Pressumpta
octubre 9, 2008
Aquesta crisi, com als delinqüents, se l'hauria de tractar de pressumpta fins que es demostri el contrari. Quan un pensa en una crisi mundial, en l'anomenada pitjor crisi desde l'any 1929, visiona un paisatge demoledor: empreses tancant, gent al carrer sense feina, preus que pugen dia a dia, nervis i tensions entre els polítics, gent arruinada que es suicida, etc. Una crisi significa un daltabaix, una hecatombe, un pas d'un estat acceptable a un altre de molt pitjor.
Però si miro al nostre voltant o, en un acte d'hedonisme, mirem als països on teòricament la crisi és pitjor, no hi veig cap d'aquests signes. La vida continua exactament igual que fa mig any: preus alts, feina estable i el dia a dia més o menys inalterable. Algunes empreses, poques, volen tancar però no pas en un número prou elevat com per alarmar la població. I com si aprofitessin el moment, la cojuntura.
I sembla que tot plegat, tota aquesta crisi que surt diàriament als mitjans de comunicació i que permet a tanta gent tenir feina és quelcom fantasmal. Tota la fressa provocada per les borses no es correspon a la vida del carrer, i ens allunya una mica més dels dirigents. Em dóna la impressió que uns quants imbècils han perdut uns diners que no han existit mai jugant a intercanviar-se cromos i reclamen als Estats que els hi reponguin per tal de seguir jugant.
Juguen amb diners que no existeixen, perden diners que no existeixen, reclamen diners que existeixen i estaven destinats al poble. I, òbviament, els aconseguiran i seguiran jugant a fer-se palles. Com els nens quan fan una marranada per aconseguir una xuxeria. Igualets, però molt més perillosos.
Aquesta crisi, penso que si existeix, no és d’ara. La primera pedra la van posar aquelles empreses (bàsicament financeres) que van posar al capdevant una persona que no tenia els valors suficients. Per que penso que és una crisi de valors. No si val res, és la confiança el que fa pujar o baixar l’economia. I ara mateix no es refien uns dels altres (em refereixo al món financer). Van voler passar del 40% al 80%, ensorrar als altres per poder guanyar el 90%, i així succesivament. És penso una crisi de valors, i no valors bursaris, valors humans.
El dolent és que ho paguem tots, uns més que altres, i el pitjor és que no aprendrem la lliçó, ni els futeran a la pressó o a fer carreteres, ni tan sols els expulsaran del club privat. Això sí, a molts els faran fora del pis, els deixaran sense aigua, o els condemnaran a la fam. Encara que quan jugues un partit de golf, en un dia asoleiat i pensant que després tens el plat a taula, que més dona el que els pasi als desgraciats i als perdadors.
El que deia, valors.
@cani,
potser si. Si les Humanitats són el que fan evolucionar les societats, i en aquesta nostra s’estàn expulsant de la Universitat… suposo, doncs, que encara ens esperen temps pitjors 😉
D’això també en podem parlar un dia. Ens estem “especialitzant” tan que potser un dia perderem peu i ens ofegarem 😛
Hauriem de fer una nova etapa tipus renaixement, on el trobador faci ponts i els enginyers també facin obres de teatre, o pintin o el que sigui 😉
Però serà un altre dia, que avui tinc molta feina:D
D’això també en podem parlar un dia. Ens estem “especialitzant” tan que potser un dia perderem peu i ens ofegarem 😛
Hauriem de fer una nova etapa tipus renaixement, on el trobador faci ponts i els enginyers també facin obres de teatre, o pintin o el que sigui 😉
Però serà un altre dia, que avui tinc molta feina:D