La necessitat de parlar
agost 24, 2005 by Quim
Ahir vaig anar a donar una tomb de les Festes Majors de Sants amb la idea de veure com anaven les coses per allà. La veritat és que tot es veia molt tranquil, tot i que sempre he pensat que les festes de sants ha tingut un punt extrany (amb el sentit de com fan els decorats i pot ser de com es viu la festa) .Les "castanyes" d’aquesta festa major de Gràcia m’ha fet pensar la necessitat de que s’hauria d’obrir el diàleg el més aviat possible, fos com fos.
Però amb totes les parts de la festa, veïns, carrers, institucions, alternatius, i tothom qui vulgui construïr-la i el que per a mi s’ha convertit ara mateix , amb que no desaparegui, perquè al ritme que anem ….serà festa nacional d’interès per les òsties.
I per a mi , arriba la pregunta clau, com s’organitza un debat entre tots, sense que ens fotem d’òsties entre nosaltres?
La festa major està degenerant de tal manera que sí seria hora de parlar-ne sí. Però que s’obrís el diàleg als veins que no estan necessàriament associats, que no formen part de la ferderació, ni dels castallers, ni dels bastoners, ni dels diables, ni de cap entitat, sinó que sóm nosaltres mateixos però que ténim el mateix dret a decidir com volem que siguin les nostres festes, com volem que sigui el nostre barri i, tenim el mateix dret a dormir. Qui ha de portar la iniciativa? Se suposa que l’Ajuntament escollit democràticament és el que ens representa a tots, però si és aixó, com pot permetre l’Ajuntament que durant set dies la música no pari fins a les 2’30? Tal com van les coses, si s’organitzés un referèndum entre els veins crec que sortiria per majoria no tornar a fer les festes, de manera que potser que en començem a parlar.
Mira Jordi, si vols parlar, integra’t d’alguna manera a la festa major o a la vida social del barri, no es pot demanar que et vinguin a casa a preguntar, es molt poc realista. Es fan un munt de debats i ximpleries que queden en res durant l’any, comissions de treball cada 2×3 al districte i a d’altres llocs, i si no hi vas es perque no t’has assabentat i, despres, segurament, perque ni tindràs temps ni et vindrà de gust (que per això acostuma la gent a votar a les eleccions enlloc de fer-se d’un partit). Ja prou de queixar-se tant i més actuar!
Mira Jordi per una banda entenc molt bé el teu sentit de parlar les coses. Jo m’he passat per la festa major intentant parlar amb la gent perquè no s’arribes al conflicte, però 1 contra no se quants és com massa complicat.
Li he de donar raó al crazy, ja que ara mateix és un moment d’actuar, però s’agraeix el fet de que sigui una preocupació per a tu, però toca que transformis aquesta preocupació amb acció.
No em malinterpretis, però això és q el fa crèixer un barri (perdo, una vila) , la participació és clau.
A la festa major hi estic integrat, sens dubte. Cada any se’m fica dins de casa i omple tots els racons que troba fins altes hores de la matinada, tot i que el meu carrer ha decidit no fer festa major. Però la democràcia té això, si no ho vols t’hi integren. Suposo que és degut al que en democràcia en dièm la majoria, que deu ser més o menys equiparable al concepte “vida social del barri”… Aquí m’has enganxat, és cert, no pertanyo a cap de les “associacions de cultura popular de la vila”, i suposo que això enlloc d’integrar-me m’exclou i menysvalora la meva veu com la de tants d’altres que tampoc estan associats però que “viuen i participen de la vida social de la vila” que, sortosament, té molts matissos, molts més dels que mostren el que sempre parlen i “actuen”. La democràcia consisteix en donar oportunitats, en escoltar, en prendre decisions consensuades que respectin els drets i les voluntats de tots i de totes, surtin més o menys al carrer, tinguin més o menys amics, siguin o no d’una associació… L’article “La necessitat de parlar” acabava amb la pregunta: Com s’organitza un debat entre “tots”? Aquesta és la qüestió que hauríem de mirar de respondre, i “tots” no vol dir només els que “actuen”, els que ja formen part, sinó també “tots i totes aquelles que volen ser escoltats, que volen expresar el que pensen, que volen participar.
Ara m’has enganxat tu Jordi ;). Evidentment volia reflectir això la necessitat de parlar amb tothom, però m’agradaria dins el possible que fos un debat constructiu. I per a participar no cal que siguis de cap entitat cultural, per a mi q visquis a Gràcia o simplement la visquis ja és una part important.
Perdona’m amb si sense voler ho he expressat així. O sigui repeteixo , la idea era poder obrir un debat el màxim d’obert amb la màxima participació, on ens passem el dia assenyalant qui és culpable i no es preocupem per a buscar un altre model.
Gràcies altre cop per el teu interes.
Caldria parlar, dialogar i prendre decisions. Després de la Festa Major es produeix una mena de calma tensa, baixa la intensitat de la vida nocturna, i una es reconcilia de nou amb Gràcia, però els dies passen i si no parlem entre nosaltres… “qualsevol nit poot sortir el sol”. Dissabte passat vaig començar a percebre que que altra cop s’animava la “festa” que s’organitza cada cap de setmana. no es tracta només de la Festa Major. Amb totes les seves virtuts, que en són moltes, la Festa reflexa una manera de viure la nit a Gràcia: un territori obert, indiferent a l’ordre i al silenci de la nit, on tot s’hi val i ningú diu res. sortosament fa un temps que no tenim “bongos”, però de la cridòria, de moment noi ens en salva ningú.
Van passant els dies i ens anem separant de la Festa Major. Començarà la tardor d’aquó poc, alguns carrers començen a preparar amb il·lusió els guarnits de l’any vinent, els jerseis, tot just avui, van sortint de l’armari i la necessitat de parlar es va difuminant com una bafarada de fum que s’escampa i desapareix deixant només el record. Serà l’any vinent quan tots i totes hi tornarem a pensar i ens vindrà al cap la imatge d’un fum que s’escapa: “ja ho vàrem dir l’any passat, calia parlar, però no ho vàrem fer.