Fa aproximadament un lustre les eleccions a la Generalitat van dibuixar un panorama molt obert. En Pujol s'havia retirat i en Mas no era el mateix, el PSC havia jugat la carta Maragall a fons sense aconseguir tenir més escons que CiU i ERC havia recollit els fruits de l'equidistància. Els electors van deixar-ho tot obert i els tocava als partits pactar qui seria el president. ERC va jugar la seva carta i conscient que era l'únic que podia fer president a l'un o l'altre es va deixar estimar i al final va decidir: PSC.
L'entrada del PSC a la Generalitat i a tots els òrgans de poder ha resultat un desastre per la nació catalana. Poquet a poquet, sense presses i sense pauses han anat destruïnt els referents nacionals catalans, desdibuixant el país i escenificant Catalunya en una regió. Són bons, molt bons fent la seva feina i portant l'aigua al seu molí, i les coses s'han de reconèixer. No conec cap país on un partit que va reculant en vots vagi avançant en poder i copant totes les institucions públiques.
Segurament la CCMA és el referent més clar en la pèrdua de referents nacionals catalans des que el PSC remena les cireres. TV3 té programes molt bons, és sens dubte la millor televisió pública que es realitza a la península però tots hem notat en la seva línia editorial un gir espanyolista, un deixar de banda Catalunya com a país i nació i expressar-se sense complexes com a regió espanyola. La minimització de la nació catalana i l'exaltació de l'espanyola es veu en el tractament de les notícies, la irrupció del castellà en els programes i en els referents culturals i d'oci. A Catalunya Ràdio, també mica a mica, han anat expulsant la gent amb un pensament excessivament nacionals, fossin o no fossin líders d'audiència. Sota la bandera de la renovació i/o la paritat, uns quants dels que eren els número 1 en la seva franja horària se n'han anat a d'altres emisores.
Sent honestos, cal felicitar al PSC per la feina feta, i ben feta, durant aquest temps. Han estat molts anys esperant l'oportunitat de copsar tots els organismes de poder, i ara que ja els tenen fan i desfan com els sembla, i a sobre ho fan bé. I quan dic bé, vull dir seguint el seu ideari. En saben.
Però ja he dit abans que a pocs llocs un partit que recula en vots avança en poder. El PSC es basa en dues crosses per arribar a dalt de tot: IC i E. Els d'IC són dignes d'estudi ja que són probablement l'electorat més fidel i acrític. És igual que els seus dirigents no canvïin, que ho facin bé o malament, que diguin més o menys bajanades… ells segueixen votant. No són gaires, però són irreductibles. Una mica com els gals 😉
E és un cas paradigmàtic. Al 2003 van recollir molts, moltíssims vots provinents de gent de CiU que volien una mica més de canya en el sentit nacional i que no es fiaven massa de'n Mas. També recolliren vots anti-PP, ja que l'Ansar aleshores estava a tope i els hi va montar tota la campanya electoral. Entre la dicotomia CiU-PSC van aferrar-se al PSC, com feia anys que practicaven a Barcelona ciutat. Fou gràcies a E que el PSC es va colar fins a la cuina. 3 anys després els van expulsar del Govern, van convocar eleccions, van perdre vots i al moment de pactar van tornar amb el PSC.
És a dir, sense el suport d'E el PSC no hauria arribat mai al poder. I sense E no s'hi hauria mantingut. Sense l'ajuda d'E, doncs, el poder del PSC no hauria arribat tan lluny i no haurien pogut fer aquesta destrossa contínua dels nostres símbols i fets nacionals. E es converteix, per mèrits propis, en l'autèntic responsable del fet que el nostre president sigui el que és i que els socialistes de catalunya remenin les cireres com els hi plagui.
Jo no vaig en contra d'E per sistema (tenen moltes coses bones!), però és evident que per aconseguir pluralitat i que deixin de desmontar-nos el país és imprescindible que E deixi de tenir la clau. Que deixi de ser l'actor secundari que omple el plànol per fer-lo quadrar. Cal evitar que el seu suport al PSC converteixi a aquest en el rei del mambu a tot arreu.
