Benvingut al silenci
abril 22, 2006
Aquesta setmana he tingut el pis potes enlaire mentre em canviaven les finestres que tenia i me’n posaven unes de noves: alumini i doble vidre. Més d’un em direu que invertir diners en un pis de lloguer és, segurament, llençar-los. Potser si, però abans de decidir-me vaig parlar amb la propietària i vam acordar que se’m renovaria el contracte de lloguer (caduca aviat) i la pujada seria menuda. Bé, fins ara no hi he tingut cap problema i vaig decidir confiar-hi.
Però bé, el que volia dir anava més en la direcció de la qualitat de vida. Posar doble vidre, aïllant l’interior del pis del soroll i del fred ha estat tot un encert. Dijous nit va ser la primera que passava amb els nous vidres dobles i renoi! Quina diferència! I ahir divendres, mentre em posava al llit em vaig arribar a sentir incòmode pel silenci que hi havia al pis… va ser aleshores quan em vaig adonar de com m’havia arribat a acostumar a aquest rum-rum continu d’una ciutat.
Així doncs, el meu consell per a tothom que pateixi problemes de soroll és que no s’ho pensi més i, crèdit en ma, es canvïi les finestres per unes de doble vidre. Viurà molt menys amargat i deixarà de molestar-li que la gent s’ho passi bé al seu entorn.
Ah! I m’oblidava també de l’impacte visual… mira que es veudiferent una paret amb unes finestres noves i cortines! Aquí us deixol’evolució del meu dormitori.
Tal com era:
Comencen els canvis:
Resultat final: