Un petit racó de món

Ja estic tranquil, ja se quina és la seva feina i això em satisfà ja que d’aquesta manera se el que puc i no puc demanar, el que puc i no puc esperar d’ells (i elles). Em refereixo, altre cop,  als agents de la Insegureta Proivada del metro que jo crei, il·lús de mi, vetllaven per la meva (nostra) seguretat.

La situació viscuda és la següent. (L3-Diagonal> dissabte 11.10 del matí. Un honorable membre d’aquest cos parla en una cantonada de l’estació amb un “motxillero”. No us deixeu enganyar per les primeres impressions ja que estava indicant-li on havia de fer un transbordament. Quan acaba amb aquest servei s’apropa lleuger al torniquet on u pare amb un fill petit té problemes per validar el seu bitllet.

Fins aquí res a dir. Agraeixo la vocació de servei i la seva disponblitat. El que no acabava d’entendre és que collons nassos i feien dues trballadores de TMB arrepenjades fent la petar al costat del torniquet mentre l’agent d’inseguretat privada aten al públic. Dic que no ho entenia perque ara ja ho veig clar.  Cadascú té la seva feina i està perfectament repartida. Un agent suposadament qualificat i no ho dubto pas per la lluita contra el crim es dedica a ajudar viatgers perduts i amb poques mans mentre els informadors de la companyia li fan companyia ja que la seva empresa el fa estar sol.

Mentre això passa no hi ha dia que algú no comenti que a un conegut  seu, no fa massa dies a la meva mare, li van prendre els diners al transport públic.  Vull aprofitar per donar les gràcies als senyors lladres, coneixedors de la seva feina i posseïdors d’uns grans sentiments ja que ho van fer sense causar-li cap mal i van llençar-ho tot allà mateix quedant-se només els diners i uns dècims de loteria. Ma mare ha recuperat unes fotos que l’acompanyen des de fa anys, els diners no eren masses i la loteria no ha tocat.Tot i que ella mateixa deia que si tocava i servia perquè deixessin de robar encara bo. I mentre escric aquestes ratlles ben segur que un altre viatger desorientat haurà trobat el seu destí gracies al’eficaç tasca orientadora dels que jo creia afgents de la inseguretat privada.

Filed under: Jo rondino, i tu? | Tagged: Ja n'hi ha prou d'aquest color, Metro, Societat | 1 Comment »

Vull começar aquest apunt agraint la seva feina a la companyia de inseguretat??? que vetlla per tots nosaltres al metro. Estic segur que amb la seva presència activa i dinàmica poques velletes tenen els nassos de saltar la valla i gairebé cap aturat gosa clar el seu fill petit per por al ridícul que sentirà quan els d’uniforme li retreguin la seva incívica acció. Si ets malcarat, fumes o dus cadenes penjant aleshores estigues tranquil i passa sense pagar que ningú no et dirà res.  Però tot això no és el tema d’avui. ( Diumenge 3 de maig de 2009 vora les 8 del vespre)

Era la crònica d’un fet anunciat.  Davant dels meus nassos (a toro passat és quan te n’adones de tot) li han fotut la cartera a un turista confiat. La tècnica no era nova, de fet jo estava pendent d’un altre noi que ha resultat ser un del tot innocent pare de família.

Fins aquí un sentiment d’impotència terrible però poca cosa més. uns passatgers li han explicat el que ha passat i l’home no s’ho acaba de creure. No ho entenia. Tot ha passa hem pujat tots a Drassanes <L3> i els “xoriços” han baixat ha Liceu. En arribar a Diagonal i veure que el turista en qüestió he anat a buscar els dos segurates que amb les seves armilles taronges fan les funcions informatives que potser hauria de fer el senyor amb americana grana que xerra amb ells.

La conversa ha anat més o menys així (En un perfecte català, això si)

Jo: Bon dia. Que sapigueu que a un tuista, puja ara, li acaben de fotre la cartera… és aquell… va de clar, amb gorra

Ells: Ah. gràcies, Ara?

Quan l’assenyalo un fa el gest de sortir perpo tot queda en això, un gest.

-Si Hem pujat a drssanes i han baixat a Liceu.

-Li han pres la cartera?

-No, l’ha trobada a terra, però buida

–Doncs encara ha tingut sort, l’ha recuperada (potser es pensaven que era un record de família o que hi duia la foto del seu peixet de colors)

-Ja. Jo m’he n’he lliurat tres vefdes ja.

He girat cua emprenyat i he marxat.

Moltes gràcies per la seva col·laboració, agents de la inseguretat privada. Sortir de la valla, intenatra adreçar-se a l’home en qüestió i demanar-li si necessita res, o si vol que avisin la policia, o si té un duro per arribar al seu hotel… jo que se. però no. No podien deixar el seu lloc. potser la conversa ha canviat el seu centre d’atenció. potser ja no parlaven de la victòria de Barça sobre l’etern rival. potser han començat a parlar de la inseguretat que hi ha al món, de que ja no es pot viatjar en metro tranquil.

