Fascinat amb ell mateix
febrer 29, 2008
Ahir vaig anar a la presentació del llibre de l'Eloi Babiano, a l'Ajuntament. Fou bastant interessant, sobretot la xerrada de'n Bohigas (que va començar dient "a" per acabar dient "b", que curiós) i com no el discurset de l'Eloi.
El punt final fou el míting de'n Carles Martí, piju insigne i tinent d'alcalde de Barcelona. Memorable la seva insistència a parlar del 150è aniversari del naixement de Cerdà, de com ha arribat a col.laborar l'Ajuntament (de Barcelona, no fotem) en l'edició i creació del llibre, de com de plural és Barcelona gràcies als seus barris, de la seva ("remotíssima" va dir) co-autoria del llibre i… ai si, un tal Eloi que també hi ha participat, en això que presentava. L'home va estar-se ben bé 20 minuts dient frases buides, somrient de forma constant i fascinat amb la seva capacitat d'improvitzar i no dir absolutament res.
Se'l veia tan encantat de coneixe's a ell mateix, tan cofoi amb el seu discurs que em va saber greu no aplaudir-lo quan per fi va decidir que el repertori de frases buides començava a repetir-se i va callar.
Igual a casa no el deixen parlar…i aprofita…
Segurament és falta de “carinyo”:D
Quan vaig llegir el que dius, em va semblar recordar vagament una cosa, encara que no sabia que era. Ja ho he descobert. Una frase de Lao-Tsé que diu “El home que sap no parla;el que parla no sap”. Ho deia molt un profe que vaig tenir. Sé que és de’n Lao-Tsé perque ens ho va fer buscar. I sense Internet….