Spam peperu
juliol 31, 2007
Aquest matí he rebut un fantàstic correu spam del PPC que diu així:
Benvolgut/da amic/ga,
Com saps, el pasat divendres dia 20 de juliol vaig ser escollit nou president del Partit Popular de Catalunya. En aquesta nova etapa vull refermar el nostre compromís amb la voluntat de convertir al PP de Catalunya en un instrument útil al servei de la societat catalana.
Resto a la teva disposició
DANIEL SIRERA
PRESIDENT PARTIT POPULAR DE CATALUNYA
I tinc vàries consideracions al respecte:
- Sr. Sirera, qui li ha donat permís per tutejar-me?
- Sr. Sirera, qui li ha donat permís per escriure a la meva adreça? Sap que això que ha fet és delicte, segons la llei (LSSI) que el seu propi partit va aprovar al Congreso?
- Sr. Sirera, troba adequat fer servir els servidors de correu del Parlament de Catalunya per a la seva promoció personal? I és que, mirant a les capçaleres del correu, diu així:
Received: from atlas.parlament.catalunya (correu.parlament-cat.es [83.247.128.35])
- Sr. Sirera, signar amb les lletres en majúscules no el farà semblar més pelut.
- Sr. Sirera, veig que domina l'art del copia i enganxa del MS Word. No creu que hauria estat millor enviar el correu senzillament en mode text, escrivint vostè mateix el que ens vol dir als seus suposats amics? Mirant el contingut del correu, es pot apreciar la següent capçalera:
<meta name=3DGenerator content=3D"Microsoft Word 10 (filtered)">
I un parell de dubtes per als responsables de la xarxa del Parlament:
- No us fa vergonya haver-vos instal.lat el MS Exchange com a servidor de correu? Per preu, prestacions i fiablitat és un dels pitjors del mercat…
- Més d'un any després de l'arribada del .cat, el servidor de correu encara es diu parlament-cat.es?
eo que jo també l’he rebut…ho explicava al bloc de l’Àlex…molt fort…pq. no vull estar en aquesta llista de correu de cap de les maneres…
En tu recuerdo para tu querida mascota “Meu”,supongo que es el gato tan bonito de la foto, he querido hacer un comentario, pero no sale este formato, por eso lo hago aquí.
Mi familia tuvimos la suerte de compartir, unos doce años la vida con un pastor alemán, era un perro muy fiel y muy bueno,cuando le llegó el final, también lo tuvimos que sacrificar,y me imagino, lo mal que lo deviste de pasar.
Yo fuí muy covarde, y este trance lo pasaron mis hijos, y mi esposo.
Pero siempre me he arrepentido de no haber estado con mi perro en su último momento, tengo la sensación de haberle fallado,seguro que si yo hubiese sido la enferma, él no se hubiese movido de mi lado.
Tu si que hicistes lo que debias.