2 anys despensant
abril 19, 2007
Qui m'ho havia de dir. Dos anys després d'encetar el bloc encara tinc prou coses al pap per escriure-hi.
De tot, el més interessant trobo que és veure'n l'evolució. Mal que em pesi, el meu estat d'ànim i la meva situació personal ha influït decisivament a l'hora d'escollir els temes que han farcit els diferents apunts. De fet, part de l'experiment blocaire era exactament això: poder en un futur veure com es reflexava la meva vida personal en la vida blocaire. I en això estem, ja que el futur encara no ha arribat 😉
Gràcies als que us heu deixat caure per aquí. Gràcies als que m'heu llegit en silenci i als que us heu animat a escriure-hi comentaris. I gràcies als que no us ha agradat i heu passat de llarg. Sobretot a aquests darrers, que heu passat en silenci. I segur que sou la majoria 🙂
Com tu dius som molts els que llegim els teus “despensaments” en silenci (o quasi), ens agrada llegir-te cada dia i així sabem una mica mes de tu, del que penses (o millor seria dir , part del que penses), del que fas i a vegades fins i un mica del que voldries fer.
Endavant i felicitats
Enhorabona nano! A mi em falten deu dies per arribar als dos anys…!!
Segueix desPensant, que naltros seguirem desLlegint!
Dos anys?
molt bé, has obert una via que fa de referent, també. La part de lectures és molt recomanable, sobretot.
Per molts anys!
Jo he debutat avui, així que compartirem data d’aniversari 🙂
Per cert, al meu bloc no es poden publicar comentaris perque no apareix el codi de seguretat, però quan intentes publicar-ne un et diu:
No estàs autoritzar a realitzar publicar aquest contingut.
El codi d’autenticació és erroni.
Algú em pot ajudar!
Jo fa un anyet…però ja comença a menjar verduretes xeifades, platan i suc de taronge amb galetes, etc. Ara comença a fer-li mal la boca…
Avui he encetat una nova secció….i de moment ni el mussol ni la lluna han dit ni piu…
Els pago igual, no sigui que ara els sindicats se’m tirin a sobre.
Per cert, felicitats….
Felicitats pel bi-aniversari David!
Jo m’ho he de mirar, crec que si fa no fa vam començar plegats, no?
Això sí, la teva constància a l’hra de publicar t’ha fer líder destacat i merescudíssim, no ja tant en visites, sino com a degà de facto dels blocs de GràciaNet.
Jo l’altre dia també feia un repàs històric i és curiós que al principi si teníem un o dos comentaris ja era tot un èxit. Ara, depén de l’apunt, és clar, et poden caure fàcilment 8 o 10 comentaris i si la cosa s’anima… ja en tenim uns quants de “centenaris”, cosa impensamble als inicis.
En fi, senyal que anem bé…