Per uns tot, per d’altres res
juny 16, 2009
Quan penso en què podria fer per millorar la qualitat de vida del meu país se m’acudeixen moltes coses, moltes cosetes que ajuntades farien d’aquest un país més bonic, eficient i perdurable. Una bona xarxa de tren que enllaci totes les capitals de comarca, una millora del material docent, l’aposta per la cultura de la compartició de coneixements, instal.lacions sanitàries a tot el territori, centres de producció d’energia neta i renovable per a la substitució del petroli, etc. Tot plegat es redueix a proporcionar al país les eines per a poder formar la gent i a facilitar la interacció entre els seus habitants de forma neta, pràctica i senzilla.
Tot això serien diners, possiblement bastants en l’intent de vertebrar el territori a través d’una xarxa de tren. Molta gent diria que són molts diners, massa diners per a unes comunicacions que avui dia es poden fer (exclusivament) gràcies al transport privat. Per això em fa tanta ràbia quan veig que el que se’ls hi nega a uns se’ls hi concedeix als altres.
En els darrers anys s’han fet 2 grans obres a Barcelona, capital d’aquest meu petit país, relacionades amb el transport. En total s’hi han gastant 10.000 milions d’eurus (1.670.000 milions de pessetes, casi 1.7 BILIONS de pessetes). Tants diners tan sols per a portar la gent a Madrid (el TGV) i a augmentar la capacitat de l’aeroport del Prat (terminal T1).
A més a més, hi ha en marxa dues obres més. Una d’elles és una línia de Metro que unirà la zona metropolitana (que ja estava unida) pel mòdic cost de 6.000 milions d’eurus (1 BILIÓ de pessetes). L’altra és la nova estació de tren que preparen a Barcelona, amb un cost aproximat de 1.000 milions d’eurus (167.000 milions de pessetes).
En total, doncs, veig que 4 obres a Barcelona s’enduen 17.000 milions d’eurus, o el que és el mateix. 2.839.000 milions de pessetes que per ajudar a la lectura ho arrodonirem a 3 BILIONS de pessetes (i segur que em quedo curt, perquè tot costa sempre més del pressupostat).
Amb tot això, la línea de Ferrocarrils que havia d’unir Lleida amb Girona de forma directa, o l’orbital que enllaçava Vilafranca del Penedès amb Sabadell estàn aturades per manca de pressupost, així com la millora de l’enllaç Manresa-Lleida que ara per ara només tarda pràcticament 3hores. I així em vaig trobar l’altre dia que per anar d’Igualada a Girona amb transport públic i vaig tardar pràcticament 5 hores, ja que la única forma de fer-ho era amb tren i via Barcelona.