Kafka no en tenia cap culpa
agost 26, 2008
Me'l va regalar la R. fa una mica més d'un any, i certament no en sabia res tot i que em sonava vagament haver-ne sentit parlar. Em va fer molta il.lusió, perquè un bon llibre amb una bona dedicatòria no es rep a diari, oi? Per aquelles coses de la vida, ens vam allunyar i la meva venjança fou tan ridícula com negar-me a llegir el llibre. I així va estar durant mesos, a la lleixa dels llibres pendents i sempre a sota de tot. Qualsevol nouvingut li passava pel devant. Era una mena d'apestat, una imberbe mostra d'orgull.
La setmana passada, en un moment de pànic al adonar-me que no tenia cap llibre per llegir el vaig veure i em vaig adonar que no el podia ignorar més. Tenia massa bona premsa i massa bona dedicatòria per seguir-lo bandejant. Així que el vaig agafar, el vaig començar, vaig tirar enrera per rellegir el poema dedicat i m'hi vaig sumergir.
Kafka a la platja resulta un llibre àgil de llegir, amb un parell d'històries paral.leles que imagines que s'acabaran creuant però que no veus com. Els diàlegs són profunds i senzills; les històries fantasioses i oníriques; els personatges els entens de seguida i els vas coneixent i apreciant paràgraf a paràgraf. Ii sense adonar-me em vaig trobar completament enganxat a les pàgines d'aquest extrany llibre. Feia molts anys que no em veia a mi mateix llegint a la cuina mentre feia el dinar. Tampoc recordava declinar una sortida nocturna per poder-me'l acabar. Tot això ho va aconseguir aquest llibre de'n Haruki Murakami, un d'aquells regals que he tardat a apreciar per culpa del nen que porto dins.
Fa temps, molt temps, aquí, en un bloc que ja ni recordo, es va parlar molt de un llibre. Vaig voler comprar-lo i com que no el vaig trobà en català, el vaig ignorar durant temps. Per circunstancies diverses aquest estiu, en un moment d’espera a l’FNAC vaig preguntar-ho i el xicot m’el va trobar. El vaig llegir amb un cert escepticisme i em va passar d’una glopada. Realment em va agradar molt. Ara, com que no sé si va ser en el teu bloc. Vull donar les gràcies a qui va recomanar Tokio blues. M’ha agradat, és més, m’ha sorprés que m’agrades tant. És del mateix autor. Ara llegiré el que dius ara.
@cani,
he llegit coses molt bones sobre Tokio Blues… m’apunto la teva recomanació i si el pesco ja t’ho diré 🙂
Al bloc de la Sonia “Arreglem el mon” va fer un article sobre Haruki Murakami hi han tres titols entre ells el de Tokio Blues es una fan de aquest escritor encare el podeu llegir,
Quand torni de vacances li fara molte ilusió compartir amb vosaltres la seva opinio sobre ,aquets llibres.
Cani com estan el mussol i la lluna.
cristina,
molt bo el comentari de la sònia… i encara més els comentaris del seu apunt 🙂
Es pot veure a http://blocs.gracianet.cat/post/68/4458
Totalmente de acuerdo con el comentario de Cani. Yo tb he leido “Tokio Blues” os puedo decir que la versión castellana es tb muy buena!!
David si leemos “Kafka..” vamos a encontrar ese poema-dedicatoria q te ha fascinado?? seguro q no, y es una pena pq estamos intrigados…pq no lo transcribes?
Al clan Rodon som fans d’aquest escriptor, a més de la Sònia, la Lupe també en parlava en aquest post
http://blocs.gracianet.cat/post/65/3793
A mi m’atrapen tots els seus llibre, el primer va ser T`quio blues i va ser un descobriment (tot i que al final són tots una mica semblants…)
De tota manera, greips m’encanta el teu post, això també és literatura 😉
Si senyor, ara ho recordo. Vaig buscar-lo, però, ni l’intensitat de la busqueda, ni el moment, el van fer possible llegir-lo llavors. Ara ha sigut un bon divertimento de vacances. M’agrada molt llegir de vacances, ja que em permet fer una cosa, per a mi imprescindible amb un llibre, llegir-lo d’una tacada, amb dos o tres dies. No suporto llegir un llibre a trosets, un dia si i un altre no, al menys les novel·les. Els assaig son altre cosa.
Bona la literatura del post. Estic d’acord.
Cristina,
Le mussol i la lluna estan aparcats. Ara tinc molta feina, obligacions a casa i poc temps per escriure el que penso. Encara que cada dia tinc moltes idees per escriure, però el maleït temps no em dona per a més. Soc curt de jornal 🙂
@patricia,
espero que el poema no estiguia tots els llibres o em desil.lusionaria molt! :-O
@autentico,
gràcies pel compliment, m’has fet posar vermell 🙂
La meva murakamimania va arribar a un punt que en parlava a tothora 😉
http://www.fotolog.com/sort75/42649151
Cani, no sé si va ser el meu bloc o el de la Lupe qui te’n va donar la idea. En qualsevol cas, m’alegro que l’hagis descobert. Igual que tu, Greips.