curiositat. Projectes com el CEIP Martinet o El Roure no només cuiden aquesta curiositat innata sinó que la fomenten.
Rebecca Wild va crear una escola activa pels seus fills i es va convertir en un dels pilars de l’educació, si teniu inquietuts sobre com són els adults que han estat educats d’una manera vivencial us recomanu el seu primer llibre “Educar para ser”. Però hem de tenir en compte que cada persona és un món i no és només l’escola qui l’acompanya a créixer. Si un adult que ha crescut a una escola Warldoff és tímid i insegur, possiblement no sigui únicament culpa de l’escola, són molts els contextos en els que convivim i que construeixen la nostra biografia.

Salut i fins la propera,

Demaneu a algunes mestres que han treballat al Martinet que us expliquin la seva experiència allà. No totes ho veuen com es diu… No hi ha cap tipus d’intervenció docent, els alumnes es passen el dia sense fer cap activitat dirigida, molt sovit estirats pels passadissos, mirant pedres i avorrits.

Veieu normal que nens de 7 ó 8 anys no sàpiguen escriure o llegir?

Penso que és un error, no estem parlant de centres d’entreteniment, són escoles, però s’hi aprèn el que la societat els demanarà en un futur?

Fa llàstima que aquests nens i nenes n’aprenguin tan poc. Omplir-se la roba amb pintura o fer el que es vol durant tota la jornada no penso que sigui molt productiu ni pedagògic.

L’equip directiu d’aquest centre hauria de tenir cura també del seu equip de mestres i no actuar com a dictadores.

Obligar als alumens a fer-se fotos despullats també ho veieu super cool? a mi em fa pensar en alguna cosa més fosca que un corrent d’innovació educativa.

No crec que l’administració pública hagi de cobrir les despeses d’aquest tipus d’escoles, són els diners de tothom.

Inspecció siusplau! que mirin on tenen emmagatzemats tots els ordinadors i equip informàtic que han rebut del Departament d’Educació: en un aula plena de mobiliari escolar que no es fa servir, tot per terra i omplint-se de pols.

Autèntica vergonya!

Yo nunca he estado en el Martinet, pero no me han llegado muy buenas opiniones de este colegio. En el cole en que estaba, de Ripollet, muchos niños han venido de esta escuela, niños de 8-9 años sin saber leer. De hecho, una maestra que estuvo alli no lo pasó muy bien, ya que fue agredida por un alumno.Quizas es un hecho aislado, pero no me fio yo de una educación que se basa en hacer lo que el niño quiera cuando quiera y donde quiera.

Yo llevo a mi hijo desde hace 2 años al Martinet, me parece patetico algunas mentiras que acabo de leer. La escuela hace lo mejor que puedo, los profesores son respetuosos, y mirad algo que no he visto en ninguna otra escuela: mi hijo va y viene FELIZ, y está allí feliz, siempre me dice que se lo pasa SUPERBIEN y cuando le comento de irnos a otro pueblo a vivir y a otra escuela, me suplica quedarse en el MARTINET porque tiene a sus AMIGOS y le encantan sus profes y profas y está feliz. Profesores que criticais y otra gente que llevais a vuestros hijos a otras escuelas convencionales: ¿de verdad veis a vuestros hijos FELICES? O quéreis pensar que lo están, autoengañándoos a vosotros mismos, porque no queréis reconocer lo mal que lo pasan y lo infelices que son por vuestra acción o, mejor dicho, inacción, porque permitís que eso les ocurra? ¿Tenéis un hijo con TDAH y que se medica? ¿Os parece eso normal? Es normal en otras escuelas. ¿A vosotros os medicaron? No ver que el sistema educativo convencional está podrido es un acto de ceguera impresionante, no lo puedo creer. Leed a John Taylor Gatto y su libro “historia secreta del sistema educativo” traducido por Leseduarte, por favor, no tenéis nada que perder… bueno, sí, quizás perderéis vuestra ceguera. Estáis avisados

