La importància de la foto
desembre 29, 2007
No és el mateix un estadi de futbol ple fins dalt amb 45.000 seguidors/fanàtics/supporters animant l'equip que aquest mateix equip animat per 55.000 persones en un estadi mig buit.
Recordo que els primers partits de la Selecció Catalana que vaig veure es feien a Montjuïc. Feia goig de veure, un estadi preciós ple fins dalt de seguidors sorollosos animant i tirant de l'equip. És cert que no es tractava de rivals de talla mundial, però l'ambient era fantàstic. Costava quedar-se quiet, no animar, no cridar, no sentir els colors. Les senyeres omplien totes les graderies i els jocs/piques entre el Gol Nord i el Gol Sud eren constants. L'important per vendre l'esdeveniment, és a dir, les fotografies de l'endemà als diaris eren espectaculars.
Després van decidir canviar la ubicació i jugar al Camp Nou. L'ambient, de cop i volta, es refredà. Malgrat hi havia unes 10.000 persones més, semblava que en fóssim la meitat o menys. Hi havia més silenci que soroll, i malgrat els adversaris van començar a pujar de nivell tot era més avorrit. De fet, era com anar a veure jugar el Barça: públic silenciós i "criticón" que canta només els gols.
Així, el que era un èxit aclaparador amb un estadi sencer ple de senyeres bramant per una selecció es va transformar en una foto d'un estadi mig buit veient jugar un partidet de solters i casats.
I jo, que sóc malpensat de mena, crec que aquesta va ser precisament la intenció de la FCF: desactivar el moviment mostrant arreu que, de fet, no hi ha gaire gent que reclami la Selecció. Poc importa que omplir el Camp Nou a finals de Desembre sigui complicadíssim. El que importa és que la foto de l'endemà és totalment desangelada.
Amb amics així no ens calen enemics.
Completament d’acord…
Jo he estat tant el Camp Nou com a Montjuïc en dia de partit de la Catalana… i a Montjuïc era una olla a pressió!…