Ja sóc avia !!!!!
Ara si, ja sóc avia. Quina gran paraula !!!!
Demà farà 3 mesos el meu net Biel. El meu “pinyonet”. Com a totes les avies, s’em cau la baba, menys mal que el nen va amb paraigües. Per a mi és el mès maco, el mès simpatic, el mès riatller, el mès …., el mès de tot, és Clar !
Desde aquí el vull felicitar perque te uns pares fantástics, que sembla que ho tenen bastant clar això de ser pares. Com a tots, deuent tindra els seus dubtes, però dins el camí del aprenentage ho van fent força be. I aixó que ja han tingut un ensurt.
A mi, tota la vida m’han agradat els nens, els meus i els altres. Fins i tot he treballat de mainadera.
Quan estic amb el meu net, les mirades, els sonriures son tots per ell. Amb la carona que em mira sembla que ho entengui tot i em dont molta alegria.
Jo, ja l’hi canto, l’acaricio, l’hi parlo …… i ell em contesta amb riatlles. Quin regal mès preciat !!!!
no hi ha res com ser avi/a oi? 🙂
Doncs ser mare ja ni t’explico jejeje
El Biel està guapíssim i amb les seves rialles enamora a qualsevol. Avui ja fa tres mesos del seu naixement, i encara recordo aquella nit i el moment en que el vaig agafar per primer cop, tan petitó i tan bonic…
Els ensurts i ensopegades que hem tingut durant aquests mesos ens han servit per aprendre i per ser millors pares encara. Cada dia és un aprenentatge nou.
Tens raó, Mercè.
Ser avia, és la consecuencia d’haver sigut mare. I això si és lo més fantastic del món.