La derrota de la prepotència
juliol 7, 2008
Joan Laporta va arribar a la presidència del Barça com a la cara visible d'un projecte radicalment diferent del que hi havia hagut durant els darrers 30 anys. Eren gent jove, amb molta passió pel Barça que mai havien dirigit un club esportiu i estaven disposats a fer-ho de forma diferent. Res de presidencialisme, l'assamblea s'imposava com a òrgan de govern del club. Durant el primer any el canvi fou radical i la gent es va entusiasmar. L'equip va començar força malament, però a mida que es redreçava la Junta anava calant entre la gent i més o menys tothom li donava suport. Era un alè d'aire fresc, gent jove fent les coses amb sentit comú. Per fi, la gent entenia el que passava i semblava que el seny havia arribat a ca'n Barça.
Mica a mica però, aquest caràcter i forma de fer va anar variant. De l'assamblea es va anar passant al presidencialisme i en Laporta adquirí excessiu protagonisme. Els merders es van anar succeïnt a ca'n Jan: expulsió del sector Rossell amb males arts, nefasta gestió a les seccions, l'assumpte Echevarría amb mentides i enganys, baixada de pantalons a l'aeroport, baralles amb xòfers, viatges a punta pala a càrrec del club, excessiva dependència/coincidència amb Cruyff, sous miliionaris a les estrelles obviant la promesa de sous baixos+incentius, venda de patrimoni, de cobrar per portar propaganda a pagar per fer-ho, les desenes d'entrades per la final de Paris regalades a amics/col.laboradors/proveedors… Però sobretot, va variar l'actitud del president: d'una persona propera i escoltadora hem passat a un personatge més enllà del bé i el mal que veu conspiracions contra seu per tot arreu.
He llegit aquests últims temps a Internet que molta gent li dóna el seu suport per ser independentista/catalanista, i que pretenen veure en la moció una mà negra que li vol fer pagar aquest compromís amb el país. S'equivoquen. A Laporta no se'l va fer president per ser del rotllu, i no se'l farà pas fora per ser-ho, tampoc. El que molta gent no li perdona és la seva prepotència, la seva verborrea imparable, les ganes de sortir a totes les fotos i el seu gust per culpar als altres de maniobres obscures. Ell, precisament ell, que va fer el que va fer amb l'Elefant Blau. Quina ironia!
Per això ahir tanta gent va anar al Nou Camp a dir-li que n'està fins als ous d'ell. No es discuteixen les decisions tècniques (que també tela) sinó que ell, en Laporta, ha traït la seva pròpia filosofia i s'ha convertit en un nou Nunyes. Si fos intel.ligent ara hauria de desaparèixer una temporada, deixar que l'equip (és a dir, laJunta) segueixi treballant i actuar com a President prenent decisions i prou. Passar a un segon pla i no voler ser el protagonista de tot.
Però és tan prepotent que no ho farà. Continuarà donant la culpa de tot al Rossell (que, per cert, crec que l'ha cagat anunciant la seva candidatura quan podria haver-se esperat una setmaneta a veure-les venir, com ha fet fins ara) i ell continuarà estant per sobre del bé i del mal. I, al final, haurà de sortir en globus, per idiota.
plas, plas, plas. Em trec el barret, Greips.