No mp3, no shopping
març 21, 2008
Fa anys que no compro cap CD. De fet, ja ni recordo quin va ser l'últim que vaig comprar. Des de l'aparició de la mula que tota la música l'adquireixo a través d'Internet. Tampoc és que m'en baixi tanta, de fet fins fa ben poc només escoltava la ràdio i/o els "vells/grans èxits".
Però darrerament he "descobert" alguns grups que m'agraden i els tinc a l'amarok sonant bastant sovint. M'agraden i els compraria. Però no em dóna la gana de pagar 18E per un CD. És que no hi veig la utilitat, sincerament.
Per algún motiu que se m'escapa els grups no posen a disposició de tothom la seva música només en format digital. El darrer cas amb el que em trobo, i que m'empeny a escriure això, ha estat la descoberta del grup Filippo Landini. Me'ls he baixat aquesta setmana i els trobo francament bons. Tant, que estic disposat a pagar per ajudar-los a enregistrar més temes. Així que em vaig dirigir a la web dels seus managers i busco la opció de comprar. La trobo i m'adono que el que venen és el seu CD. Al preu de 12E. Però és que jo no estic interessat en el CD, tan sols vull la música digitalitzada en format .mp3 O sigui que no compro. No mp3, no shopping
No acabo d'entendre aquesta resistència a la venta digitalitzada. El suport físic (el CD) és (si, ja ho és ara) un element del passat. El suport físic està agonitzant i ben aviat tindrà el mateix impacte en les ventes que els cassetes i/o els LP's: testimonial. Que tot un sector de la indústria se'n va en orris? Doncs si, què hi farem. Benvinguts als progrés. Però la irrupció dels mòbils, els iPods, els reproductos mp3 i demés aparells fa totalment prescindibles els reproductors de CD's.
He vist grups (com u_mä) que et permeten adquirir la música en format digital. Directament. Quan els escolti, si m'agraden, els hi faré un donatiu. És una postura egoísta: si els pago podràn enregistrar més música i passar-me-la en mp3. La resta de la indústria, ho sento molt, però me la bufa.
Si la web de Filippo Landini permetés la descàrrega dels mp3 ho hauria fet, i n'hauria pagat un preu just (5E us sembla bé?). Però no, em volen fer pagar per un suport que no faré servir mai. Doncs no. No mp3, no shopping.
Ja els veuré en directe algún dia, per contrarrestar la gratuïtat amb la que els escolto avui.
Doncs a mi sí que m’agrada comprar cds. Me’n compro molts menys dels que m’agradaria per culpa dels diners però penso que tot i que sigui un negoci molt mal muntat, és la manera més fàcil de donar suport als músics. Sobretot si són grups d’aquí novells. Precisament a u_mä estic pensant de fer-los alguna aportació o comprar el disc.
Això sense tenir en compte que l’artwork dels cds, encara que no tingui ni punt de comparació amb els vinils, pot arribar a ser màgic.
La llastima de perdre el CD, Vinil, etc… es perdre les portades, el material grafic… Jo´m’he comprat algun cop discos de gent que no conec només per la portada… potser deu ser pq sóc dissenyador…