De faixistes i retrògrades el món n’és plè. No ens n’hem de sorpendre, però si que ens n’hem d’allunyar!!! Visca l’educació activa, visca la felicitat dels infants a les escoles o al carrer si és que no se’ls vol portar a l’escola i visca la llibertat de tothom per fer el què vulgui com vulgui i amb qui vulgui!!!
Una mica més d’humilitat pel món aniria força bé.
“No tot és desar somnis pels calaixos que subtilment i astuta ens empresonen, perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita…” de Miquel Martí i Pol (perdoneu si hi ha algún error, l’he escrit de memòria).
Salud!!!
Maria

El que està clar és que els mestres i les mestres ho intentem fer el millor que sabem i podem. Els llibres de pedagogia parlen de llibertats, respectes i molta tolerància…
M’encantaria poder viure en un món on l’escola Martinet fos la norma…

Hola, soc de Lleida, i fa pocs anys han obert una escola del tipus de metodologia que fa servir EL MARTINET, es diu, CIUTAT JARDÍ. Com estem en epoca de preinscripcions, ens estem plantejant portar-ho en un tipus d’escola com a aquesta a p3 i continuació. L’escola va agradar-me moltíssim però, algú te referencia si els nens que surten a fer la ESO noten un gran canvi? surten suficientment preparats pel que els espera a la sortida d’un mon ideal? M’agradaria si algú conexi o té un fill que ja acabat ens digui la seva opinió. MOLTES GRÀCIES.

Hola,
Jo tinc un nen de 7 anys en una escola pública de sant cugat. Està deprimit. Té problemes de psicomotricitat fina i dèficit d’atenció i es troba pressionat a aprendre a un ritme que no li convé. Ell tenia molts interessos per aprendre i cada vegada més ve a casa i només vol veure pelis de Ben10 o de coses de l’estil de moda. és de l’únic que es parla en aquesta escola, no hi ha una promoció de la veritable cultura.
El que no sé és com està resolt el tema del nens així a escoles com el Martinet. Hi ha seguiment?
Em plantejo demanar el canvi només perquè el deixin en pau i si s’ha d’apendre que ho fem si cal a casa durant les vacances. Total a fi de comptes aprenen tan poc amb el mètode tradicional! El meu fill ha tret “be”en anglès i no sap ni mu.
Jo vaig arribar a la conclusió que per aprender a llegir, escriure, i les operacions bàsiques no calen tantes hores d’estress que passa. De fet li he ensenyat jo aquest estiu amb el meu mètode i ja tira endavant el nen.
Siguem respectuosos amb els nens i també amb el comentaris!

Hola,
Sóc professor de secundària. He tingut un alumne que començava la secundària després d’haver passat per l’escola Martinet. QUINA VERGONYA! El nen va haver de canviar de centre perquè no era capaç de respectar unes normes de conducta, com ara fer la feina que indica el professor, ni tenia gaire nivell d’anglès. És més, no sabia escriure ni llegir adequadament.
El que fan ahí és una metodologia hippie on els pares poden estar a classe i fan als mestres treure’s la roba davant dels altres, per no entrar en més detalls que he sentit i no sé si són veritat.
Si voleu montar un circ, fantàstic. Si us plau, no amb diners públics. No se paga un centre educatiu, amb els diners que suposa, per a que els pares tinguin als nens en una guarderia que dura 9 anys.
A casa tampoc tenen normes??? Si el nen no vol menjar verdures, què fan els pares? Li deixen menjar cada dia el que els dona la gana? Si, ja sé lo de la fruita que han de portar per a esmorzar. Aixó ÉS UNA IMPOSICIÓ, igual que la de dir-li al nen que escrigui sobre un tema determinat.
M’encantaria escoltar l’experiència d’algún alumne que hagi passat per ahí i saber què és de la seva vida.

L’escola Martinet hauria de ser privada i ubicada a Collserola o Pedralbes. La gran majoria de convençuts del projecte no tindrien cap problema en desplaçarse a aquestes zones a portar cada dia els fills, o no cada dia si no quan ells vulguin que també es pot. D’aquesta manera tota la gent que vol una educació tant alternativa pels seus fills els podria portar allà asumint les conseqüències sense experimentar amb altres families que volen una escola tradicional, que no dolenta.. Crec encertar que aquestes families en arribar a la ESO no es quedaran a Ripollet si no que buscaran IES alternatius segurament privats. Moltes families de Ripollet que estan a Martinet i volen sortir de l’escola no poden per manca de places a les escoles dels voltants que estan saturades desde P3 ja que molta gent ja ni posa el Martinet a la fulla de preinscripció.

