Cercant l’impossible, o com perpetuar la certesa
maig 11, 2009
En les darreres setmanes E(RC) ha destapat finalment l’essència del seu projecte polític. Finalment s’ha fet gran i ha centrat el seu projecte polític en una ideologia d’esquerra que pretén trobar una majoria de votants que li donin el seu suport per tal de poder governar en solitari i, aleshores, iniciar un procés autodeterminista que desemboqui en la independència de Catalunya. Així, embolcallat en una bonica retòrica transgressora E ens explica que, de fet, la seva aposta real és perpetuar el model actual.
Perquè una majoria de persones votant un sol partit que a més es sitúa en una sola banda de l’hemicicle és, ras i curt, impossible d’aconseguir. En d’altres societats i/o sistemes electorals podria ser factible, però en la nostra no ho és. I, molt possiblement, ja no ho serà mai més.
I així, veiem com un partit polític aparentment transgressor resulta no ser res més que un garant de l’status quo actual, ja que al cercar un objectiu impossible es veu abocat a jugar amb el present per tal de no quedar-se’n fora i esdevenir passat.
Greips, crec que no analitzes correctament l’estratègia d’Esquerra. El que fa anys que defensa i continua fent és que el partit ha de ser el referent nacional a la banda esquerra, a més a més de ser independentista. Podràs o no creure que els resultats o els pactes hi ajuden, però l’estrategia és aquesta. Dir que ha destapat ara un aposta crec que no és cert dir-ho. I em remeto a congressos de fa anys. Si pactem amb socialistes, es dubta de la vessant nacional, però si pactéssim amb CiU se’ns dubtaria la vessant d’esquerres. En això estic d’acord que és cosa de la disfunció nacional del país.
A més a més, crec, opinió personal que l’escenari que només un partit independentista a l’esquerra tingui majoria absoluta sempre ha m’semblat difícil. En aquest sentit crec que hi ha dues vies: que el partit de centre-dreta esdevingui independentista i per tant hi hagi de veritat dos partits nacionals independentistes i tirar pel dret. L’altra via diu que Esquerra ha de ser ideològicament asèptica per a poder aixoplugar qualsevol ideologia, tant de dretes com d’esquerres. Jo m’inclino per la primera. Com sempre, si no som independents la culpa és d’Esquerra, per voler ser també d’esquerres, i no de CiU per no ser independentista.
Esquerra ha fet els deures d’omplir l’esquerra d’un partit d’esquerres independentista. Volem treure vots a CiU o que CiU sigui independentista? jo tinc clara la resposta.
alex,
continues fixant objectius impossibles per a justificar un present estàtic 🙂
Quan d’aquí un parell d’anys no entengueu com ha pogut ser que el pes d’E sigui tan minsu, recorda que molta gent us votava per ser independentistes, no per ser d’esquerres. I molta gent us deixa de votar per no actuar com a independentistes, no per fer-ho com a esquerres.
El temps ens posarà a cada ú al nostre lloc, i donarà i prendrà raons 😉