Oferiu flors als rebels que fracassaren
maig 1, 2008
Tal com vaig dir en aquest altre apunt, una de les especialitats de GràciaNet ha sigut la de mantenir absurdes picabaralles soterrades amb mitjans de comunicació locals. En aquest tipus de fets normalment no hi ha mai un vencedor, però el temps s'encarrega de mostrar quin era el projecte de més recorregut.
Curiosament, és en aquestes èpoques de "pique" quan GràciaNet es mostra més activa segurament degut a l'estímul de la competició. Ha estat una constant en els 10 anys que portem instal.lats al domini gracianet.org, i no crec que canvïi ara. De fet, en el fons ens agraden aquestes situacions perquè ens motiven i ajuden a fer més i més coses.
El primer pique fou tot just estrenada la Xarxa. Jo encara no hi era però me l'han explicat una mica. Ara no es tracta de fer la radiografia forense del que va passar però al igual que va passar amb GràciaWeb… ells ja no hi són i nosaltres si 🙂 Avui per curiositat he picat l'adreça http://www.gracia.net al google i m'ha sortit això:
D'això en fa molt de temps, gairebé era la prehistòria si mirem com era la pàgina de GràciaNet aleshores:
Per viatjar en la màquina del temps de GNet ho podeu fer des d'aquí.
NOTA: El títol de l'apunt l'he manllevat d'un llibre que em vaig llegir fa molts anys i que no en recordo l'autor. Però és d'aquells titols poètics, que sempre he recordat.
Un refrany que recordo de petit “Enemigo que huye, puente de plata”. Ho dic en castellà ja que la col·lecció ho era. Llavors no ho entenia.