Una experiència ferroviària qualsevol
maig 25, 2006
Feia anys que no agafava la RENFE per res que no fos moure’m pel Baix Llobregat o el Vallès. Havia d’anar a Tarragona, i el tren era l’única opció.
He sortit de Pg. de Gràcia… en xoca encara l’estètica queca. I aquí es veu ja la primera falta de respecte de la companyia ferroviària cap als seus clients: tant costa mantenir nets els accessos? O que els cartells indicatius no estiguin plens d’enganxines? I l’assistència? Em refereixo al cap d’estació, aquell personatge (ara ja mític) a qui podies demanar orientació, i que actualment sembla desaparegut en combat.
El tren ha arribat amb un lleuger retard. L’he reconegut perquè, apart d’anunciar-ho per megafonia, de seguida he copsat que tot aquell munt de pols en moviment no podia ser un ésser viu. El tren anava dins. Em pregunto: cal evitar netejar els tres per assegurar-ne la seva mobilitat? Forma part de l’estratègia comeercial de RENFE?
M’ha sorprès també el nul interès de la companyia per validar els bitllets dels seus usuaris. Vull dir, el bitllet m’ha costat pràcticament 10€, però en cas de no haver-lo comprat no hauria passat res: les portes a Passeig de Gràcia s’obren amb una T10 qualsevol, a l’estació de termini no calia passar el bitllet per sortir i, finalment, durant el trajecte ningú m’ha demanat el bitllet.
Resumint, amb lo que s’estalvia la RENFE en revisors, neteja i posada al dia de les instalacions, els seus directius deuen disfrutar unes bones vacances. Perquè barato, el que es diu barato, no m’ha sortit el viatget.
Una cosa que mai he entés de Renfe, son els constants retards. Si sempre tarden 2 hores per anar d’un lloc a un altre, ¿perqué sempre posen 1 hora 45 minuts de trajecte? Que posin 2 hores i no arribaran tard. Sembla sencill, però no ho fan. I em pregunto ¿Com és que accepten sempre arribar tard? ¿Com és que no ho veuen? Un misteri més de la ciencia ¿ciencia o tonteria?