Que estalvïi Rita
abril 15, 2007
Avui tenia el dia una mica fric i m'he posat a revisar factures. M'he parat en la de Aigues de Barcelona i per casualitat li he donat la volta. Allí m'hi he trobat el desglossament de la factura, que fa així (en porcentatges):
- Quota de servei: 38%
- Consum: 15%
- Cànon de l'aigua: 18%
- Clavegueram: 5%
- IVA: 5%
- Taxa Metropolitana Tractament de Residus Municipals:18%
És a dir, només un 15% del que he pagat correspòn a l'aigua que directament consumeixo. Alguns impostos són sobre el consum (cànon i clavegueram) i un d'ells són més diners que el propi consum (com el cànon de l'aigua). A més, ja inclou un impost per al tractament dels residus que, també, és més elevat que el consum.
Així que he pres una decisió: donat que pago un 85% d'impostos en la factura em dóno per satisfet en la meva contribució a la societat i al medi ambient, i que a partir d'ara estalvii aigua Rita.
Que no em prenguin més el pèl dient-me que estalvïi l'aigua que pressumptament escasseja. El dia que pagui per lo que consumeixo (com passa amb la factura telefònica, per exemple) segur que m'ho miraré més.
Au, me'n vaig a dutxar banyar.
El que pasa amb l’aigua és demencial.
Resulta que pagues per un consum “mínim” o sigui que si estalvies, pagues el mateix que si no estalvies i arribes al consum mínim.
A part que paguem impostos sobre un consum, més uns altres impostos i per acabar d’arrodonir, un impost sobre uns altres impostos.
I si per acabar de fer-ho mé entenedor, quan saps que un percentatge molt gran de l’aigua es perd pels conductes. O sigui que, per fer-te arribar l’aigua a casa, tenen més perdues de l’aigua que tu gastes. Es perd pel camí…fugues de mal manteniment. E voilà el rebut de l’aigua. Tu ho pagues tot, incluides les pedues…