Dies de vi i roses
desembre 7, 2006
Ahir llegint aquest apunt de l'Alex vaig començar a recordar la meva adolescència, sobretot aquella part relacionada amb el rock en català que es va viure a comarques durant els anys 80. No recordo com va començar tot, ja que em va enganxar en ple inici de la pubertat i les meves hormones em disminuïen la capacitat de retenció. Però si la memòria no m'enganya (i a vegades ho fa) la música en català va començar a sonar a la ràdio arràn d'una llei, o norma, que obligava a un cert minutatge de música en català a la ràdio, a l'estil del que ja feien a França desde feia anys. O com a mínim, a la ràdio depenent de la CCRTV.
Les emisores van haver de rebuscar, ja que fins aquell moment la música en català no era gens popular. D'abans del boom, recordo haver escoltat Duble Bubble, GREC i la Companyia Elèctrica Dharma. Però de cop la música en català començava a arribar. A la ràdio sonaven Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït. Van afegir-se Els Pets al cap de res. Els Lax'n'Busto van començar a sonar arràn de la denúncia d'una professora per calúmnies en una canço. Com era d'esperar, la cassette (amb la cançó dedicada a Carme Flavià) va començar a rular per tot arreu. De Girona seguia arribant gent, ara Umpah-Pah i els Kitsch, i s'afegien també els (sabadellencs?) Tancat per Defunció, els berguedans Brams, els Pixamandúrries i tants d'altres que ja no recordo… En aquells moments els concerts per la comarca ja eren habituals, i cada setmana podies escollir algun concert o altre. Els grups locals també semblaven despertar, nois dels instituts feien un LP sota el patrocini de l'Ajuntament i alguns locals s'animaven a posar música en directe.
Durant un parell d'anys durant el bon temps cada setmana tenia una certa rutina. Algú deia: "Toca Sau el divendres a XXXX, anem-hi?". Vinga, decidit, divendres toca borratxera concert. Arribava el dia, et posaves la samarreta reivindicativa pertinent, les bambes, pantalons tronats, 2mil peles a la butxaca i cap a al la barra concert. Allà et trobaves amb tothom: companys de classe i de borratxeres; coneguts només nocturns; gent que t'havia convidat la setmana passada quan estava rera la barra i el concert havia acabat; la mossa amb qui, just fins abans del tercer viatge a la barra, volies passar la resta de la nit;…
Desafortunadament també et trobaves amb aquella amb qui t'havies liat en aquell concert el mes anterior, quan tu realment volies petonejar la seva amiga. També aquell amb qui et vas mig barallar en un concert d'ska… Però el concert començava, tot s'oblidava, tothom cap dins la pista o el camp de futbol pertinent, tots a cridar i saltar.
1 hora, 1 hora i mitja fent el boig. O 2. Saltant, cantant, cridant, "ballant"… En acabar la música, temps de fer un parell de beures més, i caure rendit a terra.
El proper tren no passa fins al cap de 4 hores, o sigui que aquesta nit també la passaràs a l'aire lliure, explicant les aventures del concert, buidant els darrers gots, rient amb altres borratxos que també han d'esperar el primer tren per tornar a casa.
I així, entre música i reivindicacions, cremàvem les nits i deixàvem lliscar els mesos mentre ens creixia la barba i apreniem a emborratxar-nos 🙂
No t’oblidis dels n’gai n’gai i el seu fotomaton, je je.
Bo això dels retroenllaços!
Sí, els Tancat eren de Sabadell
Jo els n’gai n’gai els vaig veure (per primera i darrera vegada) en directe a l’Artesà!! 😉 (que no CAT, aleshores)