Es una escola i projecte pensat per les famílies convençudes del projecte (moltes de fora de Ripollet) i que es inflexible no atenent a la realitat social del barri i poble on està ubicat. Ja s´ha explicat el model educatiu del Martinet … un model que xoca de ple amb la realitat que tenim, una realitat bonica i plena de oportunitats si has assolit com a valors a la familia i l’escola l’esforç, l’aprenentatge, l’estructura, la relació, els límits, la il.lusió, l’amor…

Al barri hi ha molta gent implicada i que voldria participar mes activament de l’AMPA per poder fer parlar de fer petits canvis al projecte (com les quotes mensuals de gairebé 50€, les activitats esportives absolutament prohibides sobretot amb pilota, problemes en l’aprenentatge…). Però una cosa es que la veina africana´i mare de l’escola faci un magnific taller de cuina gambiana a l’escola i se li faci un reportatge amb quadres, música, i es pengi a l’escola… i altre molt diferent que pugui entrar a l’AMPA per decidir sobre el projecte i adequarlo a la realitat del barri.

Els nens aprenen i son feliços a totes les escoles si la família recolza i existeix comunicació i amor. Des del Martinet es ven que allò que ells fan es lo millor i super cool com deia algun company i que la resta d’escoles son una mena de antros on es martiritza als nens. Això no es veritat.

Tampoc es veritat que l’esport sigui perjudicial pels nens i nenes. Fins i tot es va cobrir la magnifica pista poliesportiva amb sorra fent una muntanya. Volien fer un hort ecològic A LA PISTA. A la web dels amics del Martinet deien que l’esport contribuia a l’agresivitat, el masclisme i que la pista feia mal a les cames dels infants entre d’altres coses. Afortudament l’ajuntament es va posar en el tema i ara la pista ja està neta i esperem que en el futur es pugui fer esport extraescolar com a la resta d’escoles del poble. Amb l’esport aprenem mentre ens divertim que amb esforç, aprenentatge i treball en comú s’aconsegueixen coses i satisfaccions personals. I si es fa un esport mes competitiu, supervisat per educadors, monitors i entrenadors, també ens transmet aquests valors, i aprendre que a vegades tot i esforçarte no s’aconseguiexen els resultats dessitjats. Però que no passa res ja que cal felicitar a qui ha competit millor que tu i tornar-ho a intentar mes endavant.

Hola!
Sóc mestra de primària i treballo a una escola alternativa a la província de Tarragona, l’Escola Teresa Godes i Domènech. Estic interessada en permutar la plaça amb algú que estigui interessat.
gràcies

Hola, sóc mestra d’educació infantil. Fa temps que segueixo el projecte del Martinet. Avui he trobat aquest espai de trobada, llegint tot el que s’havia escrit, en molts moments se m’ha posat la pell de gallina. M’atreviria a dir que tots els que hem escrit aquí, ho hem fet perquè ens interessa, preocupa, i agrada tot el tema de l’educació. Llegir tot això m’ha fet preocupar-me, ja que, la riquesa està en la diversitat, tothom opina diferent, tothom ha viscut en families diverses i ha rebut una educació individual i intransferible. És per això, que no crec que haguem de competir per la millor escola, sinó el que estaria be fer, és treballar per intentar arribar amb l’educació al màxim de sectors de població, oferint així, una educació que s’atengui a les necesistats de cada família i de cada infant. És cert, que jo, com tots/es vosaltres tinc una opinió personal sobre l’educació que crec millor per als infants, però en comptes de dividir-nos, perquè no ens unim per anar tots alhora? No pot ser, que el que intentem transmetre als nostres infants no ho apliquem nosaltres a la vida real. No podem ensenyar-los a ser tolerants, si nosaltres no ho som, no podem ensenyar-los a ser cooperatius si nosaltres som els primers que competim, etc.