Per acabar-ho d’arreglar al sortir al carrer veig que ales escales hi ha tres segurates més fen-la petar.  Com que deurien estar fumant o era l’hora del seu esbarjo com els nens d’escola,  potser no se’ls podia molestar.

Encara no m’ho cre. Ho he fet d’una tirada i no he ahagut d’esborrar cap paraula malsonant. de debò que la col·lecció d’adjectius quer em ve al cap cada cop que penso en els l’armilla fosforito repassa tot l’abecedari.

Filed under: Jo rondino, i tu? | Tagged: Ja n'hi ha prou d'aquest color, Metro, Societat | 2 Comments »

M’ha costat però finalment em sembla que he vist la llum. Ja he descobert qui té la culpa de tot: de la desacceleració convertida en crisi, del preu dels habitatges, de la pujada de la benzina quan puja el petroli i de la no devallada quan baixa el Brent, …

Doncs si, els culpables són un col·lectiu força nombrós a casa nostra i sembla ser que va en augment. M’estic referint als mestres. Un col·lectiu amb massa vacances pagades per una feina que podria fer qualsevol i sense cap mena de valor social.

Qui s’han cregut que són aquests que demanen dues setmanes per preparar nou mesos si aquests només han de servir per aconseguir generacions millor preparades?

Qui s’han cregut que són què es creuen amb el dret a exigir a les famílies que participin activament en l’educació dels seus fills?

Qui s’han cregut que són quan cada any tenen nous plans d’estudi o sistema d’organitzazió o critreris d’avaluació o calendari que els fa mantenir ben desperts i amb criteris estables?

Qui s’han cregut quan que són quan qualsevol de nosaltres els canviaríem la feina en qualsevol moment ja que els seus alumnes, fills i filles de la resta de ciutadans, cada dia creixen amb valors més ferms apresos a casa.

Qui s’han cregut que són quan compten amb l’ajut de televisions publiques i privades que tenen cura del horaris protegits per reforçar la tasca educativa de l’escola tambñé quan estan a casa?

Qui s’han cregut que són? Jo us ho diré (digueu-me agosarat) Són, perquè així ho han volgut, mestres que creuen en la seva feina, professionals ens constant reciclatge, ciutadans amb una enorme responsabilitat vers el futur.

Ells són els culpables de tot. Culpables de la mala programació de la televisió; culpables de que pares i mares no dediquin més temps als seus fills i filles, culpables de que l’administració estigui més amoïnada per assegurar els vots d’una part de la ciutadania que no pas per la qualitat de l’ensenyament/educació.

Ells i elles tenen la culpa de tot.

Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: educació, mestres, Societat | 5 Comments »

Dimarts 20 de gener de 2009 del calendari gregorià
12.19.16.0.9; tzolkin = 3 Muluc; haab = 12 Muan del calendari maia
Duodi 1 de Pluviós any CCXVII de la Revolució (francesa)
23 de Muharran de l’any 1430 del calendari musulmà
24 de Teveth de 5769 del calendari hebreu
7 de gener de 2009 del calendari julià
Segon dia de la quarta setmana de l’any 2009 segons el certificat ISO
1 de Bahman de 1387 del calendari persa
12 de Ter de 2001 del calendari etíop
12 de Tubah de 1725 del calendari copte
Cicle 78, any 25 (Wu-Zi), mes 12 (Yi-Chou), dia 25 (Yi-Chou) del calendari xinès
2454852 dia julià
Dia 20 de 2009. Queden 345 dies de l’any
4 anys i 279 dies de l’era Zapatero
Dia 1 any 1 de l’era d’Obama

Tot i l’inci de la nova era he hagut d’anar a treballar com havia fet el dia abans.
Tot i la nova era allà on tinc els diners hi segueixo tenint la mateixa quantitat tot i que val una mica menys.
Tot i la nova era tinc la sensació que algú em pren el pel
Però la nova era ja ha portat alguns canvis. Només han calgut dos dies per que s’acabés la desena? edició del Gran Hermano. (diria que aquest cop tampoc han nominat la Mercedes Milà). No perdo l’esperança, les coses poden canviar tot i que em temo que d’aquí a no res començarem a sentir a parlar de l’onzena edició.

Filed under: El mon vist des del meu racó | 4 Comments »

Aquest cap de setmana he descobert una manera diferent de fer televisió pública. Algú es podria imaginar TV· retransmetent en directe la Dansa de la Mort de Verges? i els Cavallets d’Olot? Doncs dóna la casualitat que en d’altres llocs això és possible

A Pollença, illa de Mallorca, aquest cap de setmana han celebrat les festes de sant Antoni i sant Sebastià de les que d’aquí uns dies en tenim tast amb els Foguerons a Gràcia i un dels actes tradicionals ha estat emès en directe i repetit en diferent pel canal autonòmic IB3. Tres hores i mitja d’al·lots, i alguna al·lota, provant de pujar un pi de més de 20 metres ensabonat però no amb pix de porc, per aconseguir un cistell amb un gall i uns dobbers en forma de cupons per celebrar el premi amb els amics. Tres hores i mitja de plaça plena de gent amb dos locutors i un comentarista especialitzat que coneixen pel seu nom a gairebé tots els que ho intentaven i reransmeten la tensió i l’emoció que es viu ala plaça. tres hores i mitja que acaben amb una gran ovació per qui s’ha fet amb el gall tot i que la decisió de  llençar-li una corda per superar la part més dificil sembla ser que portarà polèmica els propers dies al municipi.

