desPensaments

Avui llegeixo que Maragall ha decidit que Catalunya s’adhereixi a la Francofonia. Diu que en la història del nostre país França ha sigut la porta de la llibertat.

Aquest home té un problema. No sé si serà el gin-tònic al que era tan aficionat o que no sap a quin país viu. A veure, a França pot ser moltes coses, però amiga dels catalans no.

Històricament, França ha destacat per una visió centralista de l’Estat, que els castellans han intentat imitar (i gràcies a la seva incompetència encara tenim nació) sense massa encert.

En Maragall no deu recordar que a la Catalunya Nord, francesa des del Tractat dels Pirineus, han fet tot el possible per ofegar el català. De fet, el mateix any 1700 ja van fer una llei prohibint la llengüa catalana.

Tampoc deu tenir fresc en la memòria que l’èxode català després de la desfeta a la Guerra Civil va ser tancat en camps de concentració al sud de França, i que no van moure ni un dit per ajudar-nos durant la guerra. Això sí, van acceptar els guerrillers republicans per la seva Résistence, però després es van oblidar de nosaltres i ens van deixar aquí al Paquitu perquè fotés de les seves fins que es morís.

I ara aquests, justament aquests, són els que ajudaràn a que el català sigui oficial a Europa? Ai que em tronxu…

Per favor, que algú s’emporti al Maragall de retorn a Itàlia a fer de professor… que sinó aquí en dos dies es carregarà el país. O el que queda d’ell.

Pobres catalans, que burrus que som.