Amb el que acabo de dir, no pretenc judjar a ningú, sinó simplement plasmar el que he reflexionat llegint això, per compartir-ho amb vosaltres que sé que també lluiteu molt perquè els notres infants tinguin una educació de qualitat, que els respecti, i que els permeti desenvolupar-se amb armonia.

Moltes gràcies per preocupar-vos per l’educació.

Ona.

Bones a tots i a totes,

Sóc la Reies, la persona que va fer un escrit ara ja fa uns quants anys!!

Em van arribant els comentaris al correu personal i em sorpren que encara hi hagi gent que hi arribi i per descomptat estic sorpresa amb la diversitat de comentaris que s’hi publiquen.

La veritat és que feia temps que no utilitzava aquest bloc i potser ara és un bon moment per reactivar-lo.

Segueixo admirant els projectes com el Martinet, crec que dia a dia s’obren nous projectes, escoles i es canvien mirades en escoles que ja funcionen. Mirades que ja no es dirigeixen cap als continguts sinó cap a les persones qui les reben. Per sort cap projecte no és perfecte i té coses a criticar encara que sempre crec que les crítiques si són constructives millor que si només serveixen per deixar anar ràbia acumulada.

Estic segura que en moltes escoles funcionin com funcionin hi ha gent de tota mena fent la seva feina des del cor i com no d’altra… fent aquesta feina per treballar!!!

M’alegro que aquest bloc serveixi per a fer comentaris que a partir d’ara m’agradaria que fossin més constructius!

Una abraçada per a totes aquelles persones que hi aneu passant i el manteniu viu!

Saludos! Mi primera idea era la de no comentar nada,de hecho no soy muy dada a estas cosas pero creo que no lo he podido evitar a medida que he ido leyendo vuestros comentarios,no voy a entrar en el metodo de trabajo,ni en pedagogias,sólo quisiera puntualizar algún punto.
-Querido Jean Michel: Permíteme que dude que tienes un alumno en secundária y que dá vergüenza el poco respeto hacia su profesor.Te puedo decir que en el Martinet el respeto v por encima de todo,tanto por por parte de los profesores como por los alumnos,yo no he visto en otra escuela otra cosa igual,la forma en que se hablan,el respeto,sin alzar la voz,el trato de tu a tu sin temor a una mala contestación por parte de tu profesor.
También te podría decir que dudo que tengas un alumno en secundária ya que EMPIEZAN LA SECUNDARIA AHORA en este curso….. Ya me dirás!
-Obligarse a desnudarse? Fotos de menores desnudos? Que yo sepa y hasta ahora lo único que se desnuda mi hijo són los pies cuando llega para ponerse calcetines antideslizantes!
-Con respecto a la pista deportiva os puedo decir que si que hacen deporte,dentro hay un gimnásio,aparte del trekking,salidas en bicicleta,acampadas,ect.
Sólo que se queria aprovechar la zona asfaltada de la pista que apenas se utiliza para poder crear un huerto.
-Y el almuerzo és fruta o frutos secos que comparten entre todos,dá igual que hayas llevado manzana que si te apetece plátano o pipas peladas puedes comer.
Yo os puedo decir que estoy contenta con mi elección y estoy convencida con que he hecho lo mejor para mi hijo,el va muy feliz todos los dias,ah! deciros que yo no soy de Ripollet y pude conseguir plaza y como yo hay mucha gente de fuera también,un abrazo.
Laura

Ah! Deciros también que este curso se ha tenido que abrir otra línea de P-3,són 3! Esto parece que está cambiando!!

A ver, mi hijo va al martinet ahora va a segundo, apenas sabe leer y lo poco que sabe se lo he enseñado yo….y sabéis por que no lo he cambiado de colegio?? Porque en los otros no hay plaza, es una vergüenza que algunos niños de 4* de primaria no sepan leer y se pasen todo el día sin hacer nada,o como dicen los profesores ” aprendiendo” mientras juegan… Y con respecto a lo de los desnudos, si es verdad hoy mil fotos en todos y cada uno de los cd’s q nos dan cada fin de curso, en las colonias, la playa y las excursiones si q hay fotos de niños semidesnudos ( con las braguitas o calzoncillos puestos) mi opinión es q el colegio como guardería o ludoteca no tiene precio, pero como colegio deja mucho q desear y sinceramente estoy ansiosa de que mi hijo encuentre plaza en cualquier otro colegio del pueblo por q el martinet APESTA.

