I vaig somriure feliç
maig 8, 2009
Mentalment ja ho veia, ho tenia claríssim. Tenia la ubicació, els requisits, la situacio en el temps i, sobretot, la disposició mental. Tirar-ho endavant significava anar en contra de varis dels meus principis però un ha de ser flexible i recordar que els principis es poden alterar i adaptar a les situacions de la mateixa forma que les situacions s’adapten. O sigui que si el projecte implicava posar-me en arenes movedisses o, com a mínim, en unes arenes movedisses desconegudes doncs endavant.
I, de cop, plas! Quan menys m’ho esperava, quan creia tenir-ho tot lligat i ben lligat va arribar la negativa. El punt 0, la pedra de toc que ho feia girar tot desapareixia. Com un dòmino, tota la resta de conseqüències anava caient devant meu. Així, mentre veia totes les peces del dòmino caure una rera l’altre em va anar agafant una mena de no-se-què que em feia enfadar amb el món. És a dir, un s’esforça a adaptar-se a una realitat diferent i quan ho fas aquesta torna a canviar! Però on és vist això? Que potser es pensa que és senzill trobar les raons necessàries per autojustificar-se devant un canvi de principis?
Però quan més immers estava en la batalla dialectal amb la Realitat em vaig adonar que, de fet, no és ella la que canvia sinó jo qui la feia canviar. I vaig començar a revisar tot el projecte i vaig veure que, tot plegat es podia fer de forma encara millor sense haver de canviar els meus principis. Que, de fet, tot aquesta transgressió de mi mateix l’havia fet perquè jo havia volgut i no perquè fos imprescindible per al nou projecte. I que entre totes les realitats possibles jo podia agafar la que s’ajustés a mi i viure-hi còmodament, en comptes de triar-ne una que em fes sentir malament.
I de cop, vaig entendre que podia seguir sent lliure i amo de mi mateix. I vaig somriure feliç.
Una de les coses que he aprés amb la física quantica és que a l’experimentar estic influint en el resultat. Al voler prendre una mida o identificar una partícula estic influint-hi. Per tant el resultat serà “probablement” distorsionat.
Per això val la pena respirar “fondo” i somriure….