No ho veig clar
maig 30, 2006
En aquest país tothom em diu que comprar un pis és una bona inversió i que viure de lloguer és llençar els diners. Jo ja fa temps que m’ho vaig mirant i calculant i no ho acabo de veure gens clar, que això de comprar sigui un negoci tan clar.
Recentment, una amiga meva s’ha comprat un pis. Fem quatre números:
Ella té una hipoteca de 1.300€ durant 30 anys.Fent un càlcul ràpid, i partint de la base falsa que la quota serà sempre la mateixa durant tot el temps, resulta que d’aquí 30 anys haurà pagat 1300*12*30=468.000€
Si jo faig un càlcul del meu lloguer pagat durant 30 anys, també sense apujar-ho ni gota, el mateix dia que ella finiquiti la hipoteca jo hauré pagat 450*12*30=162.000€
Una diferència de 306.000€ (51.000.000 de pessetes).
Sé que a mi m’apujaràn el lloguer vàries vegades durant els 30 anys, però també és cert que ella haurà de pagar IBI’s, impostos i acondicionaments que jo no hauré de pagar. Per tant, per molt que el meu total pugi, no crec que mai eixugui la diferència de 50 milions de peles.
Així doncs, amb lo que m’hauré estalviat encara podria seguir pagant el meu lloguer durant 56 anys (resultat de dividir la diferencia de 306.000€ per 5.400€ que pago l’any). O haver-me’n anat de vacances unes quantes vegades durant tot aquest temps.
Per més números que faig, segueixo sense veure l’enorme avantatge que teòricament suposa comprar. N’ha de tenir algún, segur… però jo encara no l’he trobat.
Alguna ajuda?
Despres ve quan et comences a fer gran i dius “aix! si hagués comprat en el seu moment, ara els meus fills tindrien el pis de propietat!” 😉
Estic totalment d’acord amb tu. Jo també estic de lloguer, i fent números, cada dia ho tinc més clar. Fins que el lloguer d’un pis no em costi el mateix que tenir una hipoteca per un pis de cincuanta milions (o més), jo em quedo com estic.
De fet no és extrany que això passi en aquest pais, ja que és una herència de la dictadura franquista. Va potenciar les lleis del sol i construccions massives de vivendes a “baix cost” La política era clara : tenir gran part de la població endeutada amb els bancs, controladets, i sense poder desplaçar-se pel territori degut a la propietat. Eren més facils de controlar que no pas els que es podien anar movent i, potser, fent més merder… però els anys han passat, i molta gent segueix amb aquell xip de que si no téns propietat no téns res. Potser abans si, pero ara tal i com estàn les coses, és un suicidi econòmic i un endeutament de per vida 🙁
Jo també estic completament d’acord amb els números que fas.
La meva preocupació, tanmateix és que sempre, sempre hauré d’estar de lloguer: no només perquè m’interessa econòmicament malgrat que tothom et repeteix que no, que estàs llençant els diners… sinó perquè amb l’edat que tinc, els anys de les hipotèques i el sou que cobro (cobrem inclòs el de la parella) què faig si compro un pis? Li passo de regalet la hipotèca al meu fill/a, ni parlar-ne !
No és un regal molt de futur que diguem. Li lligo la vida. Mentre a Europa van potenciant la mobilitat… vés quin món d’incoherents!
La principal diferència és que un pis de compra és com una guardiola. El que ingresses cada més ho pots recuperar (vendre), mentre que el pagament d’un lloguer és a fons perdut. Que cadascú faci el que vulgui (o pugui…)
Bis dann
Jo també ho veig complicat però amb els anys si t’hi veus molt collat, el pots vendre de nou el pis, i mai perds res. Ara bé, a mi el que m’interessaria seria reirar-e per algun illa catalana o espanyola, llunyet dels centres urbans, i cancel.lar la hipoteca comprant-me alguna coseta per allà, on les cases són la meitat de preu que a BCN, i rodalies, on és un verdader escàndol.
Penso que si es pot, s’ha de fer, i el que no pot que no hi faci…jo no tinc cotxe…però m’he comprat un pis.
ànims