Un poco fuertes las acusaciones…
Mis hijos van al Martinet, saben leer , escribir, … y lo que es más importante no se han cansado de hacerlo como en otros colegios.
La forma de enseñar asusta pero es eficaz, sale de forma intuitiva a unos antes que otros.
He ido a unas clases para enseñarnos a los padres como se aprende y las raíces cuadradas junto con las ecuaciones de 1 er grado las aprendes rápido.
Pero ya se sabe es otro forma y como a todo el mundo nos asusta.
La única cosa que me pone negro es la permisividad a jugar con el barro …

Solo deciros que mi hijo va a P5 y sabe leer y escribir bastante bien,sobre las acusaciones no voy a entrar allá cada uno con su “moralidad” yo se que mi hijo a día de hoy es muy feliz y eso se refleja en su cara a la hora de despertarlo con un “Venga,vamos al cole!

Aquest any em toca a mi ‘escollir’ escola per al meu fill, P3. A Cervelló hi ha una escola tipus Martinet: pedagogia sistematica i interdisciplinar. El projecte em sembla molt bo, amb bones intencions, valors etc… l’equip de mestres entusiasmat com no he vist en d’altres escola pero tambe he de dir que no veig clara aquesta metodologia fins a sise. Els nens q vulguin estudiar, agradi o no, hauran de passar una selectivitat i aixo implica estar molt ben preparat academicament. Els valors i l’educacio tambe es donen a casa. Pero el purament academic no ho podem fer des de casa, nomes els podem recolzar i ajudar en cas que ho necessitin. Donat q aixo es el q es trobaran, no creieu q s’hauria de fer una barreja? O a mesura q creixen fer-ho de manera q despres el canvi no fos tan radical? Tot el q se d’aquest metode es molt idilic pero la vida de vegades no ho es tan i tb ho han d’apendre, no? No hi estic ni a favor ni en contra, pero em fa por equivocar-me. Aixo no ho he viscut i no voldria pensar q el meu fil es un conejito de indias

jo sóc una altre mare de cervelló que avui ha visitat l´escola nova, per veure en acció la pedagogia sistémica i la veritat és que em costa entendre com els nens poden apendre algo seguint aquest mètode… molts pares i mares estem dubtant entre aquesta nova línea d´ensenyament o l´alternativa d´escola “tradicional” que tenim al poble. Penso igual que la meva veîna… seràn els nostres nens com conillets d´indies? tenim alguna referència de nens que ja hagin donat el “salt” a la secundària seguint aquest mètode i en quin percentatge s´han adaptat apropiadament? m ´encantaria que algú ens confirmés que la pedagogia sistémica funciona, fins els 12 anys, però… sobre tot per lo que els quedarà en endavant per estudiar?

Hoy he ido a las jornadas de puertas abiertas del Martinet y he sacado la conclusión, de que es un proyecto de enseñanza muy bueno, con algunas carencias que se pueden subsanar, pero que por ahora, en esta sociedad capitalista y tan competitiva en la que vivimos, no creo que nuestros hijos se puedan permitir el lujo de aprender a su propio ritmo, como defiende este método de enseñanza, porque el sistema en que vivimos, cuando el alumno pasa a secundaria, muchos de nuestros hijos no tendrán el mismo nivel que los de la enseñanza tradicional. Aunque cuando les he preguntado en la reunión de puertas abiertas, respecto a la transición de un método educativo a otro, después de poner la cara de “la pregunta del millón de dólares” en le Martinet dicen que cumplen con lo exigido por el Departament de Educació y de la nada surge una madre, de entre los asistentes a contar que su hijo le va muy bien y no tiene problemas de adaptación ¿es el gancho?….. Lo que sí que tengo claro, es lo que me explicaron dos madres de alumnos en parques cercanos al centro educativo, (buenos sitios para informarse, vivo a 50mts del Martinet) y que sus hijos estudiaban en este centro, es que tienen nivel bajo de conocimientos como lenguas y mates, además uno de los casos problemas de adaptación al llegar a secundaria.
En mi caso en particular estoy en un dilema ya que el método del Martinet me gusta pero necesitaría para mi gusto y siendo realistas con lo anteriormente expuesto, una adaptación a las exigencias reales de este sistema capitalista y que no va a cambiar (Las hipotecas que casi todos tenemos no lo permitirán) es ir aplicando en los últimos tres años de primaria, los dos métodos educativos.
Bueno resumiendo, que si al final elijo el Martinet, tendré que hacerme a la idea de complementar su formación para la transición por mis propios medios o cruzar los dedos para que el sistema se extienda a secundaria y……??????

