No m’ho puc creure
desembre 18, 2008
Com pot una administració aconfessional gastar diners, temps i recursos? Senzill: montant una web anomenada És Nadal i visc(a) Gràcia que només contingui un arxiu flash per commemorar una festa catòlica.
D'aquí poc en tindrem una altra que dirà És ramadà i visc(a) Gràcia. I suposo una altra que digui És Iom Kippur i visc(a) Gràcia. Oi?
De l’equinoci que celebraven els antics, en van fer el Nadal cristià. (És demostrat que Jesús, no podia neixer un 25 de desembre i si, pot ser, un més de març). Però al que anavem.
Amb el temps, els nous han tornat a la celebració de una festa pagana, la de la disbauxa en el comprar, menjar, beure, comprar uns papers d’il·lusíó anomenats loteria, i fer cel·lebracions solidaries amb l’excusa de menjar (o és al revés?). Tan se val….
L’alegria que no falti i vinga gastar….que els calès no son meus…
No estaria gens malament sempre que el dia de la festa d’Iom Kippur (dia del perdó) i el de la festa de l’Aïd al-Fitr, a la fi del Ramadà, fossin festius per a tothom.
En un estat aconfessional tots els dies de les festivitats de les diverses religions haurien de ser festius a tots els efectes, per evitar possibles favoritismes i discriminacions per motius socials i religiosos. O tots moros o tots cristians.
És la nostre cultura heredada i ens agradi o no, ens vé de fa 2000 anys…nusé, serà complicat plaure a tot *Déu* (acudit fàcil?).
O és que tens ganes de filar prim em sembla 😀