Reies

Hola
Yo me estoy planteando la escuela Martinet como opción para mi hija, la escuela tradicional la tenemos completamente descartada.

Sobre lo que han dicho algunos con sus comentarios negativos sobre el Martinet me gustaría contestarles que, por un lado, se lee el miedo en sus palabras y, por otro ¿qué significa adaptarse a la secundaria? ¿comportarse como los demás adolescentes? claro, debe ser que el adolescente respetuoso y feliz por aprender es una constante en nuestra sociedad…

Quizás lo que molesta es que se llegue a la adolescencia con la autoestima suficientemente alta para poder responder a cualquiera, sea profesor o no, cuando algo no gusta y para rebelarse a través de la crítica a los actos que buscan la sumisión del alumnado (por cierto, esto último en las escuelas públicas según un estudio reciente que también concluyó que las escuelas privadas fomentaban más los valores opuestos como las dotes de mando…, que cada uno saque sus conclusiones…

Para terminar suscribo lo que ya se ha dicho, la escuela tradicional está por todas partes, que nos dejen a algunos buscar nuevos horizontes para nuestros hijos, en todo el Vallès hay 1 escuela de este tipo!

No al autoritarismo en las escuelas
No a la memorización y vomitera en el examen (¿eso es aprendizaje?)
No a matar la creatividad y el impulso natural de aprendizaje
No consiento que con mis hijos creen súbditos que alimenten el sistema tal cual está ¿o para que créeis que existe la escuela pública?
Yo digo NO

Hola a tots i totes….algú sap com els va l’ institut als nens que ja han sortit del Martinet? Gràcies

El que mes gracia em fa, apart de la pila de faltes d’ortografia que hi ha a tots els comentaris, és que es parli de “matar la creativitat” i de crear “borregos” del sistema.
Jo (i crec que tots els que parlen aquí), he estat educada en escoles públiques tradicionals, i no em considero una “subdita del sistema”, crítica i amés soc una persona molt creativa, ah, i no tinc cap trauma per haver estudiat a una escola tradicional.
Crec que us mengen el coco a tots plegats i que us el deixeu menjar.
Respecto que cadascú és lliure de fer el que vulgui, el que no és lógic es que a altres escoles del poble hi hagi overbooking a les classes i hi hagi pares que no estan d’acord amb aquest sistema i s’els obligui a portar els seus fills a aquesta escola. No es just ni respectuós per aquests nens i nenes.

Una que riu també he trobat faltes d’ortografia en el teu text

súbidta
lògic
se’ls

Estic una mica preocupada, segur que jo també tinc faltes…

Després de mirar moltes escoles i conèixer projectes educatius molt diferents, vam decidir matricular al nostre fill a P3 a l’escola Martinet. No sense dubtes, però si amb molta il•lusió.

Us parlaré de la comunitat dels petits (nens 3-5 anys) que es la que millor conec.

L’edifici d’aquesta comunitat està dividit en 6 espais: la Farina i les llavors, els invents, les nines, la natura, la sorra, les llums i les hombres i el taller de pintura. No te res a veure amb els “recons” que havíem vist en altres escoles. Aquí cada espai equival en tamany a una classe sencera, però algunes parets son correderes, així que es poden obrir i tancar espais a conveniència. El “pati” també està pensat com a espai d’aprenentatge i els nens poden sortir sempre que ho necessitin.

Cada un d’aquest espais està cuidadosament preparat i està pensat per que el nen pugui desenvolupar alguna tasca d’ aprenentatge, a través de la vivència, la manipulació i l’experimentació.
Tot i que tenen un espai de referència amb les seves professores de referència, cada nen pot triar a quin espai vol estar en cada moment.
En cada un d’aquest espais hi ha una o dues professores de manera que no quedi cap espai sense la supervisió d’un adult.
Si teniu la gran sort de poder voltar per la comunitat durant el mati, podeu trobar un grup de nens pintat al taller de pintura, un altra grup fent un colaix a l’espai dels invents, altres molt concentrats dibuixant o escrivint les primeres lletres a l’espai de les llums i les hombres, altres jugant a cotxes o nines, uns altres mirant contes i xerren tranquil•lament. Personalment em va sorprendre molt la calma que es respira.

No se’ls obliga a fer una activitat determinada en un moment determinat, d’aquesta manera com que lo que fan ho han triat ells ho fan amb molt interès i entusiasme.

A mes els pares tenim la sort de poder entrar dintre de l’escola a portar i recollir als nostres fills, i intercanviar unes paraules amb les seves mestres de referència, així com quedar-nos una estoneta al matí si el nostre fill ho necessita. També els pares que volen i podem preparen a la cuina de la comunitat l’esmorçar a base de fruita que els nens prendran a mig mati al seu espai de referència.

