Legalització és consum sense fre
febrer 10, 2007
Arribar a Amsterdam suposa un trasbals per a qui venim de països civilitzats. Per tot arreu trobes holandesos amb els ulls vermells, un mig somriure babós i moviments lents i poc calculats que et fan sentir certament incòmode. Tot sovint has d'apartar-te perquè bicicletes conduïdes per drogoaddictes poden passar-te per sobre sense ni tan sols demanar-te excuses (encara rai que no agafen el cotxe!) Tanmateix, a la zona roja és habitual trobar els amsterdanesus seient al devant dels locals de prostitució, col.locadíssims, mirant i molestant les professionals que allà hi treballen.
També és corrent trobar-te holandesos completament trastocats als bars: gent que perd el sentit, gent vomitant, grups d'autòctons cridant i cantant… Encara rai que és possible trobar locals on només hi anem els extrangers i on la gent és normal!
Resulta un espectacle tremendament vergonyós veure com, efectivament, la legalització del consum (i venta) de drogues ha transformat la societat holandesa en una societat de col.locats. Una societat malalta i que s'està fagocitant. El consum és tan generalitzat que és corrent que els avis demanin la recepta mèdica per als seus néts, mentre els pares amb prou feines saben arribar a casa després d'intentar treballar. Per no parlar del desbordament de la Sanitat al haver d'atendre centenars de sobredosis diàries. Jo he vist, literalment, cues de camilles a les portes dels hospitals esperant ser ateses mentre els pacients estaven en un altre món.
Cada vegada que he visitat aquelles terres, quan he tornat a Catalunya he donat gràcies als déus que els nostres dirigents no hagin caigut en la temptació de legalitzar tan maligna influència i, pel contrari, comencen ara també a il.legalitzar les absurdament anomenades "drogues toves". No hi ha auto-consum que valgui.
Només cal mirar-los a ells per adonar-nos com de perjudicial seria pel nostre país, i les nostres gents, la legalització de tan detestable costum.
[ACLARIMENT: text escrit en mode irònic a partir d'aquesta nota]
Per descomptat, aquesta vegada no feia falta la nota.
Conec molt be Amsterdam d’anar-hi tres i quatre vegades al mes, per feina. O sigui que conec les nits millor que els dies. Encara que també conec els dies, els carrers, els museus i en general la gent.
No son com nosaltres, i no només per ser rossos, ulls clars i mes alts que la nostra mitja. Els conec treballant i de copes, menjant i seriosos. I puc dir que, a excepció de la llengua, una cosa que no te la grata sonoritat de la nostra :D, demostren molta més ingel·ligencia que nosaltres. Amb uns sons guturals i arrossegant les g’s i le r’s, s’entenen, mentre a les Espanyes, amb una llengua com la de Cervantes, no s’entenen 😀 ni el pepe ni el “soé” ni el más ni el menys.
Els coffe shops, son, com tu dius, uns antres de perversio total, jo prohibiria que hi entresin les noies i els joves, o si més no que ho fessin ben tapades amb mucadors i armilles antibales i anti violacions. En el red light quarter, hi aniria amb el Torquemada i ho desinfectaria amb alguna cosa forta, on s’ha vist tanta perversió…
En resum. Un lloc estupendo, llàstima el clima…Pel demés, maravellos, tranquil, culte, amb uns horaris civilitzats, amb la gent més o menys amable (algunes vegades inclòs massa). I que quan traballen ho fan amb molts més mitjans i més com equip, cosa que els fa més efectius. Si a més tinguesin la “creativitat” d’aquí, ja viurien en el segle XXII. Però no es pot tenir tot.
Son molt seus, com diuen a l’altiplà per despreciar…. Ja els agradaria ser la meitat de bons…rossos i alts. I saben holandés (immersió de petits) angles (de petits) molts alemany (>10%) i altres. I tot a pesar de les dolentes drogues…que si no…