Raquel, Sandra, veo que pensáis como yo y que tenemos que resolver el mismo dilema… Pero tengo la intuición q solo sabremos si hemos hecho bien o mal (en caso de tener opción a escoger) cuando estemos en el ajo.

No entenc la relació que planteja la Sandra entre la hipoteca i el tipus d’escola que triarà pel seu fill.
Una altra cosa:ha preguntat a d’altres mares d’altres parcs com els va als seus fills ?dubto que TOTS els nens de TOTES les altres escoles del municipi siguin bons en TOTES les matèries…o és que al Martinet com és diferent ens el mirem amb lupa????
I tots els nens que arriben a 1er d’ESO d’altres escoles s’adapten bé??…us asseguro que no.
Plantejo una pregunta: creieu que el sistema educatiu actual, el majoritari, és bo tal qual és o cal canviar alguna cosa?
Si creieu que no cal canviar res, trieu l’ escola tradicional.
Les mares de Cervelló:heu vist el segon capítol de la sèrie de TV3 Mestres?parlen d’una escola similar(crec) a la que vosaltres us referiu, amb molt bons resultats de cara a l’ESO, es diu el Roure Gran.
Sort en la tria i salutacions.

Lola, si q tens rao quan dius q ens ho miren amb lupa pq no es ho habitual. La veritat es q no crec q sigui ni tan dolent com he vist en opinions anteriors, ni tan bo com diuen altres. M’espanta quan diuen q els nens tenen 8 anys i encara no saben llegir… Pero tambe pensó q d’alguna manera, els pares se n’adonen a temps. Si segueixes l’evolucio dels teus fills hi pots posar remei. Ara be, no pot ser q te n’assabentis quan els canvi es a una altra escola. De totes maneres, son decissions

Lola, si q tens rao quan dius q ens ho miren amb lupa pq no es ho habitual. La veritat es q no crec q sigui ni tan dolent com he vist en opinions anteriors, ni tan bo com diuen altres. M’espanta quan diuen q els nens tenen 8 anys i encara no saben llegir… Pero tambe pensó q d’alguna manera, els pares se n’adonen a temps. Si segueixes l’evolucio dels teus fills hi pots posar remei. Ara be, no pot ser q te n’assabentis quan els canvi es a una altra escola. De totes maneres, son decisions

Lola, si q tens rao quan dius q ens ho miren amb lupa pq no es ho habitual. La veritat es q no crec q sigui ni tan dolent com he vist en opinions anteriors, ni tan bo com diuen altres. M’espanta quan diuen q els nens tenen 8 anys i encara no saben llegir… Pero tambe pensó q d’alguna manera, els pares se n’adonen a temps. Si segueixes l’evolucio dels teus fills hi pots posar remei. Ara be, no pot ser q te n’assabentis quan els canvi es a una altra escola. De totes maneres, la decisión no es facil

Lola, si q tens rao quan dius q ens ho miren amb lupa pq no es ho habitual. La veritat es q no crec q sigui ni tan dolent com he vist en opinions anteriors, ni tan bo com diuen altres. M’espanta quan diuen q els nens tenen 8 anys i encara no saben llegir… Pero tambe pensó q d’alguna manera, els pares se n’adonen a temps. Si segueixes l’evolucio dels teus fills hi pots posar remei. Ara be, no pot ser q te n’assabentis quan els canvi es a una altra escola. De totes maneres, no es facil decidir i en qualsevol cas, n’has d’estar convencut