E mai pactarà amb CiU. És igual com maregin la perdiu i les justificacions esquerra/dreta o ideològiques que esgrimeixin: no hi pactarien ni que fos l'única sortida perquè per ells la dreta és el dimoni, i a més CiU és el dimoni escuat. Així doncs, per aconseguir que el PSC no mani a tot arreu només hi ha un camí: deixar-los sense el poder de decidir. Com menys vots tregui E, més possiblitats de fer fora al PSC tenim.
Em sona trist i contradictori, però la única forma de deixar de seguir perdent els referents nacionals públics és fotent fora els del PSC. I per fer-ho hem de deixar-lo sense la seva crossa principal, cal reduïr als independentistes de forma que la clau els hi caigui de la butxaca. Per evitar el PSC cal arraconar E.
aquesta reflexió m’ha recordat la del Messi 😛
@mai,
ah si? estas d’acord amb els supòsits però no en la conclusió també? 🙂
Greips, evidentment et dic que no puc estar d’acord en el que dius, arraconant ERC no te’n sortiràs de res el PSC creix dia a dia, gracies a la demagògia, de molts que creuen que es la manera d’aturar el PP, el vot a CyU es un vot mes que estèril, donat que pactaran hi han pactat amb qui els mantenia el cul a la cadira, a hores PSOE (no PSC) i a hores PP, es mes van poder triar un front nacionalista l’any 2000 12 escons PP, 12 escons ERC i que van triar….doncs PP, la manera de marcar a un PSC creixent es incrementant els nostres diputats de ERC, nomes així aconseguirem marcar la diferència, quantes Seleccions Catalanes va crear CyU? Quants concerts econòmics va pressionar CyU? si han votat els pressupostos del PSOE a Madrid. Be et podria fer una llarga llista de les millores que ha aportat ERC als dos darrers governs, també hem comes errors, i qui no? Qui va vendre la nostre Nació per una foto a la Moncloa amb en ZP? Cal que repasseu les hemeroteques dels darrers 15 anys i a les hores podrem fer un balanç al respecta del mal govern del anterior segle i principis d’aquest que ens ha abocat a aquest país maltractat però que vota amb clau espanyolista i espera que un partit amb 21 diputats resolgui la situació, per que no fem la prova de ser 35 diputats o 50 i aviam que passa o potser fem por de veritat?
Primer parlem de política municipal: A la ciutat de Barcelona hi cal una neteja, són masses anys, massa temps perquè un mateix partit s’hagi muntat els seus xiringuitos i hagi anat col·locant els seus amics. És inevitable, massa temps manant els mateixos i de la mateixa manera. Cal una renovació, ni que sigui per higiene democràtica. E no vol aquesta renovació pq hi és part implicada, així que a nivell municipal cal arraconar E ni que sigui pq això sembli una democràcia. Almenys digueu que el PSC no tornarà a manar a Barcelona amb els vostres vots, i deixeu-vos de pamplinades que si marxo però els ajudo igual…
@carlemany,
sempre he mantingut la teoria que qui us va trair en el tema estatutari fou el PSC. Amb ells formaveu govern, amb ells anaveu de la ma i fou el seu jefe (el PSOE) qui va pactar amb CiU. I els palmeros del PSC van aplaudir l’acord… abans de llegir-lo! O sigui que qui us la va fotre doblegada no fou CiU sinó el PSC. Amb el PSC en contra, en ZP no hauria tingut la força de pactar amb CiU un text lamentable.
Una altra cosa: el PSC no creix sinó que decreix. Mira els vots que ha anat treient a les eleccions catalanes i veuràs que va a la baixa.
I per la resta.. encara que treiessiu 40 seguirieu pactant amb el PSC. Sempre hi pactareu, peti qui peti i porti les conseqüències que porti. Així que em reafirmo: la única forma de fotre fora el PSC és deixar-vos sense la clau.
Ho sento, heu estat 5 anys per demostrar-me que sou diferents. I ho sou a nivell estructural però en el dia a dia no. I als fets em remeto,. La Generalitat és menys independentista ara que abans, i els símbols nacionals públics més inexistents.
I mira, em temo que no sóc l’únic que pensa així, veient la vostra evolució de vots. Segurament, com contra en laporta, tot és una conxorxa dels mitjans de comunicació i vés a saber qui, oi? 😉