El meu fill, com tots els nens, te molta curiositat i moltes ganes d’investigar i conèixer per si mateix coses noves. No me’l pudia imaginar en una escola on la majoria del temps tingués que estar assegut en una classe on tots els nens fan lo mateix. Vaig pensar que quant arribés a la secundaria, hauria perdut tota la motivació y les ganes que te ara de aprendre.

El projecte del Martinet permet que cada nen aprengui al seu ritme i allò que ell mateix decideix en cada moment. Encara que la ràtio de nens es la mateixa que a la resta d’escoles, els nens per si mateixos es distribueixen en grups reduïts. Es respira un ambient de respecte i tranquilitat molt gratificant.

L’escola organitza per als pares visites guiades per les comunitats en horari escolar per veure com treballen un dia qualsevol. A l’abril visitaré la comunitat dels mitjans i pot ser us podré explicar com treballen els nens de 6-8 anys.

Perdoneu si no m’expressat massa be, us volia explicar tantes coses que no se si ha quedat molt clar…

M’interessaria saber més dels nens/es que han acabat l’escolarització al Martinet i han començat la secundària en altres centres. Surten preparats? Quins són els resultats de les proves d’avaluació de la Generalitat als nens/es de 6è? Gràcies.

Segons ens van explicar des de la direcció del Martinet, les proves d’avaluació que fa la Generalitat a 6è les passen amb notes que estan per sobre de la mitjana de les escoles “convencionals”. L’altra dia una mare que la seva filla ja està fen primer a l’Institut, ens comentava que la nena s’adaptat sense problemes, que anava una mica justa d’anglès.
A mi també m’agradaria conèixer mes cassos. Estaria molt bé si algú ens poc explicar alguna cosa mes.

Jo tinc un fill (fillastre) que ha cursat al Mrtinet, amb èxit, ja que té un esperit científic i curiós que des que va entrar no va parar de fer preguntes i interesar-se per tot, va ser la primera promoció. A l’institut no ha tingut cap problema.
Tinc una filla a 6è, no té curiositat per res, o ho fa a temporades… Ella s’ha dedicat a cosir i a fer projectes artístics més que res. I em preocupa la prova d’avaluació, han preparat unes classes de reforç a les tardes, i fan problemes i coses semblants. Però és a casa on reforcem l’ensenyament, problemes, percentatges, figures geomètriques, divisions…
No sé si hi estic gaire d’acord amb això…
Altra crítica per part meva és que no fan res d’esport…

mi hijo va al Maritient.
Hemos esperado para entrar a la escuela y estamos felices de poder estár allí.
Es una escuela amorosa y respetuosa.
Creo en el proyecto porque lo vivo día a día, porqué veo a mi hijo, porque me pase un mes sentada de adaptación mirando como lo hacían, y cada día pensaba que lujo!.
Como me gustaría que el modelo educativo cambie en todo el mundo, pero por ahora disfruto de poder tener la suerte de aprender tanto como madre dentro de la escuela, de sentirme protagonista, acompañada y acompañando a mi hijo en este vuelo:)
No me preocupa la adaptación de mi hijo en otra escuela…
estará super preparado!
tendrá tantas herramientas , que las tiene y las despliega…que será imparable allí donde vaya! porque ser integros, felices, curiosos, y saber tanto como sabe el le permitira estar en este mundo capitalista y en cualquier mundo que se le presente!
mi hijo se abre como una flor cada día en mi casa y en la escuela, y tengo que agradecer esa suerte, que serán sus espadas, sus escudos, sus caminos del mañana!

Hola. A mi m’agradaria que els meus fills poguessin entrar al Martinet el curs que vé però som de Barcelona i tinc entes que aquest any a p3 només han entrat nens de Ripollet….
Sembla que cada vegada hi ha més gent que creu en aquest tipus de projecte.
Espero tenir sort i que els meus fills hi puguin entrar.

Hola a tots,

Seria molt interessant que ara que han passat uns anys, i ja hi ha experiències de nens que han passat a secundària, ens expliquin com els està anant.

Moltes gràcies

Hola,

jo estic interessat en portar el meu fill a aquesta escola però no trobo el contacte ni les dates de jornades de portes obertes per aquest any! Em podeu ajudar?

Bon vespre! Som mestra i mare. He llegit tots els vostres comentaris i puc assegurar-vos que el més important és tenir un bon mestre/a que es recicli, tengui vocació i cregui amb el que fa diàriament. L.escola convé que estigui en el seu entorn més pròxim, la diversitat de l.escola és riquesa i la col.laboració de la família i de l. escola han d.anar units.