Sessions d’Història
desembre 24, 2006
L'última tongada de llibres que em vaig comprar van estar tots relacionats, d'una forma o altra, amb Roma. Casualitats de la vida, comprenen els tres períodes més interessants: el naixement de l'Imperi, la màxima esplendor i la foscor que va seguir al seu desnonament. Tots tres formen part de la col.lecció d'El País, i els podeu trobar per 2€ a la llibreria Aura (al c/Gran).
- Carlemany, de Harold Lamb. Darrerament la figura de Carlemany havia aparegut com a una influència en alguns dels llibres que m'estava llegint, o sigui que no m'ho vaig pensar dos cops quan vaig veure el llibre. El llibre en si potser és una mica avorridot, li falta ritme per enganxar-te i com a bastantes biografies està tan plena de personatges i fets històrics que se'm feia impossible recordar qui era cada ú. Però certament et dóna una nova visió de l'Europa (o el seu embrió) de finals del s. VIII i principis del IX.
- Els darrers dies de Pompeia, de E.G.Bulwer Lytton. Llibre bastant gruixut, explica una bonica història d'amor ambientada en els darrers dies de la famosa ciutat soterrada, oblidada i re-descoberta 16 segles després. Interessant més per l'ambientació que per la història en si, permet copsar com devien viure en l'època romana i fins i tot descobrir algun fet sorprenent, com per exemple que els romans feien servir vidres a les finestres. Al acabar-lo m'ha sorgit la mateixa pregunta que em faig cada cop que veig, llegeixo o m'expliquen alguna cosa de l'època romana: sóc l'únic que visualitza l'Imperi Romà com una època molt lluminosa i l'Edat Mitjana com a fosca? Sóc l'únic que visualitza l'època romana com una primavera perenne i l'Edat Mitjana com un hivern realment cru?
- Aníbal, de Gisbert Haefs. De tots tres,és el que més m'ha fet disfrutar. Difícil al principi, un cop hvan haver passat 80 o 100 pàgines em va enganxar i no he estat capaç de deixar-lo fins que l'he acabat. Al contrari del que sembla pel títol, no només ens explica la història llegendària d'Aníbal (l'estratega més gran de la Oikumene/Mediterrànea, superant Alexandre, Napoleó, Hitler, etc) sinó que ens introdueix en la història de la desapareguda Kart Hadtha / Cartago. Segurament escrita de forma bastant partidista, m'ha mostrat un passat que m'imaginava però no concretava. Comerç, pactes, nacions moribundes, nacions que naixien, nacions estables… un poti-poti de països que poblaven la Mediterrànea e intercanviaven, comerciaven i guerrejaven els uns amb els altres. Certament, una època molt diferent a la que ens mostra el llibre Carlemany, i possiblement molt millor. I al acabar-me el llibre, una pregunta em va sorgir tota sola: és casualitat que l'aparició i extensió del Cristianisme i la brutal regressió a períodes molts obscurs dels pobles mediterranis coincideixin en el temps sense ser-ne causa i efecte?
Estic bastant amb tu. L’epoca romana va significar, al meu parer, un resorgiment d’una societat civil que feia coses. La pax romana va propiciar intercanvis, grans obres, una certa prosperitat. Encara que si ho jutgem amb la mirada d’avui no podriem dir-ne exemplar. Si haguesin triunfat els cartaginesos, la cosa hagués estat similar, amb més descentralització, peró amb menys “cultureta”? No ho sé de cert.
El que si que és cert és que l’edat mitjana va ser una epoca de un domini molt més absolut. Pensem que llavors només hi havia certa claror en els paisos on dominava l’islam. En la part sud de la peninsula ibérica, molt especialment. Allà si que hi havia llum, ciencia, art, etc. I una més gran llibertat, dins del que era l’epoca.
Es molt curios com varien els pobles.
Respecte al cristianisme, és una dada més, no és el responsable de totes les animalades, en tot cas és l’utilització de la religió pel poder el que va fer el mal, igual que l’islam no va ser el responsable de la prosperitat al sud, van ser uns dirigents més intel·ligents i cultes els que van encomanar a la seva gent l’amor per la cultura i les coses ben fetes.
Les religions son, al final, les utilitzades pel poder.