El turisme us farà pobres
desembre 13, 2008
L'altre dia veient un reportatge de televisió sobre no recordo quin país africà explicaven que a través del turisme estan canviant la fesonomia de la zona i, també, els costums de les persones que hi vivien. La construcció de resorts els hi proporcionava feina i diners.
Però el que jo crec és que el turisme, a la llarga, empobreix. I ho fa per tres raons bàsiques:
- Destrossa el territori,
- Folkloritza la cultura
- "Aprovincianitza" el pensament
Per veure-ho només cal que ens fixem en casa nostra. Les zones més fortament turístiques, és a dir, la platja i les muntanyes, han estat literalment destrossades per construccions infames que han fet d'un territori preciós un paratge de ciment i mal gust que, a dia d'avui, ningú sap com arreglar. La Costa Brava fa plorar al més sensible, veient com a canvi de quatre pessetes els ajuntaments es van vendre terres i dignitat per aconseguir més residents temporals que no han aportat res més que sons forasters i l'exigència dels mateixos drets socials que els residents tot l'any. Tot perquè, segons diuen i deien, han aportat "el progrés". I el famós progrés ha resultat ser només antenes parabòliques, carreteres, ciment i destrucció de l'entorn natural i l'equilibri de les diferents espècies animals i vegetals.
La cultura pròpia d'aquests territoris ha estat objecte de profunds canvis, lligats als hàbits diaris dels residents. Els nadius han canviat les seves feines i costums ancestrals per adaptar-se a una demanda de serveis d'esbarjo (bars, restaurants, submarinisme, etc). L'abandó de la pesca, del camp i la cultura del diner ràpid, de l'adaptar-se sense manies als costums dels visitants porta a renunciar a la pròpia cultura i a presentar-la com un fet folklòric. Som universals, fet que vol dir que tenim els mateixos costums bàsics dels que ens visiten però amb uns petits fets diferencials, el folklore, que queda molt bonic per vendre productes típics de la terra i fer cartells-reclam publicitaris.
I, com no, ens ha fet provincians. És provincià aquell que va a cercar fora el que ja té a casa només pel sol fet que és de fora i per tant ha de ser millor. Fer-nos tan esclaus dels que venen, adaptar-nos tant als seus horaris i costums per a fer-los sentir com a casa seva i aconseguir el seu retorn, procurar no mostrar allò nostre que els pot ofendre ens ha dut a fixar-nos sempre en artistes, arquitectes, pensadors, escriptors de fora minusvalorant els propis per, curiosament, no ser titllats de "provincians". L'empobriment de la cultura i el futur en un món de serveis al servei dels qui han de venir fa més simples a la gent. I l'evolució, la innovació i "el progrés" no és possible en un món estèril d'idees pròpies.
És per aquestes raons (i d'altres, ja que no és el meu motiu fer un llistat de greuges) que dic que el turisme empobreix. I potser és cert que d'entrada pot semblar que aporta beneficis, però a la llarga et converteix en esclau de la immediatesa, del quedar bé i del diner fàcil i sense esforç. I, quan te'n vols adonar, resulta que t'has vengut el territori per quatre durus que ja no tens ni t'han aportat més coneixement, i per si fos poc ja no pots tirar enrera.
Al turisme sel pot culpar de moltes coses, però no és totalment cert el que dius. Ès cert quan els que han de vetllar pels seus pobles, cedeixen a les presions (immobiliaries, de protecció del territori, d’equilibri en definitiva) i llavors passa el que passa, el tot s’hi val.
El turisme és una bona fon de negoci, però també ho hauria de ser d’intercanvi cultural, de coneixer noves cultures, nova gent, etc. En definitiva d’enriquir tan el territori com a l’autocton.
Fins ara ha sigut el campi qui pugui, per deixadessa de qui ha de posar els límits.
El turisme té dues conseqüències:
Una positiva, a curt termini, representa un ràpid creixement econòmic; la creació de molts llocs de treball, sobre tot en els sectors de la construcció i dels serveis; l’entrada de divises; la construcció de carreteres, aeroports, ports esportius, hospitals, centres comercials i d’oci; etc.
L’altra, negativa, a llarg termini, representa una agressió al paisatge i al medi ambient; el canvi d’hàbits culturals i socials; l’arribada massiva de residents forans i d’immigrants, legals o il.legals; l’especulació urbanística; un canvi irreversible del model socioeconòmic; etc.
La Costa Brava i l’illa de Mallorca són dos clars exemples d’aquest fenomen.
Es parla molt del turisme de qualitat, sostenible, cultural, ecològic. Però es poden posar portes al camp?