Apartat, que no oblidat
desembre 12, 2007
Fa uns mesos em vaig comprar tot il.lusionat uns llibres escrits en català de fa uns segles. Uns llibres que tenia moltes ganes de llegir perquè em podien explicar en primera persona la història d'aquesta terreta i de com érem abans de tenir consciència plena de ser. Vaig començar amb el Llibre dels Feits, de Jaume I.
Sincerament, és un llibre apassionant però tremendament difícil de llegir. No es tracta d'un llibre que puguis agafar de forma relaxada ja que el català que usa és complicat i, lògicament, la forma d'explicar les coses encaixa en una societat antiga i molt, molt diferent de la nostra. Per mi resulta apassionant, però haver-me de llegir les frases dues o tres vegades per entendre què està dient fa que no sigui el més adequat per a submergir-te en un altre món.
Així que finalment m'he adonat que ara em ve de gust llegir novel.la sense dificultats idiomàtiques. He apartat en Jaume I una temporadeta i m'he agafat un llibre senzill i bonic: Joana E., de Maria-Antònia Oliver.
Jaume, t'he apartat, que no oblidat.
El mateix recordo que em va passar amb la Ilíada, i quan la vaig enganxar per segona vegada me'l vaig cruspir sense miraments en quatre dies.
Hi ha èpoques per tot.
Per a mi la Iliada va haver d’esperar una mica. A la segona ho vaig aconseguir.
El pitjor va ser el Quixot. Vaig intentar-ho diverses vegades en diverses èpoques i no me’n sortia. Era una “versió” una mica dificil. Al final, al cap de no sé quantes tentatives, una epoca que estava de viatge i aburrit a la Manxa, el vaig agafar i, o miracle, el vaig llegir com si em corres pressa veure qui era l’assassi. La segona vegada, ho vaig fer a trossos, que tampoc és dolent, ja que el llibre o permet.
Per cert, sempre m’ha semblat una bona crítica a l’esperit de l’altiplar. Potser soc jo, però diria que el Cervantes va fer una cosa que molts no han vist…o crec que no ho han vist. Potser no l’han llegit?