Temperat
agost 23, 2008
L'accident de l'avió a Barajas m'ha deixat temperat. És a dir, ni fred ni calor. No vull dir que no em sàpiga greu l'accident o els morts i ferits que hi ha hagut. Me'n sap. Tant com els 43 morts a Argèlia el dimarts passat, o les 40 i ecaig víctimes a Pakistàn el mateix dimarts. O els més de 200 que la Generalitat ens explica que han mort aquest any a les carreteres de Catalunya. Segurament és una afirmació políticament incorrecte i a més d'un li semblarà inadecuada, però les coses són com són i apuntar-me al carro dels solidaris-en-el-dolor-dels-desconeguts no fa amb mi.
De totes formes, aquests dies he pogut veure coses curioses. No he mirat massa la televisió (entre la Festa Major i Stargate Atlantis no he tingut massa temps) però com que tothom opina jo també ho faré: en fan un gra massa. Cert que cal informar però de debò és necessari dedicar 48 hores (i les que queden) a informar sobre un fet del que es desconeix absolutament tot? És a dir, si no se sap com va ser l'accident ni els morts que hi havia, calia estar tot el dimecres parlant del mateix tema? Un cop has dit que hi ha hagut un accident del que es desconeixen les causes (i que es tardaran mesos en aclaris) suposo que ja està tot dit; no t'aporta res de nou veure "enviats especials" a la zona omplint minuts amb paraules buides i judicis de valors. Si, tot plegat molt trist i lamentable, però el fet és que hi va haver un accident del que es desconeixen les causes i que molta gent va morir. I ja està. No aporta res recrear-se en el patiment dels altres ni donant crèdit a afirmacions sobre l'estat de l'avió sinistrat o l'empresa propietària.
D'altra banda, hi ha algú de qui no he sentit parlar i que, al meu entendre, ho deu estar passant fatal. Segons tinc entès, l'avió va abortar el primer enlairament i un tècnic va haver d'anar a revisar els sistemes. Aquest fou qui va dir que l'avió podia marxar tranquilament ja que l'aparell estava ok. Aquesta persona, de qui estic segur de la seva professionalitat, deu estar destrossat. Si en comptes de donar el vist-i-plau hagués cancelat el vol ara tot seria diferent, oi? A més, també estic segur que el seu pronòstic era correcte, però no tinc cap mena de dubte que a hores d'ara es deu culpar a si mateix del desastre. No m'agradaria ser el seu lloc, donant voltes a la decisió tot i saber que fou la correcta.
També, a voltes amb l'accident, m'ha sorprès algún "opinador" criticant que la vida hagi continuat normalment i que no es suspengués, per exemple, el partit que la selecció espanyola va jugar el mateix dimecres (crec). No acabo d'entendre massa la mania de suspendre actes quan hi ha un accident. És evident i lògic que la gent pot estar afectada, però té sentit deixar de fer actes pel mer fet d'un accident? A mi em sembla que no, que si els actes no tenen cap mena de relació amb els afectats cal continuar fent les coses igual. Fins i tot si tenen relació amb els afectats, diria. I és que si això fos així, és a dir, si per cada desgràcia calgués parar el país aniriem malament: cada dia seria dia de dol degut als morts al volant, o als morts en baralles, o als morts per causes no naturals.
Pot ser politicament incorrecte, però raonable. És estremidor que algú prop teu caigui d’aquesta manera, o com dius tu, a la carretera o d’una bastida. Pel que li toca és, sens dubte, un cop dur. Però també penso que fer de voltor amb les entranyes de la gent amb dolor, és molt pitjor. I això és el que s’ha fet i es fa en aquests casos. Es veu que la gent és morbosa i gaudeix amb el dolor aliè. Per evitar dubtes, jo canvio de canal, excepte quan algú dona el resultat final dalt d’una tarima. Això si és informació i per tan ho veig. La resta és sang i fetge amb les despulles de gent que es mereix un respecte.