Carrer dels vidres trencats
agost 26, 2009
Fa cosa d’un parell o tres d’anys algú de l’Ajuntament (o el Districte, vés a saber) va decidir que calia ampliar les voreres del c/Sta Tecla. Dit i fet, van encarregar un plànol i van decidir que ja que ampliaven voreres aquestes complien amb l’amplada necessària per posar-hi arbres. I els hi van posar. I per evitar que els cotxes aparquessin sobre les voreres van fer-les molt altes. I per evitar que cap espavilat les pugés per aparcar-hi amb el seu 4×4 van posar pals (dels que li agraden tant al mai9) entre els arbres. I al final el tros de vorera pel qual els vianants podem passar és exactament igual d’ample que abans, però amb la salvetat que ara tenim uns arbres que no fan falta perquè el carrer és tan estret que en una banda o l’altra sempre hi ha ombra.
Però augmentar les voreres i seguir permetent l’aparcament de cotxes té un efecte clar: les camionetes i camions pràcticament no hi passen. Així, és habitual trobar-se amb imatges com aquesta:
Fet que provoca l’anomenat efecte vidres trencats, com podem veure en aquests dos cotxes que s’havien deixat les orelles obertes:
I no us dic res si us cal aparcar en aquest carrer i l’espai és just. Per una banda no tens marge per obrir bé el cotxe i entrar en picat, i per l’altra corres el perill d’empotrar-te a un dels pals si puges sobre l’acera al fer la maniobra.
Em sembla que aquest és un d’aquells carrers fets sobre el mapa per algú que, abans i després, no s’hi ha passat mai. Vaja, que compleix amb la llei (n’estic segur) però és un trunyu perpetrat per algú que no ho sap, ni li importa, com és el dia a dia d’aquest carrer.
Aquest problema es repeteix a Sta. Teresa i Sant Agustí.
El mes greu és quant el cotxe es separa 20 o 25 centímetres. de la vorera, és quant el lateral del cotxe queda totalment rallat i a vegades foradat i tot.
Crec que la solució era no deixar aparcar.
o no posar aquests arbres ridiculs, vives… o no posar els arbes 🙂
Els arbres sempre fan bé, perquè aporten color i olor al carrer, la vegetació ajuda contra la contaminació (no me’n recordo ben bé perquè, però m’ho van explicar fa temps)… a mi m’agraden =)
Trobo que sobren més els cotxes que els arbres.
Quan es va fer la “remodelació” d’aquesta part de barri, es va fer amb la civilització dels musicals. No rieu que és cert. Algú s’alimenta de petit de musicals. Gent que va cantant pel carrer plovent i mollat com un gripau, cantant a la seva enamorada “El carrer que tu vius”, etc. Llavors, de gran, es fa arquitecte, entra a l’ajuntament i li donen a “remodelar” un barri. Inconscientment fa un carrer d’opereta. Un carrer estret, que sempre te ombra, però fan falta arbres per “decoració” (en l’argot teatrero “tramoia”), unes boreres per passar els amants cantant i ballant (també carrets de compra, cadires de rodes, etc, però això és secundari) i fa el disbarat aquest.
Consequencia? Els arbres malviuen per falta de llum (son tarongers i necessiten moltes hores de sol i llum), falta d’espai (els tarongers son rodons de copa i més aviat baixos, impossible en aquestes condicions), etc. Però queda molt bonic! D’opereta…..
I moltes altres coses. Els carrers han de ser “pràctics” i el món, per sort o per desgràcia, te cotxes, motos, cadires de rodes, cotxets de nens, gosos, etc. I els arbres pobres no en tenen cap culpa.
@figurita
Els arbres necessiten oxigen per respirar, però absorveixen anhidrid carbónic (CO2) per fer la fotosintesi, que li serveix per “construir-se”. En definitiva ens “resten” una part del gas letal. Però ho fan a través de les fulles i la pol·lució els hi “tapona” una part dels alveols per on fan aquesta funció. O sigui que, poc a poc, els fums els van matan, quan no la caixa d’un camió que passa just, just i arrenca les branques. Per això no “poden” creixe amb naturalitat ni agafar la forma que els hi és pròpia.
Disculpeu el rotllo.
@cani,
a vegades t’admiro taaaaant! 🙂
I no he parlat del parill que representa no tenir espai pels camions de bombers, les ambulancies medicalitzades, etc.
No m’agrada que m’admirin….