Daus de deu

Youkai: Kappa

març 5, 2009

El Kappa (en japonès: 河童) és un petit diable aquàtic força cèlebre. També és conegut amb molts altres noms: Kawatarō (en japonès: 川太郎), Gatarō (en japonès: 河太郎), Kawako (en japonès: 川子), Kahaku (en japonès: 河伯), Medochi a la regió d’Aomori o Mizushi (en japonès: 水士) a la regió de Noto.

El seu aspecte és similar a una granota de la mida d’un nen, amb escates de color verd que varien fins al groc o al blau. Segons la descripció es compara la seva cara amb la d’un simi o la d’una tortuga, ja que té un bec semblant. Els dits de les seves mans i peus estan units per membranes que li permeten nadar molt bé. Algunes descripcions també li col·loquen una closca com la de les tortugues, però en el tret més característic totes coincideixen: una depressió al cap damunt del crani i rodejada de cabells, amb un pentinat força específic conegut com a okappa atama (en japonès: 御河童頭). Dins d’aquesta depressió, els Kappa duen aigua quan surten a terra ferma, i si per algun motiu la perdessin, primer es trobarien dèbils, després quedarien immòbils i finalment moririen. Per aquesta raó, poques vegades es deixen agafar a terra ferma.

Viuen en llacs i rius, o ben a prop d’aquests, en ciutats mig submergides o amagades dins de coves amb fàcil accés a l’aigua. Aquestes poblacions son similars a les humanes, tot i que són una mica més arcaiques.

Al ser criatures aquàtiques, son excel·lents nedadors i pescadors. Aquest fet és l’origen de l‘expressió “kappa no kawa nagare” (un kappa que s’ofega, en japonès: 河童の川流れ), que significa que fins i tot els experts cometen errors.

Els atacs que realitzen contra els humans varien des de tirar-se pets pudents, mirar com es despulla una dona i robar-li la roba fins a saquejar collites, segrestar nens o violar dones. Però en el que més destaca és en atacar a nens dins l’aigua per a ofegar-los, ja que els hi encanta la seva sang i els seus budells, que aspiren a través dels anus de les seves víctimes (creences força arraigades perquè coincideixen amb els símptomes que presenten els cossos dels ofegats al cap d’uns dies). Per prevenir aquests atacs dins l’aigua, les famílies escrivien el seu nom en un cogombre i el deixaven a l’aigua com a ofrena al Kappa, ja que els cogombres són l’única cosa que adoren els Kappa per sobre la sang dels nens. Aquesta devoció pels cogombres a portat a nomenar a una varietat de sushi que duu com a principal ingredient aquesta hortalissa com a Kappamaki (en japonès: 河童巻).

D’aquesta manera la millor defensa contra un Kappa es poder lliurar-li un cogombre, ja que també poden afavorir a aquells que els hi hagin ofert. L’altre manera d’enfrontar-se intel·ligentment contra un d’ells és fent una reverència, ja que també son amants de la bona educació i es veuen obligats a respondre de la mateixa manera, perdent així l’aigua que duen damunt el cap. Aquestes bones maneres que segueixen en tot moment també els compromet a complir les seves promeses, fent que no es puguin desdir un cop pronunciades.

Per enfrontar-se a ells també es recomana l’ús del foc, ja que el temen, i en molts pobles es celebren festivals de focs artificials per espantar-los i allunyar-los d’un possible atac.

Tot i ser considerats criatures perilloses i malignes, també són intel·ligents i els hi agrada comunicar-se amb els humans. Destaquen com a curanderos, experts en alleujar els dolors d’esquena. També posen a prova les seves capacitats intel·lectuals, jugant a shōgi (un joc semblants als escacs, en japonès: 将棋) o físiques, disputant enfrontaments de sumō (en japonès: 相撲).

Sobre el seu origen hi ha varies llegendes. La primera explica que un reconegut fuster creava figures de palla i després els hi donava un alè de vida perquè l’ajudessin en la seva feina; quan aquesta estava enllestida, els tirava al riu. Una altre indica que el seu origen provindria del fet de deixar fetus morts sobre petites embarcacions que s’enduia al corrent riu avall.

Entry Filed under: Cultura japonesa. .