De debò els agrada més?

Anava per carrer i no em vaig poder estar d’escoltar una conversa entre una mare i una filla camí d’escola. La mare rondaria la trentena i aparentment era una mare jove;  la nena potser feia primer però el tema que l’amoïnava era molt adult.

La nena va preguntar ala mare per què hi havia més senyoretes a la seva escola que no pas professors. Deixaré de banda, potser per un altre dia,  l’ús de dues paraules amb connotacions prou diferents per centrar-me amb la resposta. La mare, sense dubtar massa, va respondre una cosa així: A les dones els agraden més els nens petits i els saben cuidar millor que els homes.

El masclisme és encara molt present entre nosaltres i sovints’acusa als homes de la seva supervivència. Estic convençut de tot el contrari. La veritable culpable és la persona que reprodueix i transmet uns sistemes de valors i no uns altres. Que l’home sigui masclista és reprobable però entra dins de la comoditat que tots busquem. Si hi ha una justificació per no fer una feina i que la faci un altra ja va bé. Però quan és la dona la que reprodueix els estereotips està clar que tenim un problema.

Un aclariment em refereixo al masclisme com actitud davant la vida i no el confonc, ni voldria que es confongués, amb la violència de gènere. D’animals n’hi ha hagut sempre de totes les mides i colors i el que no ens podem permetre és justificar,  o donar una justificació, a les seves accions.



Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines