Alexandre… quin home!
març 30, 2007
Alexandre el Gran ha estat el més gran guerrer occidental de tota la Història. 2500 anys després continúa viu en la memòria col.lectiva, aconseguint l'status d'heroi mitològic que volia tenir en vida. La seva vida fou massa intensa com per voler-la resumir en un sol paràgraf. S'ha escrit, i filmat, molt sobre les seves conquestes, el seu tarannà, el seu somni, la seva vida…
Aquests són els dos llibres (de fet, en són 5) d'història-ficció que m'he llegit:
Alexandre el Magne, de Gisbert Haefs. Biografia en dos llibres, resulta una lectura fascinant on l 'autor està més interessat en una visió política i global dels seus temps. Al igual que en la novela Anibla, el llibre ens introdueix primer a les campanyes del rei Filip i el seu pla per reunificar Grècia. Tracta de forma molt extensa l'adolesecència d'Alexandre i la seva campanya fins a la conquesta i destrucció de Persèpolis. A partir d'aquí, l'autor accelera la narració, com si ja no estigués tan interessat en els últims anys d'Alexandre.
L'autor situa a Alexandre en un context històric i l'explica. El domini de la part més occidental del Mediterrani per part de Cartago, el lent davallar de la influència grega a causa de les baralles internes i l'immiscuiment persa, la submissió d'Egipte a l'Imperi Pera…. També hi són presents els cultes religiosos i pinzellades del que podria ser el dia a dia de l'època.
Respecte a la sexualitat d'Alexandre, motiu de controvèrsia avui dia, i la seva vinculació afectiva amb Hefastion, l'autor l'enqueadra en el pensament grec de l'època. Teoria que, val a dir-ho, comparteixo plenament. Així, són constants les referències a Aquiles i Patrocles.
Alexandros, de Valerio Massimo Manfredi. Llibre que ja m'havia llegit fa uns anys, l'he recuperat per a obtenir una altra visió de la vida del famós guerrer. Aquesta trilogia està centrada exclusivament en la figura d'Alexandre, relegant la resta de personatges a un paper molt secundari. Personatge molt menys complex que a l'altre llibre, ens relata les seves campanyes militars sense aprofondir excessivament en les motivacinos polítiques o personals del protagonista.
Sorprenentment, mentre a la majoria de documentació que he consultat s'admet sense embuits la relació de parella entre Alexandre i Hefestion, en aquest llibre es passa completament per alt aquest fet. I m'atreviria a dir que, de forma conscient, s'estalvien o rodegen els moments històrics que podrien confirmar-ho.
Malgrat tot, en resulta una lectura molt amena, amb un Alexandre més rei que Déu, més solitari que rodejat d'amics. Al meu entendre, ens presenta un Emperador, no un home aotrmentat per records, dubtes i reptes com apareixia en l'altre llibre.
No havia fet mai llegir dues biografies, una rera l'altre, del mateix personatge i empapar-me amb uns quants documentals trobats a la mula. Això m'ha permès desfer-me una mica de les llicències literàries que òbviament cada escriptor s'ha permès en la seva obra. I la conclusió, com no podia ser d'una altra forma, és que Alexandre fou un home irrepetible. Possiblement, un seguit de circumstàncies històriques i un cos extraordinari el van conduir a ser el que fou. No resulta extrany que els seus contemporanis el consideréssin un déu: jo sens dubte ho hauria fet igual.
De totes maneres, és dificil fer-se la idea de realment com era un personatge així, per la distancia en el temps, la diferent mentalitat d’ell i la que pugui tenir l’historiador i ens transmet, i la nostra. Especialment per la petitesa o grandesa del propi personatge.
De totes maneres va “conquerí” molt territori, però jo m’he preguntat sempre, si va deixar alguna cosa més, ja que l’imperi va desfer-se com un terros de sucre al morí ell.
No va ser molt més gran un Ramsés II, un Carlemany, etc.?
A més de molts morts, que va deixar? Cultura? Una organització d’estat? Millores pel seu poble?
Son formes de veure la mateixa figura…