Joana E.
desembre 20, 2007
M'adono que feia molts dies (mesos!) que no m'asseia a comentar un llibre acabat de llegir. La meva lluita personal amb el llibre de Jaume I m'havia dut a centrar-m'hi de manera exclusiva. Així que, un cop decidit a postposar les 4 Grans Cròniques vaig agafar amb ganes aquesta entranyable novel.la de Maria-Antònia Oliver: Joana E..
He de confessar que me l'he llegit en quatre, potser cinc, sentades. Llibre molt amè de llegir, dolç en el seu ús del mallorquí i duríssim en el trasfons social. Ambientat en l'època que va de la Dictadura de Primo de Rivera fins a la Postguerra, narra la vida d'una noia de classe alta a qui el món se li trasvalsa després d'un aconteixement familiar.Està narrat en primera persona, fent molt més àgil la lectura i senzilla la identificació amb la protagonista. I, segurament també, amb una forma d'entendre la vida que traspassa èpoques tan distants en el temps.
No voldria explicar més del que és necessari, o sigui que em limitaré a recomanar-lo. No només la història de la protagonista és bonica i en certa mesura alliçonadora, sinó que ens permet veure l'evolució, o involució, d'una societat mallorquina convulsionada pels continus canvis polítics que es van viure a la primera meitat del S.XX.
Al acabar-lo no vaig poder evitar un somriure de complicitat. Xapó, Joana! 🙂
me l’estic llegint ^^