Tres hores i mitja per descobrir una manera diferent de fer televisió pública. Tres hores i mitja per descobrir qui és en Joan Vendrell, l’homo que ha pujat el pi.

Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: Televisió | No Comments »

Benvingut a Blocs de GràciaNet. Aquest és el teu primer apunt, que pots modificar o eliminar per encetar el teu bloc! 😉

Filed under: General | 1 Comment »

Fa dies que estic intentant modificar la plantilla del bloc.

L'objectiu és poder afegir una pàgina estàtica al menú. de moment he aconseguit que aparegui el nom , és la que diu Gràcia 200, però no aconseguixo crear una pàgina estàtica dins del bloc.

Si que he pogut crear-hi un enllaç extern però el que voldria és que tingués la mateixa aparença que la resta del bloc, que aparegués a la part principal, on d'entrada apareixen els articles.

Mantinc un altre bloc amb woerd press i permet gestionar aquesta opció  amb facilitat. No se si és que no ho he trobat o que lifetype no ho permet.

S'accepten idees i consells i si al final resulta que no es pot fer doncs no es pot fer i ja està, però de moment aprofito estones d'aquestes vacances per provar.

Bon any a tots

Filed under: General | 1 Comment »

Fa tres estius de vacances a Roma el conserge de l’hotel on estava em va dir que vigilés amb els carteristes que feien l’agost amb els turistes. Quan li vaig dir que era de Barcelona va deixar de patir per mi que ja sabia el que era. En aquell moment no havia tingut l’experiència en primera persona.

Avui encara puc dir que estic de sort. Per tercer cop des del mes de setembre m’han intentat fotre ma a la cartera sense èxit.

Els tres cops al mateix lloc: Linia 3 Estació Liceu Direcció Gràcia-Trinitat Nova

Els tres cops un grup de tres persones: Els dos primers masculins, avui tots tres femenins.

Els tres cops identificaria la llengua com de l’est, però no em feu dir de quin país. Ni ganes. No penso caure en la generalització fruit del ressentiment.

Els tres cops aparença d’allò més normal. Fins i tot s’han ofès quan quan he descobert les seves intencions La noia d’avui anava vestda de negre  duia una caçadora amb lluentons amagant-se el braç; cabell destenyit, seria blanc oxigenat? Le altres dues colors marrons, que no destacaven gens.

Els tres cops amb el mateix sistema. Apropant-se molt a mi en el moment de pujar sense haver-hi necessitat. Dos bloquejant els meus moviments i la tercera fotent-me ma la butxaca del davant. com que no soc com la de l’acudit no diré que creia que duia “bones intencions.

A diferents hores. Avui a quarts de sis de la tarda. Una hora d’allò més poc habitual per baixar o tornar del centre.

Els tres cops sense èxit. encara tinc la meva cartera, just la que em vaig comprar a finals d’estiu. No se quan de temps durarà la meva sort. Un dia deixaré de reaccionar i em quedaré sense cartera, sense fotos, sense targes de diferents supermercats i superficies. Sense calers no me’n quedaré. tinc el costum de dur el mínim imprescindible.

Avui he estat de sort. I ja en van tres.

Filed under: Jo rondino, i tu? | Tagged: Afegir nova etiqueta, Ja n'hi ha prou d'aquest color, Metro, Societat | 3 Comments »

… i no he pogut gaudir de l'oferta que em volia fer per canviar de companyia, i només per haver parlat en català. 

Abans de l'estiu a El mon a RAC 1 vn parlar de com desfer-se dels comercials pesats que ens assetgen per telefon. N'havia provat vàries, sense arribar a l'insult en cap moment, i, finalment, avuí ha succeït.

Filed under: General | 1 Comment »

Avui a les dotze entra en vigor el canon digital que grava el preu de CDs, DVDs, mòbils, reproductors mp3… Tinc tres guitarres, dues harmòniques i una arpa de boca, no se si hauré de declarar-les en algún lloc per si m'animo a tocar una cançó amb drets d'autor.

A que em dona dret aquest canon? Ja puc fer les còpies que vulgui? I si composo una cançó, on vaig a reclamar la meva part? Soc culpable? De què? I la part proporcionals dels drets de Mozart qui se'ls queda? Segur que també hi ha qui grava peces antigues. Què hi farem. potser si que haurem de comprar els CDs a Portugal via internet.

Consti que no animo a ningú a cometre cap acte susceptible de ser considerat delictiu. Jo, però, tindré la consciència molt tranquil·la quan algú em demani còpia d'un disc o una pel·lícula. Seguiré respectant els que compro a grups pel carrer. Potser ells també cobren la seva part de canon, però potser també la necessiten

Diuen que el meu avi deia que arribaria el dia que hauríem de pagar al ministeri de marina per sortir al carrer els dies de pluja. Li deien exagerat. Avui no ho veig tant llunyà.

Filed under: General | No Comments »