Lola, si q tens rao quan dius q ens ho miren amb lupa pq no es ho habitual. La veritat es q no crec q sigui ni tan dolent com he vist en opinions anteriors, ni tan bo com diuen altres. M’espanta quan diuen q els nens tenen 8 anys i encara no saben llegir… Pero tambe pensó q d’alguna manera, els pares se n’adonen a temps. Si segueixes l’evolucio dels teus fills hi pots posar remei. Ara be, no pot ser q te n’assabentis quan els canvies a una altra escola. De totes maneres, no es facil decidir i en qualsevol cas, n’has d’estar convencut

Avui he estat amb la meva dona i els meus fills petits a la jornada de portes obertes d’El Martinet i, cercant informació sobre l’escola, he trobat aquesta pàgina.

Sobre l’escola El Martinet només dir que m’ha semblat un projecte extraordinari.

Sobre alguns comentaris ja no negatius, sinó directament DIFAMATORIS que he llegit aquí només dir que m’he quedat esgarrifat: només dir que per la mala educació que demostren els seus autors ja queden des del meu punt de vista completament desautoritzats.

A qui no li agradin aquestes experiències pedagògiques de ben segur que podrà trobar escoles “normals” on “educar, pautar i disciplinar” els seus fills i filles.
Que aprenguin de ben petits que el que és important a la vida és la submissió a ‘autoritat, la competitivitat amb els altres (“solidaritat”? What’s that??) i arribar abans que qualsevol altre a la meta.

Qui pensa que viu a la jungla i que ha de matxacar els altres per sobreviure-hi, no m’estranya que les cames li facin figa i que tingui aquesta mena de preocupacions amb una ensenyança lliure i viva que potencia les nocions de igualtat, respecte i solidaritat entre persones iguals. A Ferrer i Guàrdia el van afussellar ja fa més de 100 anys per defensar això mateix i, malhauradament, llegint els comentaris d’alguns “opinadors” per aquí em faig creus de què poc hem avançat en aquest temps!

Així que, qui vulgui instruir els seus fills en tant alts valors humans com la competitivitat per sobre de tot, la submissió a l’autoritat i l’acatament d’ordres, que ho faci…. i que ens deixin a qui volen educar les nostres filles i fills d’una altra manera en pau.

Hola!
Jo també he anat a visitar l’escola Martinet. Sincerament, m’ha impactat.
Jo no sé si és la millor opció o no, el que sé és que tinc tres fills i que dos d’ells estan estudiant en una escola tradicional El gran està ben adaptat , és un nen molt escolar i encaixa dins del sistema però no el veig motivat per res, treu molt bones notes i ja està, és com si amb això tingués prou. El segon fill té dificultats amb la llengua (té 9 anys i amb prou feines s’entén el que escriu) això l’amoïna molt (i a nosaltres també) sembla que ja no se sent “capaç”, aquest problema afecta a la seva autoestima.
Resumint, quan un nen o nena no té cap dificultat d’aprenentatge tant és l’escola o la mestra (sempre que hi hagi un mínim de dedicació i respecte) però Què passa quan hi ha una dificultat? El nen o nena s’ha de sentir un@ fracassat per això?
L’escola tradicional no ha donat resposta a això; seguim deixant-nos persones molt vàlides pel camí perquè tenim massa pressa com per respectar el seu estil d’aprenentatge.
Personalment, crec que la vida la vius caminant, és a dir, cadascú construeix la seva realitat i no estic disposada a aceptar que la infancia és una preparació per quan siguin grans. Els infants ja són ésser complerts, no els hem de “preparar” sino que hem de fer que visquin en plenitud.
Per tant, penso que es bo que apareguin nous plantejaments, encara que no siguin perfectes. Tampoc és perfecte el que tenim ara…
Per acabar, us deixo un enllaç que a mi em va fer pensar molt. http://youtu.be/_BuP5XuMZGA

