Cròniques d’un Simpòsium
maig 25, 2006
Avui la meva empresa m’ha enviat a un Simpòsium. La meva missió era molt senzilla: escoltar i absorvir coneixements referents a la nova versió de l’eina a través de la qual desenvolupem les aplicacions.
M’ha tocat llevar-me més d’hora de l’habitual per agafar el tren. Un cop arribat a l’hotel on es feia el Simpòsium m’he dirigit a Recepció per donar-me d’alta de seguida tot i que, segons l’horari previst, arribava d’hora. M’ha sorprès, i molt, que les conferències ja haguéssin començat. Però bé, m’he assegut, he escoltat, i afortunadament al cap de poc ja han fet el primer break per esmorzar.
Mentre esmorzava m’he dedicat a examinar el personal. Normalment no m’agraden aquests saraus, ja que la pràctica totalitat d’assistents (sempre un 95% aparentment masculins) es poden classificar en dos grups:
- Fanàtics del teclat: el seu millor amic és un teclat i és el centre dels seus temes de conversa
- Fanàtics del "jo": han de vendre, i per tant parlar meravelles d’ells mateixos i la seva empresa i bla bla bla.
Així que ja em teniu allà dret, esmorzant un parell de croissants (bé, més de dos ho reconec) i desesperant-me perquè m’esperava tooot un dia complet de diversió. Paciència, David.
Al cap de poc, tornem-hi. Teòricament havien de ser xerrades tècniques així que m’ha sorprès veure una empresa presentant una aplicació que havien desenvolupat. Amb els ulls oberts com taronges, miro el programa. No, no. Alguna cosa no em quadra. M’hauré equivocat de saló? De què xerra aquest home? Ai caram, miro al meu voltant però ningú més fa cara d’extranyat…
M’he equivocat de dia.
Ahir era el dia tècnic, avui era el dia pajilleru.
I per això estic escrivint això, mentre de fons sento empreses presentant productes meravellosos que, sincerament, no m’interessen. I mentre escric, no badallo.
Avui és el Dia Internacional de l’Orgull Fric, i em sembla que sense voler acabo de guanyar uns quants punts per ser considerat com a tal.
Terra, empassa’m.
Que algú em tregui d’aquí.
Nu sé ni que posar…m’has matat. Tu aixeca ben alt l’espasa làser, per si de cas 😀