Tribut a Kitsch
febrer 12, 2008
Llegint el bloc de'n Roger Palà m'adono que s'ha instaurat el dia blocaire de Reivindicació de Kitsch. I m'hi sumo totalment entusiasmat.
Kitsch no fou en el seu moment el més conegut dels grups catalans però per mi han estat els millors sense cap mena de dubte. Amb una carrera molt extranya (i en la meva opinió de més a menys) crec que els seus dos primers discos (tres si incloem el seu concert a Zeleste… jo hi era!) són, de llarg, els millors en llengua catalana de finals del segle passat.Lletres atormentades, so punyent i poderós en directe i una estètica fosca els feien un grup difícil d'escoltar. Però a mi, personalment, em feien frapar d'allò més. I em feien sentir diferent i únic, cosa que als adolescents sempre ha agradat.
Com a homenatge, serveixi aquest seu primer hit, absolutament demolidor, anomenat "Oració" i que de seguida es va convertir en la meva peça preferida juntament amb Dona Boja (incloc la lletra d'Oració, que segurament avui seria terriblement discutda, al final de l'apunt). I de propina, "Déu i el Gos", del segon disc (amb la millor portada que mai he vist).
Oració
Deixeu que els nens vinguin a mi,
deixeu-me sentir la seva pell a prop,
l'escalfor de cossos menuts i fràgils.Deixeu-me divertir amb els tendres infants,
destrossar la seva innocència d'àngels,
tacar de sang les meves mans infames.El seu infern serà el meu rosari,
jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi.Deixeu-me tastar el seu encant,
deixeu-me destrossar els tendres infants,
tacar de sang les meves mans infames.Deixeu que els nens vinguin a mi.
No m’agrada la música que feien, però el que està clar és que era de gran qualitat, i anaven per davant de molts altres artistes del seu moment. Els vídeos també eren de qualitat, tot i que no tenien grans pressuposts.
No se perquè parleu de Kitsch en passat. Està clar que dissabte passat 25 d’abril no ereu a la Cellera ni teniu a les mans el magnífic, demolidor i emocionant “Kitsch deu”, acabat d’estrenar. Són els millors…