Per cert: a Finlàndia, Alemanya, etc… normalment els nens no són escolaritzats fins als 6 anys i aprenen a llegir i a escriure sense cap mena de problema.
Fins i tot diria que, vist el nivell cultural i educatiu d’aquelles països comparats amb el nostre, no sé si l’obsessió d’una introducció prematura de la lecto-escriptura i de tantes altres matèries, activitats extraescolars, obligacions, no tindrà a veure amb això.
L’altra dia, parlant de escoles bressol, una mare em deia que no estava segura si havia fet una bona elecció per si després el seu fill no tenia “prou nivell” per entrar a primària!! Jo no sabia si posar-me a riure i a plorar .. !
En una edat en que els nens el que necessiten és còrrer, explorar, divertir-se, jogar, …. ni els nens espartans devien anar tan estressats com els nostres.

Tot això ho dic per la colla d’ “avergonyits” per que un nen amb 6 anys no sàpiga llegir i escriure. No us preocupeu: està comprovat que, si no els ha vingut de gust abans, ho poden fer en pocs mesos sense cap problema. Una altra cosa ben diferent és que vosaltres no sapigueu suportar la pressió social i familiar de pares, avis, amics, etc .. per que el vostre nen no sàpiga llegir i escriure dictats als 4 anys … però això és el vostre problema. No crec que finlandesos ni alemanys siguin tontos.
Perquè, sinó, el pròxim que serà? Portar-vos els quaderns amb les “primeres lliçons” per als nens al paritori??
Sisplau!

Estic d’acord amb vosaltres!
Molts pares donen importància a l’anglès (amb 3 i 4 anys) pensant-se que sino comença tan aviat perdrà un tren (el de guanyar més diners de gran?) i en canvi no el deixen embrutar-se al parc ni experimentar sensorialment amb les seves mans, que és el que ha de fer…
Crec que ha arribat un moment que ja no tractem als nens com a nens quan ho són i per contra els infantilitzem durant l’adolescència.

Estic valorant molt seriosament matricular als meus fills al Martinet per molts motius.
El gran de 8 anys té dificultats d’aprenentatge degut a un trastorn d’atenció . Li han diagnosticat TEA (un cas lleu). No és feliç a l’escola tradicional, no en té cap interés i el que és pitjor ja ha començat a pensar que els altres son llestos i ell no. Comença a deteriorar-se la seva autoestima.
Es un nen intel.ligent amb una forma i ritme diferent d’aprenentatge.
Per tot això, penso que seria molt més feliç en aquesta escola encara que no vivim a Ripollet i es un canvi important a la nostre vida com a familia .
Encara i així, em preocupa molt, que el mètode del Martinet sigui molt “laxe” per un nen amb aquestes dificultats, ja que a ell se li ha de motivar constantment per que participi, estigui atent i sobretot que el seu pensament estigui a la classe.
Es la decissió més difícil de les nostres vides a casa fins a dia d’avui, i encara no sabem quin cami agafar.
Algú em podria guiar?

Tant pels que valoreu positivament el projecte educatiu del Martinet com pels que no, us recomano un documental que nos us deixarà indiferents: La educación prohibida. El plantejament és simple; es necessita d’un canvi en el paradigma de l’educació que acompanyi a una societat en constant moviment. Aquest desequilibri de ritme actual es fa visible en el dia a dia de qualsevol escola tradicional, tot i que es cregui que posant algunes pissarres digitals i dotant les aules de portàtils és la revolució!
Martinet si, Martinet no…comunitats d’aprenentatge, escoles lliures, escoles vives, educació a casa, escola pública…cada persona buscarà pels seus fills i filles l’escola que cregui convenient o encara més, potser optarà per educar-los a casa (si, això també existeix).
Jo no sóc mare, però convisc cada dia amb el món de l’educació i el futur que projecto pel meu fill imaginari passa per valorar i gaudir molt més els seus processos que els seus resultats, per no fer-li creure que s’ha de passar la vida “preparant-se per”, per treure-li responsabilitats que no li pertoquen, i sobretot perquè sigui molt i molt feliç.