De tribus i vots
desembre 16, 2008
Ja fa temps que ho penso però ara a més ho escric. Sóc conscient que aquesta decisió va en contra del que vaig afirmar anteriorment però les ments evolucionen i les promeses es trenquen.
Tot plegat ve perquè ja tinc decidit el meu vot per a les properes eleccions a la Generalitat. I el tinc decidit perquè té poc a veure amb programes i molt a veure amb tribus. I m'explico.
Els éssers humans no estem fets per viure de forma aïllada, sinó que la nostra morfologia ens obliga a reunir-nos en grups i així poder sobreviure. En temps prehistòrics aquests agrupaments formaren diferents tribus que a trvés de la força del grup s'imposaven i sobrevivien en un entorn natural força inhòspit. Aquestes tribus van evolucionar i fer-se grans, i el sentiment de pertanyença va passar d'una sola tribu a una gran tribu que englobava diferents grups. Aquests grups diferents, o aquestes supra-tribus, van formar el que jo entenc per nacions. És a dir, un grup humà que s'identifica mútuament com a pertanyent a una mateixa supra-tribu. Com és natural, aquestes tribus ocupaven un territori adjacent i la supra-tribu, doncs, es distribuïa per una sèrie de territoris adjacents formant el que seria una sola nació identificada en una zona concreta del planeta. I les coses foren així durant segles i milenis en les que poc a poc es va anar conformant una forma de veure i comunicar-se amb l'entorn pròpia de cada nació, és a dir, va formar diferents cultures en funció de la seva ubicació geogràfica i temporal.Fent un salt en el temps ens trobem que avui dia els avenços en comunicació i transport han difuminat l'associació de territori i nació fins al punt que en un mateix territori hi habiten diferents nacions, convivint la nació "natural" amb d'altres que s'han estès per aquests nous territoris.
En el que jo considero el meu territori o el territori natural de la meva nació, és a dir Catalunya, avui dia hi conviuen moltes tribus, també anomenades nacions. D'elles, n'hi ha dues de majoritàries: la catalana i la castellana. Aquests territoris escolleixen, territorialment, un cap de tribu com sempre ha sigut. I en el meu cas, com en el de la majoria de gent, m'agradaria que algú de la meva tribu fos qui tingués la paella pel mànec i representés a totes les tribus que habiten el territori. Per tant, el meu vot es veu de forma natural reduït al que jo considero gent de la meva tribu.
I això, evidentment, redueix l'espectre de possibles receptors del meu vot. Mirant l'arc parlamentari em trobo aleshores que hi veig tres partits que jo considero sorgits de la tribu: CiU, E(RC) i IC. Per les meves creences primàries i naturals el meu vot seria per E(RC), però és quan m'hi fixo que no ho veig clar.
He dit abans que jo vull algú de la meva tribu com a cap, i miro a E(RC) i m'adono que ells no tenen prou majoria per ser el president. I m'hi torno a fixar i m'adono que els dos cops que han pogut escollir, i decidir, qui seria el número 1 han votat a favor d'un representant d'una altra tribu. I els escolto, i sento que ho han fet, ho fan i ho tornaran a fer.
I és per això que no puc votar E(RC), perquè jo no vull algú d'una altra tribu remenant les cireres al que jo considero casa meva. I aleshores només veig una altra possibilitat, un altre grup que es presenta amb possibilitats de manar. I encara que no representin tant el meu pensament veig que si, que són de la meva tribu i que en la dicotomia de tenir un cap de la tribu rival o un dels propis, en prefereixo un de la meva tribu. I veig que només puc votar CiU si l'objectiu és donar el poder als meus.
I si, votar CiU és arriscar-me a un pacte amb tribus externes però votar E(RC) és tenir la certesa que això serà així. I entre un risc i una certesa prefereixo un risc, donat que el risc no garanteix i la certesa si.
Jolín grepis com diria la meva avia “eres muy sesudo”.
Per a mi, la “fidelitat” a la meva tribu no em fa desitjar que “dominem” a les altres tribus. No busco un “cap de tribu” voto sols a la “meva tribu” amb la que em sento identificat, encara que no sigui tan “elegant”, “forta”, “bonica” o “desitjable pels altres. Ès la “meva”….
Ho fem amb la familia, la companya, els fills, etc. ¿Perquè no amb les idees?
I cada un pot “escollir” la seva tribu, amb la que s’identifica més…i suposo que hem de respectar les altres tribus…
Dic jo…
Encara que el que dius és “políticament incorrecte”, sempre es parla d’una sola tribu catalana, això sí diversa, plural, transcultural, etc, etc, has exposat d’una forma precisa la situació socio-política actual de Catalunya i trobo la teva decisió electoral raonable, lògica i coherent.