Ambientant, però no del tot
novembre 8, 2008
Dijous i divendres vaig estar mirant la mini-sèrie Serrallonga. M'ha semblat un molt bon producte, potser un xic lent en el conjunt però suposo que degut al propi format de dos episodis llargs. Mentre el mirava m'he fixat en la música (m'ha agradat molt), l'ambientació dels paratges, les robes i l'època en un sentit més global. De la veracitat històrica poc en puc dir, ja que em resulta un personatge molt desconegut, del qual en coneixia l'existència llegendària i poca cosa més.
I mentre el mirava el dijous em va venir al cap un (des)pensament: la nació catalana és com és perquè durant molt segles hem estat buscant un bon rei al no disposar-ne de propi. És la búsqueda d'un senyor el que ens ha fet un poble aparentment mesell i desorientat.
I durant el segon dia vaig pensar: "Aquest Joan Sala parla amb un accent xava que tira d'esquena". I aleshores em vaig adonar que tota l'ambientació estava bé excepte l'ambientació lingüística: la llenga que empraven pràcticament tots els personatges era el català d'avui dia, i la variant n'era la barcelonina. Suposo que tants anys de doblatges a TV3 ens ha tret el costum de sentir els accents regionals tal com són, i acceptem amb inconscient normalitat que a les sèries i televisions tothom parla una sola variant del català. Em sembla simptomàtic que es gastin tants de diners en emular els vestits, les cases, el transport i els conflictes de l'època però després el bandoler de les Guilleries resulti que parla com fan a la capital, i no com fan a les Guilleries.
I un detall tan petit pot fer que una pel.lícula tingui o no credibilitat, sobretot quan som consciens que no hi ha doblatge i ens ensenyen uns paratges que coneixem, doncs són els nostres.
Eps, hi ha un CD de la banda sonora, certament estava ben feta.