Desgraciat aniversari, Francesc!
novembre 20, 2007
Avui fa 29 32 anys que un fresc general provinent de Galícia e implacable assassí va morir. Massa tard. Més d'un hauria desitjat la seva mort s'hagués produït molt abans però normalment els fills de puta aguanten molt. I aquest precisament va durar més que un mal de queixal dels dolents. Ja ho diuen en castellà, que mala hierba nunca muere.
Avui els seus descendents campen orgullosos per tot arreu. Alguns es permeten el luxe de dir que fou una època d'una extremada calma ("Major Orella" dixit) i que fixeu-vos si era època de bonança que la gent es presentava voluntàriament a allistar-se a la Guàrdia Civil per anar a Euskadi. D'altres es dediquen a dir-te que no n'hi havia per tant o que, en el fons, la culpa era dels altres.
Mentrestant els vençuts en la lluita ètica i fraticida han mort en l'anonimat i la més absoluta desfeta física i moral. Tornar-li's la dignitat és impossible. Tan sols podem cridar ben fort les seves ràbies i les seves il.lusions. I afirmar sense vergonya que avui celebrem la mort d'un cabró que mereixia una mort solitària, lenta i dolorosa.
Rubén Blades escrigué una cançó preciosa anomenada Desapariciones, on hi ha un fragment que sempre m'emociona:
(…) y cuándo vuelve el desaparecido
cada vez que lo trae el pensamiento
cómo se le habla al desaparecido
con la emoción apretando por dentro
En memòria de tothom a qui va fer matar, callar o marxar de casa seva.
Greips, que el Paquito es va morir 32 anys, tot i que de vegades no ho sembli!
@Xavi,
ostia, com és q ho he calculat com si fóssim al 2004?? :O
Ja ho he corregit, merci!
M’ha fet gràcia això del fresc general. Sembla que que la revista satírica La Codorniz va publicar en un exemplar una nota que suposadament parlava del temps
“Reina en España un fresco general que viene del norte….”
Boníssim. L’exemplar va ser segrestat
Tenia un amic que sempre si referia com “el enano del Ferrol”.
@rafel,
si, d’aquí m’ha vingut la frase 🙂