Apuntaladors
juny 17, 2009
Com menys gent participi en un esdeveniment més senzill resulta de preveure’n el final. Això que és una veritat bastant irrefutable és l’axioma en el que es basen els partits polítics per a no canviar res de la llei electoral i permetre, quan no empènyer de forma sibilina, l’abstenció ciutadana en les eleccions.
Quan la majoria de gent no vota els que ho fan són els fidels, els que voten al mateix partit de sempre, els que en definitiva pots preveure a qui donaran suport. És per tant molt previsible el resultat d’unes eleccions en les que només hi acudeix el votant habitual i, contràriament al que ens expliquen, als partits polítics els hi proporciona la seguretat de saber què passarà el dia després i, d’aquesta forma, tenir-ho tot ben lligat.
Perquè seria possible accedir a un crèdit si en les properes eleccions resultes expulsat de les institucions i, conseqüentment els teus ingressos econòmics desapareixen? No.
Seria possible dedicar-se a la política si corres el risc de perdre l’escó a cada elecció? No, necessitaries també una professió.
Seria intel.ligent no presentar programa polític si el votant pot assenyalar als representants que no vol que el representin? Tampoc.
Així doncs, l’abstenció és una variable que permet als partits polítics respirar tranquils ja que els hi dóna les eines per a preveure els resultats. I és per aquesta mateixa raó que no faran absolutament res per a canviar aquesta inèrcia ja que els hi va la hipoteca i la vida amb això, i com si d’una ERO es tractés es mobilitzaran abans de permetre que ningú els prengui el lloc de feina.
Gent com Iceta, Puigcercós, Montilla, Zaragoza, Saura, etc. que en sa vida han “treballat” no s’arriscaran a perdre la única feina que han tingut. És de sentit comú. Si algú vol canviar res la única via és la revolució.