Trist país
juny 30, 2008
Darrerament tot són crides al boicot, a la mobilització popular per qualsevol bestiesa i sense un objectiu clar. Que un senyor de Air Berlin escriu un article lamentable… boicot a Air Berlin! Que una cadena televisiva es suma a un Manifest absurd… boicot a Tele 5! Que un Tribunal gens neutre pot tombar una llei orgànica… sortiu al carrer a manifestar-vos! Que el Govern vol impartir una hora extra de classe en castellà… hecatombe! Boicot a la llei! Que la RENFE va fatal? Boicot al TGV! Que en Sarsanedas fa fora el Bassas? Boicot a Catalunya Ràdio!
Però tot això cap on porta? Cap enlloc. Quin sentit té? Cap. En un país normal, o apurant una mica, en una zona semi-autònoma amb iniciativa, fa molt temps que s'estarien fent les coses diferent: no estar pendent dels de fora ("no hi ha millor despreci que no fer apreci"), culturitzar al màxim la població local, invertir en recerca i desenvolupament, oblidar-se dels turistes i atraure els savis, descentralitzar serveis i administració, construir una xarxa real entre totes les dependències governamentals, promoure el coneixement en totes les seves vertents, afavorir el consum local i de temporada, etc.
Que els dirigents polítics catalans actuals són de lo pitjoret desde principis del s.XIX és d'una obvietat dolorosa. El que fa més mal d'assumir és que inequívocament els líders surten de les societats de les que en formen part i en són per tant una part molt representativa. I això demostra que la nostra societat/gent és tan, o segurament molt més, lamentable que els dirigents que tenim.
Vaja, que si no ens millorem a nosaltres mateixos no millorarem el Govern que tenim ni el país que hem heretat i que, si res no ho atura, possiblement ja no els hi arribi als nostres néts.
Catalunya es un país submergit en l’auto-odi i l’auto-compassió… No fem res per millorar, només ens queixem que ens estimen poc.
Raó no t’en falta. Però també és un senyal del descontentament que hi ha a l’ambient.
No fotis, que vols que ens convertim en un país desenvolupat? Al final pensaré malament. I que en fariem dels horaris sense cap ni peus, de la tradicional inpuntualitat, de la cerveceta a mija tarda, del “cafetó” en hores de feina, de la tan nostrada improvització, de la provervial ignorancia, de la mala educació, de pixar al carrer, de la falta de respecte, etc. Que en fariem? Em sembla que no has pensat en les conseqüencies del que proposes. No fotem! Si som el millor país del món mundial….
Suposo que quan deixem d’estar a la defensiva, o sigui no estem tant pendents dels altres, això no ens passarà tant. Estic amb tu que ens hem de treballar a nosaltres mateixos.
!Totalment d’acord amb tu!
El incivisme que estem patin en un greu problema molt dificil de solucionar , la bruticia dels carrers las pixades com diu en Cani les pintades etc, cada dia son mes grans.
El kioscs cada disabte quan vas a obrir hi ha un munt de pixades i no son de gos.