Post eleccions

Passada la campanya i en plena ressaca postelectoral no em vull estar de donar les gràcies.

Vull donar les gràcies  a Plataforma per Catalunya per presentar-se. Gràcies a la seva presència una petita part del vot s’ha perdut i no ha servit per fer créixer, si és que odia créxer més encara, el partit de la gavina. En aquest mateix sentit vull donar les gràcies també a Ciutadans per mantenir-se ferm en voler ser cap de ratolí i mantenir la seva presència amb veu pròpia.

Vull donar ls gràcies a Esquerra Republicana de Catalunya per la seva tossuderia. El no voler donar el braç a tòrcer a suposat la divisió del vot nacionalista que fins ara aglutinava (o creia aglutinar). Potser l’independentisme no ha aconseguit una força amb prou representació per a res però han dnat veu a a quells no s’acaben de sentir representats

Vull donar les gràcies a SI i RI per presenatr-se i donar una opció als que no es sentienreprsentats, tot i que això hagi suposat una més gran dispersió del vot.

Vull donar les gràcies al PSC per mostrar qui realment és, més un satèl·lit de Madrid que no pas un partit federat. Mostrar la veritable voluntat no és positiu ni negatiu, senzillament permet prendre una decisió amb coneixement de causa.

A Convergència i Unió no els vull donar les gràcies. Són elsque han guanyat i ara una gran responsabilitat recau sobre les seves espatlles.  En l’econòmic i en el nacional, en el social i en el cultural, en l’educatiu i en l’empresarial.

I ara a veure que passa. M’agradaria, d’aquí quatre anys, poder tornar a donar les gràcies a tots els partits, sense cap excepció, per haver fet possible un bon govern i la governabilitat. Per haver estès la ma a fer un projecte de país. Per haver acceptat les mans esteses. Per, en quatre anys, haver fet una Catalunya més gran.

Dies 13, 14 i 15 de campanya

Bé, sembla que això s’acaba.  Fonts ben informades m’han dit que a primeríssima hora del matí el somriure es llevava de verd però que  poca estona després cada dia recuperava la seva aparença.

Dia 12 de campanya

“Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.  Déu els beneí dient-los:

–Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.” (Gn 1, 27-28)
I és que cada dia n’hi ha més.

Dia 11 de campanya

L’endemà del debata 6 (per quan un debat a 26?) tot sembla seguir igual.

Dies 8, 9 i 10 de campanya

Allò que no aconseguir la natura en forma de ruixats ho han fet els brètols amparats per la nit. Mal favor a la llibertat

Dia 7 de campanya

Ni la pluja li ha esborrat el somriure. Un tímid intent d’ombra ha aparegut però de moment no té rival.

Dia 7

Dia 6 de campanya

Ja comença a ser com de casa. Aquest matí gairebé el saludo.

Dia 6

Dies 4 i 5 de campanya

No és el joc de les 7 diferències, tot i que podria semblar-ho; tot i que la imatge s’assembla força; tot i que …

Com algú no jugui fort, em sembla que n’acabaré avorrit d’aquest somriure.

Dia 3 de campanya

Avui no hi ha foto. Per compensar una llista entre interessant i curiosa.

Candidatures de Barcelona.

He aprofitat per tafanejar-ne algunes. N’hi ha d’allò més…

Dia 2 de campanya

De moment segueix verge de promeses i falsos somriures

Aneu a la barra d'eines